Una dona irada

Hi ha una potent idea visual a Tres anuncios en las afueras que a la vegada impulsa i vertebra la narració d’aquesta nova pel·lícula de l’irlandès Martin McDonagh: els tres anuncis gegants que contracta Mildred Hayes, una dona adolorida a causa de la violació i assassinat de la seva filla, però semblaria que sobretot enrabiada per la suposada deixadesa policial davant del cas.

Tres anuncis que causen malestar i fins indignació en una petita població dels Estats Units perquè, a banda que els seus habitants lamentin que el seu contingut ataca el cap de policia malalt de càncer, fan visible i així recorden l’existència de la violència masculina que es nodreix de la condescendència davant de la seva impunitat.

Interpretada per Frances McDormand, amb la força de la seva presència i també amb una certa tendència a abusar d’algunes ganyotes, Mildred Hayes és implacable amb aquells que volen que oblidi o, almenys, no molesti. En tot cas, amb un registre desconcertant que sembla decantar-se cap a la comèdia cruel i amarga, McDonagh planteja el conflicte amb prou complexitat i, per exemple, dibuixa el cap de policia amb una sensibilitat refermada per Woody Harrelson.

Tanmateix, l’acord inicial entre potència visual i narrativa, però, es dilueix en el curs del film perquè McDonagh, dramaturg reconvertit en cineasta, sembla més capaç d’escriure que de filmar una pel·lícula.

La narració i encara més la tensió dramàtica s’imposa, doncs, a l’aspecte visual. Fins i tot d’una manera abusiva amb l’acumulació d’elements dramàtics, com ara la insinuació d’un sentiment de culpa en Mildred Hayes a través d’un flash-back matusser relatiu a una discussió amb la filla. Tot és dit i es fa explícit mentre hi creix la violència amb una certa truculència. Afortunadament, però, l’escalada de la ira afluixa per emergir-hi un humanisme que ens fa respirar.