Cultura

Moda reivindicativa

Catifa de ‘big little black dresses’

L’intens discurs d’Oprah Winfrey fa que Twitter la impulsi com la nova Obama

Que la sèrie Big little lies, sobre les petites grans mentides d’unes mestresses de casa que amaguen dures experiències com el maltractament, aconseguís tres Globus d’Or encaixava perfectament en una nit que mostrava sense embuts el rebuig a l’assetjament contra les dones. Una gala femenina i feminista en què actrius (i també actors) van vestir de negre reivindicatiu en totes les versions possibles: des del de gala ajustat i farcit de brodats, brillantors i sedes (com el Ralph & Russo de Penélope Cruz) fins al sexi disseny gairebé transparent de Catherine Zeta-Jones, que va protagonitzar un dels moments de la nit al costat del seu sogre, Kirk Douglas, de 101 anys, l’home que va revitalitzar la figura del represaliat Dalton Trumbo a Espàrtac.

També Kate Hudson va triar un escot de vertigen que demostrava que, al segle XXI, la reivindicació postmodernista permet a la dona apoderar-se tant mostrant pell com amagant-ne dins d’un auster vestit negre de Maria Grazia Chiuri, la dissenyadora de Dior que ha posat de moda les samarretes amb frases feministes. Així ho va fer Elisabeth Moss, en un clar homenatge a The handmaid’s tale, la distopia d’esclavatge femení que li ha reportat el Globus d’Or. No es parlava gaire de marques, però per què no fer-ho si el disseny s’ho val? Diane Kruger duia un Prada amb capa que només ella pot defensar; Alicia Vikander, de Vuitton, va optar per destapar només l’esquena, mentre que Angelina Jolie s’embolcallava en gases de Versace amb plomes. Jessica Chastain i Reese Witherspoon van preferir l’estil columna sense complicacions; Susan Sarandon (fabulosa a Feud), l’esmòquing, i Halle Berry, un little black dress de Zuhair Murad amb transparències molt nocturnes: triar el vestit de còctel més versàtil i còmode del món, popularitzat per Coco Chanel als anys vint, és una bona elecció quan el que es vol és reivindicar la força de la feminitat. Moss anava amb un tall midi molt new look quan va pronunciar el seu discurs, amb tocs feministes, com el de Laura Dern i Nicole Kidman. Natalie Portman també va recalcar el gènere masculí dels cinc nominats a millor director. Però anit la reina reivindicativa va ser Oprah Winfrey, per a qui molts tuiters ja reclamen la presidència del país de cara al 2020. Fins i tot ho va dir l’NBC, que ahir se’n va desdir (tot era una broma) i va fer també viral aquest tuit.

La dona més mediàtica dels EUA, premiada amb el guardó Cecil B. DeMille, va recordar com la va influir veure de petita Sidney Poitier recollir el primer Oscar a un actor negre, i es va mostrar segura que ara també hi ha alguna nena en qui ella ha causat el mateix impacte. “El moment ha arribat”, va dir afegint-se a la campanya #Time’sUp contra l’assetjament. I per il·lustrar-ho, res millor que recordar el cas de Recy Taylor, una dona negra violada per sis homes blancs el 1944 que va morir fa deu dies sense haver aconseguit justícia, ni tan sols amb l’ajut de l’activista Rosa Parks. Va ser el moment culminant d’una nit de múltiples vestits negres amb un sol missatge. Una nit de big little lies i també de big little black dresses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.