Un míting escabrós

A principis del segle passat, els municipis del Baix Ter van viure un debat apassionat al voltant del conreu de l’arròs. Un debat que l’escriptor Josep Pla va batejar com “el litigi de l’arròs”. De fet, el problema no era el conreu en si, sinó les conseqüències que el mal conreu d’aquestes gramínies podia generar, i, més concretament, la difusió del paludisme, que ja havia provocat estralls durant el segle XIX i havia obligat les autoritats d’aleshores a prohibir-lo. La qüestió és que el conreu es va reprendre a principis del segle XX per mitjà de l’indià Pere Coll, i, des de bon començament, va generar una agra controvèrsia. La polèmica va arribar al punt culminant el 1907 i es va convertir en un tema cabdal al districte de Torroella de Montgrí.

El 14 d’abril, finalment, es va programar un míting de Solidaritat Catalana a Torroella de Montgrí. Arreu del districte, el candidat solidari havia estat aclamat de manera unànime; però a la capital del Baix Ter va sortir-ne escaldat, en bona part perquè els seus adversaris van penjar-li la llufa de ser “un foraster que, baix la capa de solidari, porta el segell d’arrossaire”. Una vegada es va donar a conèixer la data del míting, els diaris antisolidaris es van dedicar a escalfar l’ambient. El dia abans, des del diari El Progreso s’avançava que “los vecinos de Torroella, lo mismo que los de la mayoría de las localidades del Bajo Ampurdán, no están para cuchufletas y es probable que reciban a su candidato al son de una música del todo desagradable para el agasajado”.

Tal com era de preveure, el míting va resultar accidentat. A l’entrada de la vila, la comitiva del candidat solidari, formada per onze tartanes, es va trobar amb una particular benvinguda. Els partidaris del comte de Serra, el seu adversari polític, havien col·locat dues banderes negres en senyal de dol. Tot i la intensa pluja que queia, alguns veïns i veïnes van escridassar-los durant tot el trajecte. Els uns sacsejaven esquelles, mentre que els altres cridaven: “Morin els arrossaires!” Quan la comitiva va arribar al frontó on s’havia de dur a terme el míting, els polítics solidaris van baixar dels cotxes entre crits de tota mena. El míting es va poder dur a terme sense més problemes; i fins i tot el temps va donar una petita treva. Però l’incident deixava entreveure les dificultats per desenvolupar una activitat electoral sense estridències als pobles on la qüestió de l’arròs havia esdevingut un tema controvertit. En les intervencions, els ponents no van poder evitar referir-se als incidents que s’havien produït minuts abans. El representant de la Lliga Regionalista, Puigmal, es va presentar com a descendent de Torroella de Montgrí i va lamentar “l’espectacle que a fora de les portes del local donen quatre infeliços esclaus del cacic, rebaixant la reputació d’un poble hospitalari”. L’exdiputat Pompeu de Quintana va ser l’encarregat de presentar el candidat i d’escenificar el compromís d’aquest en defensa de la salut pública. Al final de la seva intervenció, es va adreçar a Torras Sampol i, com si es tractés d’un jurament de fidelitat, va preguntar-li si estava “disposat a lluitar en tots els terrenys per la salut i prosperitat d’aquella vila”, en una clara referència a la problemàtica del paludisme. Com si es tractés d’un cavaller, Torras Sampol va contestar: “Sí, amb totes les meves forces.” A la fi Pompeu de Quintana va sentenciar: “La bandera d’anar contra aquest cultiu és la bandera de tothom, perquè representa la salut de tots”; i va recomanar la candidatura de Solidaritat. Per la seva banda, Josep Torras Sampol va acabar la intervenció amb una promesa, “que si s’assenta al Congrés amb l’acta del districte de Torroella, treballarà amb tota l’ànima perquè aquest simple reial decret de denegació de permís arribi a ésser llei”. Però, tot i les seves contundents paraules, els veïns que l’havien rebut amb crits i que no havien callat durant tot el míting, tampoc van fer-ho en el camí de retorn. Però el pitjor càstig no el va rebre aquell dia, sinó set dies després, durant la jornada electoral, quan es va convertir en un dels pocs candidats solidaris que no van aconseguir derrotar el candidat ministerial. La polèmica de l’arròs va tenir, ben segur, un paper clau en la seva derrota.