Una gran família

Nova mostra de comunió, la quarta a Barcelona des del seu debut a la ciutat l’any 2010, entre Stefani Joanne Angelina Germanotta, o sigui Lady Gaga, i els little monsters que, tal com s’ha tornat a demostrar aquests últims dies a Montjuïc, són capaços de fer totes les cues que calgui per tal de veure la seva heroïna a un pam. El concert feia temps que tenia les entrades exhaurides i va marcar, finalment, l’inici de la gira europea de Joanne, el cinquè disc de la cantant, que s’hagués celebrat el passat mes de setembre si els forts dolors derivats de la fibromiàlgia que pateix l’artista no ho haguessin impedit.

Gaga va fer els canvis de vestuari habituals, va concedir a unes espectaculars plataformes mòbils el principal protagonisme escenogràfic de la nit, va compartir coreografies –lluny encara de les que ofereixen altres dives– amb dotze ballarins i, sobretot, es va tornar a guanyar el públic amb la seva arma principal: l’empatia. “Aquí ens estimem tots”, va dir, en un d’aquests discursos típicament Gaga formulat abans de Come to Mama, que va dedicar a la seva mare, present ahir al Sant Jordi. “No importa el color, la raça, l’orientació sexual... Compadim-nos de tots aquells que no creuen en la igualtat.” En un dels seus altres parlaments, la cantant, que no va escatimar esforços a l’hora de fer sentir el seu públic com a part d’una “comunitat”, va solidaritzar-se amb Barcelona davant “les tragèdies, els temps durs i tots els reptes a què us heu hagut d’enfrontar”.

El guió del concert, com sol passar en muntatges tan mil·limetrats, no es va desviar ni un pèl del que l’artista ha anat oferint des de l’agost passat als Estats Units i que, naturalment, els seus fans més impacients ja coneixien gràcies a Youtube. Un gran comptador de color rosa projectat al mig de l’escenari va marcar els deu minuts previs al començament del xou i, quan va arribar a zero, davant la cridòria general, Lady Gaga, coberta de fum i dalt d’una plataforma, va representar el primer acte dels sis amb què es va estructurar l’espectacle. Una Gaga estrident, vacil·lant, d’estètica rockera, rigorosament de negre i lluentons va posar-se en marxa amb Diamond heart, A-Yo i Poker face, primera bomba radiofònica de la nit. El segon acte va tenir les primeres flames (en pantalla primer i reals després) i cançons com ara John Wayne i Alejandro. En el tercer, durant què va lluir vestit de plata, Gaga va fer ballar tothom amb Just dance. En el quart, un dels moments típicament Gaga: la cantant, que havia saltat de plataforma en plataforma fins al bell mig de la pista en el, segurament, fragment més espectacular del xou, va escarxofar-se en un gran piano de cua per cantar The edge of glory. En el cinquè, encarrilat després de Born this way, un altre èxit, va imperar el color vermell, els sons d’ambulància i cançons com ara Dancin’ in circles. I en el sisè, després de fer lluir una bandera amb l’arc de Sant Martí que li havia llançat el públic, va aconseguir per fi allò que, en el començament del xou, va demanar als espectadors: que la victoregessin no pas com a Lady Gaga sinó com a “Joanne”, el nom d’una tia seva morta l’any 1974 amb dinou anys que sempre li ha servit d’inspiració. Al final, però, després d’adoptar una estètica country a Joanne i abans de cloure el xou, de dues hores, amb Bad romance, The cure i Million reasons, Gaga va ser ovacionada pel públic com a “Mother Monster”.

Lady Gaga (que no es va estalviar selfies amb les primeres línies ni llegir en veu alta cartes llançades a l’escenari) i els seus monstres formen encara una gran família.