Pep Camps exposa a Valvi records de viatges iniciàtics

El pintor Pep Camps (Girona, 1962) inaugura aquest vespre l’exposició Fronteres, contrabandistes, viatges i aterratges a la Fundació Valvi de Girona (19.30 h). Aquesta exposició, que es podrà visitar fins al 17 de febrer, forma part del cicle Memòria personal, en el qual ja han participat artistes com ara Pere Bellès, Jordi Gich i Evdokim Perevalsk, als quals la Fundació Valvi ha proposat que mostrin obres directament relacionades amb la seva trajectòria vital.

En aquest cas, Pep Camps ha triat, amb el suport d’Àlex Roa Casellas com a comissari, submergir-se en un període molt determinat de la seva vida, entre el 1984 i el 1991, quan tenia entre 22 i 29 anys: “És l’època en què començo a viatjar, primer per Europa i després per Àsia. En aquesta exposició hi ha obres, molt de joventut, que vaig crear durant aquests viatges o inspirades per aquests, a la tornada”, explica Camps. Hi trobem, per exemple, Young Boxers, un acrílic sobre paper pintat a Berlín el 1984, i diverses obres creades a finals dels vuitanta a Bangkok, la capital de Tailàndia, on l’artista gironí es va integrar sense problemes en la comunitat artística local i va participar en iniciatives com ara una acció artística i solidària contra la sida, en una època en què “no era tan fàcil trobar un artista occidental voltant per aquells països per fer alguna cosa més que turisme”, explica Camps. I continua recordant: “Després de passar-me mig any a l’Índia, vaig arribar a Bangkok i el primer que vaig fer va ser anar a l’Escola de Belles Arts, on vaig conèixer un pintor anomenat Tawee, que em va descobrir Tailàndia i amb el qual he mantingut el contacte.”

Tot i que l’exposició mostra obres aparentment molt llunyanes en el temps –entre aquestes, algunes de la sèrie Ministres i contrabandistes (Salt, 1985); Camps se sent més a prop dels segons, sempre lluitant per “ser una mica més lliure”–, ell encara s’hi veu reflectit: “L’artista es va construint amb els anys i hi ha tota una simbologia que es va repetint, encara que sigui d’una manera diferent. Un mai no s’escapa d’un mateix.” Per comprovar-ho, hi ha també a l’exposició un parell d’obres molt més recents, de la sèrie Llums i ombres. Europa (Parlavà, 2016/2017).

I, parlant d’Europa, la pròxima exposició de Pep Camps tindrà lloc a l’abril en un espai tan singular com la seu del Parlament Europeu a Brussel·les.