CULTURA
El Soleil pren un aire nou
El gegant de l’espectacle circense recupera les gires a Catalunya dels muntatges de pista amb ‘Totem’, a l’Hospitalet de Llobregat a partir del 23 de març
Abans del retorn amb ‘Totem’, s’habilita una breu exposició, de franc, al Museu del Disseny
El prestigiós director Robert Lepage repeteix col·laboració amb Cirque du Soleil a ‘Totem’
El director Robert Lepage va voler plasmar l’aparició de la vida a la Terra a Totem. Cirque du Soleil reprèn la seva aventura amb Barcelona (traslladarà la seva pista del parc del Fòrum al Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat). Serà a partir del 23 de març. Trencarà un llarg parèntesi des d’aquell Corteo del 2012. El Museu del Disseny, a les Glòries, convida a fer un aperitiu amb una petita exposició (només fins al 4 de febrer), Behind the scenes, on es recullen imatges de la seu central, al Canadà, i es mostren alguns dels espectaculars dissenys amb què Cirque du Soleil vesteix els seus acròbates a Totem. Lepage s’inspira en l’aparició de la vida. El públic català de Cirque du Soleil pren un aire nou, revifa, amb l’arribada dels espectacles de pista més ambiciosos i increïbles de la companyia.
Totem es va estrenar el 2010 al Canadà i utilitza la gran carpa blanca com a únic espai d’actuació. Com en els anteriors espectacles de Cirque du Soleil, la concepció del muntatge es construeix amb la composició de la música, els números acrobàtics, la il·luminació i el vestuari. La vida a la Terra va néixer a l’aigua. Per això l’arrencada és amb un home de cristall. De mica en mica, els éssers d’aquesta troupe sortiran del medi líquid i començaran a posar-se drets. Al final, segons comentava ahir el director de creació de Cirque du Soleil, Neilson Vignola, l’home té el desig de volar. És l’últim estadi d’aquests acròbates que, gràcies a la tecnologia, “fan que l’impossible sigui possible”. Per aconseguir-ho, ha calgut un procés de treball que s’ha allargat dos anys.
Pel prestigiós i inquiet Lepage (que ja va participar amb Cirque du Soleil per estrenar Kà de Las Vegas el 2004), és cabdal que tot estigui ben raonat, argumentat. Per això (ironitzava ahir Vignola) una de les màximes del director teatral als seus col·laboradors era: “Aquesta és una molt bona idea, però te l’hauràs de guardar per a un altre espectacle.”
L’escenari recorda la closca d’una tortuga perquè moltes cultures identifiquen aquest rèptil amb el principi de la humanitat. L’estructura mòbil, de 4.500 quilos, evoca un escorpí i pretén ser un pont que vagi permetent el creixement de la civilització. A Totem no hi ha aigua en estat líquid però s’hi fa present a partir de les projeccions, i les criatures que pretenguin desplaçar-s’hi, si no poden accedir al pont, ho faran amb vaixells, aventura Neilson Vignola.
Cirque du Soleil té 33 anys i suposa el referent indiscutible de nou circ, amb una ambiciosa producció. Tal com s’apunta a l’exposició, si el 1984 hi treballaven 73 persones, ara n’hi participen 4.000 (de les quals 1.300 són artistes i 1.500 ho fan des de la seva ciutat del circ, a Montreal). La companyia concilia la part més artesanal (800 persones treballen en la confecció de la roba) amb la tecnològica (els nous materials es comparteixen entre Cirque du Soleil i empreses com Nike, per exemple).
Per Vignola, el circ no ha de posar límits a la tecnologia. Perquè és gràcies a les innovacions que es permet treballar amb molta més seguretat i mirar de reduir al màxim el nombre d’accidents (“treballem amb artistes”). Sí que adverteix que la imaginació ha de marcar la pauta de com fer servir la tecnologia, i no a l’inrevés.
L’exposició Totem, behind the scenes es pot visitar gratuïtament de dimarts a diumenge de deu del matí a vuit del vespre al Museu del Disseny. Vignola està molt satisfet d’aquesta instal·lació perquè permet ensenyar el seu centre a Montreal i quin és el nivell d’autoexigència de cada espectacle. És la primera que es fa i s’ha vist a Madrid i Sevilla. Després de Barcelona, té programada estada a Màlaga i Alacant. El director de creació de Cirque du Soleil no descarta que pugui créixer aquesta forma de donar a conèixer el circ, de manera paral·lela als espectacles (siguin de gira o en teatres tancats). Per ara, Totem té sessions previstes fins al 6 de maig (es fan nou sessions la setmana) a l’Hospitalet de Llobregat. Suposa el retorn dels grans espectacles de Cirque du Soleil gràcies a un conveni similar al que va arribar amb l’Ajuntament de Barcelona fa una dècada. Durant els anys de buit a la ciutat, han anat programant al Palau Sant Jordi adaptacions dels grans títols en format pavelló.
Cronologia de Cirque du Soleil a Catalunya
Aquest 2018 fa vint anys que Cirque du Soleil va meravellar tothom amb Alegria al costat de la Mar Bella, a Barcelona. Va ser el 1998. El 2000 va tornar a repetir èxit amb Quidam i el 2002 va traslladar Saltimbanco a La Maquinista, a Sant Andreu.
L’Ajuntament de Barcelona i Cirque du Soleil van signar un acord de col·laboració el 13 de gener del 2005. El document era tota una declaració de principis en què l’Ajuntament es comprometia a trobar un espai on situar les carpes cada dos anys. La presència de la companyia permetia, a canvi, oferir feina de suport als artistes i, fins i tot, ser un camp d’accés per als artistes de la ciutat (llavors, principalment els de l’Ateneu Popular 9Barris).
El conveni va consolidar un emplaçament al costat del Fòrum (on algun dia s’havia d’habilitar el zoo marítim), on es van instal·lar espectacles com ara Dralion (2005), Alegria (2007), Quidam (2008), Varekai (2010) i Corteo (2012). Puntualment, el Nadal del 2007 es va instal·lar, per primera vegada, un espectacle a partir de diferents números acrobàtics en un pavelló: Delirium, al Palau Sant Jordi. Aquesta fórmula s’ha repetit en altres ocasions, com ara amb el Dralion del 2013 i el Varekai del 2015.
D’altra banda, el 2012 es va fer un càsting a l’Institut del Teatre per trobar nous artistes. Aquest febrer hi ha prevista una altra audició a Girona: no és casualitat, ja que el director de càsting de Cirque du Soleil forma part del jurat del Festival de Circ Elefant d’Or, que lidera Genís Matabosch. Finalment, el gegant del circ contemporani ha fet estada durant tres temporades (2014, 2015 i 2016) a Port Aventura com un dels seus esdeveniments i, des del 2013, és un dels atractius dels estius d’Andorra. La companyia admet que sorprendre és un dels seus reptes, i prova nous formats més accessibles per al públic, però no sempre tan atractius com els seus increïbles espectacles de pista.
