Cultura

Cultura

Joaquim Pijoan continua el seu viatge en el temps

‘El jardí de les delícies’ és el seu segon llibre de records d’infància i joventut

El presenta el dia 26 a Sant Feliu

L’escriptor cristinenc Joaquim Pijoan (1948) continua, amb la publicació d’El jardí de les delícies ( Gregal ), el tríptic de memòries sobre la seva infància i joventut a Santa Cristina d’Aro, que va iniciar amb Tempus fugit (2016). En aquest segon volum, Pijoan se centra en la seva adolescència, entre els 12 i els 19 anys, durant els anys seixanta del segle passat. “Tot i que per a mi no va ser especialment problemàtica, l’adolescència sempre és un període complicat de la vida, perquè és quan et situes davant del món i has de decidir què vols fer i què vols ser. En el meu cas, hi havia una confrontació entre el que em tocava fer, que era continuar amb el negoci familiar, i la meva primera gran vocació: pintar. De fet, quan van venir moments de dificultat, el món de l’art em va ajudar a tirar endavant”, explica Pijoan, que sempre s’ha considerat més artista plàstic que no pas escriptor (“Vaig començar a escriure molt més tard i ho vaig fer perquè m’ho va receptar un psiquiatre: «Tu hauries de portar un dietari», em va dir. I vaig trobar que m’anava molt bé”), tot i haver rebut premis tan importants com ara el Documenta i el Sant Jordi.

Finalista del premi Pla

De fet, en l’última edició del premi Josep Pla de narrativa, que Antoni Bassas va guanyar el 6 de gener passat, Joaquim Pijoan va tornar a quedar entre els finalistes, amb Diari d’un diletant, un dietari escrit entre les diades de Sant Jordi del 2016 i el 2017. Aquesta era, ni més ni menys, la quarta vegada que Pijoan quedava finalista del premi Josep Pla: el 2017 també ho havia aconseguit amb una novel·la titulada Reacció. Ara n’ha començat una altra.

Tornant a la seva trilogia de records (“Ja no sé fins a quin punt tot és real o ficció”), Pijoan la té escrita des de fa deu anys i la previsió és que el tercer i últim volum, el que cobreix el seu període vital dels 20 als 27 anys, “just fins després de la mort de Franco”, es publiqui a finals d’aquest any o principis del vinent. “Vaig començar a escriure aquests llibres després de la mort del meu pare, el 2005, durant els estius que passava a Santa Cristina. Només pretenia deixar un record per al meu fill i potser també explicar-me a mi mateix determinades coses que no m’havia tornat a plantejar sobre els meus anys a Santa Cristina després de marxar del poble.” En el llibre, Pijoan recordava quan anava a Sant Feliu de Guíxols a estudiar anglès i alemany (“Començava el fenomen turístic i el meu pare pensava que els idiomes serien útils per al negoci”) i allà comprava els seus primers llibres o la revista Destino i se li obrien nous horitzons. I també relata les primeres grans sortides fora de la vall d’Aro: els vuit dies que va passar a Madrid amb un amic i els nou mesos que va treballar en un hotel de Brussel·les, entre els 18 i els 19 anys. Ara tornarà a Sant Feliu per presentar El jardí de les delícies, el 26 de gener a la biblioteca, amb Xavier Colomer-Ribot.

També en castellà... i en digital

L’estiu passat Joaquim Pijoan va publicar també la seva primera novel·la en castellà, però només en format digital (llibre electrònic): El moleskine rojo . Tot i que el protagonista també és pintor i pot recordar l’autor, Pijoan remarca que “aquí tot és més ficció”. La va escriure en castellà per una juguesca amb la seva dona, sobre si seria capaç de fer-ho. “La vaig presentar al Planeta i al Nadal, sense èxit, però vaig guanyar la juguesca. Sé que no puc escriure en castellà com Delibes o Umbral, però sí com Gironella.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Excés de zel”

barcelona

Pintura immortal

barcelona
CARMEN ZAPATA
GERENT DE L'ASSOCIACIÓ DE SALES DE CONCERTS DE CATALUNYA (ASACC)

“Les dones que fan música estan cansades de sentir: «‘Wow’! toques com un ‘tio’»!”

girona

Viure per escriure

figueres
Crònica
inauguració Grec

Una altra Amèrica

Barcelona

Els testimonis muts

Torroella de Montgrí

No tot és neolític, a la Draga de Banyoles

BANYOLES

(A)phònica aixeca el teló

Banyoles
Crítica
música

Eddie Vedder, tebi segon ‘round’