Cultura

Cultura

Joaquim Pijoan continua el seu viatge en el temps

‘El jardí de les delícies’ és el seu segon llibre de records d’infància i joventut

El presenta el dia 26 a Sant Feliu

L’escriptor cristinenc Joaquim Pijoan (1948) continua, amb la publicació d’El jardí de les delícies ( Gregal ), el tríptic de memòries sobre la seva infància i joventut a Santa Cristina d’Aro, que va iniciar amb Tempus fugit (2016). En aquest segon volum, Pijoan se centra en la seva adolescència, entre els 12 i els 19 anys, durant els anys seixanta del segle passat. “Tot i que per a mi no va ser especialment problemàtica, l’adolescència sempre és un període complicat de la vida, perquè és quan et situes davant del món i has de decidir què vols fer i què vols ser. En el meu cas, hi havia una confrontació entre el que em tocava fer, que era continuar amb el negoci familiar, i la meva primera gran vocació: pintar. De fet, quan van venir moments de dificultat, el món de l’art em va ajudar a tirar endavant”, explica Pijoan, que sempre s’ha considerat més artista plàstic que no pas escriptor (“Vaig començar a escriure molt més tard i ho vaig fer perquè m’ho va receptar un psiquiatre: «Tu hauries de portar un dietari», em va dir. I vaig trobar que m’anava molt bé”), tot i haver rebut premis tan importants com ara el Documenta i el Sant Jordi.

Finalista del premi Pla

De fet, en l’última edició del premi Josep Pla de narrativa, que Antoni Bassas va guanyar el 6 de gener passat, Joaquim Pijoan va tornar a quedar entre els finalistes, amb Diari d’un diletant, un dietari escrit entre les diades de Sant Jordi del 2016 i el 2017. Aquesta era, ni més ni menys, la quarta vegada que Pijoan quedava finalista del premi Josep Pla: el 2017 també ho havia aconseguit amb una novel·la titulada Reacció. Ara n’ha començat una altra.

Tornant a la seva trilogia de records (“Ja no sé fins a quin punt tot és real o ficció”), Pijoan la té escrita des de fa deu anys i la previsió és que el tercer i últim volum, el que cobreix el seu període vital dels 20 als 27 anys, “just fins després de la mort de Franco”, es publiqui a finals d’aquest any o principis del vinent. “Vaig començar a escriure aquests llibres després de la mort del meu pare, el 2005, durant els estius que passava a Santa Cristina. Només pretenia deixar un record per al meu fill i potser també explicar-me a mi mateix determinades coses que no m’havia tornat a plantejar sobre els meus anys a Santa Cristina després de marxar del poble.” En el llibre, Pijoan recordava quan anava a Sant Feliu de Guíxols a estudiar anglès i alemany (“Començava el fenomen turístic i el meu pare pensava que els idiomes serien útils per al negoci”) i allà comprava els seus primers llibres o la revista Destino i se li obrien nous horitzons. I també relata les primeres grans sortides fora de la vall d’Aro: els vuit dies que va passar a Madrid amb un amic i els nou mesos que va treballar en un hotel de Brussel·les, entre els 18 i els 19 anys. Ara tornarà a Sant Feliu per presentar El jardí de les delícies, el 26 de gener a la biblioteca, amb Xavier Colomer-Ribot.

També en castellà... i en digital

L’estiu passat Joaquim Pijoan va publicar també la seva primera novel·la en castellà, però només en format digital (llibre electrònic): El moleskine rojo . Tot i que el protagonista també és pintor i pot recordar l’autor, Pijoan remarca que “aquí tot és més ficció”. La va escriure en castellà per una juguesca amb la seva dona, sobre si seria capaç de fer-ho. “La vaig presentar al Planeta i al Nadal, sense èxit, però vaig guanyar la juguesca. Sé que no puc escriure en castellà com Delibes o Umbral, però sí com Gironella.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Domènec
ARTISTA

“L’art sí que és útil si ens ajuda a entendre el món”

barcelona
Un tast de...
‘Del procés a la revolta’, d’Eduard Ballesté, Albert Mercadé i Pau Venteo Avançament editorial

Un antídot contra l’oblit

Mirador

Cineasta anglesa ofereix un record

Més que paraules

Barcelona
Crònica
Cant coral

Himne a la nit

Sant Fruitós B

Bunker o els llibres del costat salvatge

Barcelona
Ventura Pons
Director de cinema

“El cinema és la vida i la vida és el cinema”

Barcelona

Records d’una vida intensa

Barcelona
la crònica

La ‘rasmia’ i el diàleg