Llibres per pensarl’art

Un dels assajos que pren el pols al que s’està coent en l’àmbit artístic al nostre país és Polititzacions del malestar (Raig Verd), que recull un projecte que es va a dur a terme el 2017 a l’Arts Santa Mònica. A principi d’any, es van organitzar unes jornades que van agrupar diferents col·lectius amb l’objectiu de compartir maneres d’entendre l’art i generar debat. Hi van participar Espai en Blanc i BAR Project, així com el filòsof Amador Fernández-Savater. Tres artistes –Virginia García del Pino, Rufino Mesa i el col·lectiu Enmedio– van elaborar tres obres inspirades en les polititzacions del malestar i, finalment, a la tardor, el Santa Mònica va acollir una exposició que donava visibilitat als projectes de Francesc Abad, Nora Ancarola, Carlos Pina i Eulàlia Valldosera, entre d’altres. El volum aplega, a més, una sèrie d’entrevistes a persones de diferents àmbits –feminisme, poesia, política, etc.– que reflexionen sobre com la creació pot esdevenir una eina per donar forma al malestar. “La clau és veure com l’art pot ser un instrument de pensament crític; és clar que no dona solucions màgiques, però pot tenir un paper important. Per exemple, una obra d’art pot ser terapèutica, com ara el projecte La feria de las flores de Núria Güell, que va treballar sobre la prostitució a Colòmbia amb nenes que explicaven les seves experiències traumàtiques a través de la descripció dels quadres de Botero”, explica la professora Laia Manonelles, una de les autores del llibre.

Els artistes a l’URSS

Galaxia Gutenberg ha publicat del recentment desaparegut Tzvetan Todorov l’assaig El triunfo del artista. La Revolución y los artistas rusos: 1917-1941 en què analitza el paper dels artistes creadors enfront de la Revolució. Hi inclou artistes plàstics, però també escriptors, compositors, dramaturgs i cineastes com ara Borís Pasternak, Eisenstein, Malevitx o Xostakòvitx (un compositor, d’altra banda, que Julian Barnes va agafar com a protagonista d’El ruido del tiempo).

Tornant a Todorov, que va patir en la seva carn el règim comunista a la seva Bulgària natal abans de marxar a París, tracta tant dels artistes que van saludar la Revolució com dels que van patir la repressió del totalitarisme. Traça el recorregut històric del comunisme passant per diferents estadis, com ara l’època de “desencant” i la “crítica”. El més interessant és la seva anàlisi de les relacions perverses que s’estableixen entre els creadors i el poder.

Agustí Pons també s’ha submergit en la revolució bolxevic per confrontar-la amb unes altres dues revolucions fonamentals del segle XX: la que van protagonitzar Joyce en literatura i Tristan Tzara en art, fundant el moviment dadaista, que evolucionarà en el surrealisme. Resulta que aquestes tres figures que no es van arribar a conèixer entre sí (Joyce i Proust també van compartir un sopar al Majestic de París i no es van parlar!), van coincidir a Zuric el 1917, atès que Suïssa era un refugi de pau enmig de la Primera Guerra Mundial. Pons explica el recorregut d’aquestes tres personalitats subversives i les vincula en el context històric. Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara (Pòrtic) serveix per prendre el pols a un moment clau en què es van gestar canvis que van transformar per sempre més Europa. Pons hi barreja pinzellades de la seva experiència personal a l’hora de visitar la ciutat que va veure l’emergència del cabaret Voltaire, cau dels dadaistes, o bé el cafè Odéon, on Joyce anava a llegir diaris.

Clàssics imprescindibles

Ja es poden trobar en català dos dels textos fonamentals de la teoria estètica com són De l’espiritual en l’art, de Vassili Kandinski, i El Renaixement, de Peter Burke, de la mà d’Àtic de Llibres. El llibre de Vassili Kandinski, publicat originàriament el 1912, està considerat clau per entendre l’abstracció en pintura. Ell mateix va ser un puntal de Der Blaue Reiter i de l’Escola de la Bauhaus i va teoritzar des de dins sobre la pintura abstracta en oposició a l’art figuratiu. A més, l’assaig està molt ben escrit i és de bon llegir. Malgrat ser un text de més d’un segle, conserva tota la seva actualitat i és una bona manera per introduir-se en l’art contemporani. Pel que fa al llibre de l’historiador Peter Burke, és de l’any 1987 i la seva publicació va ser tot un revulsiu, perquè va aportar una nova manera d’entendre el Renaixement en oposició a la que havia establert l’erudit suís Jakob Burckhardt a mitjans del segle XIX.

Burke analitza els orígens del Renaixement italià, que abasta els anys 1300-1490 i que neix de la recuperació de la cultura antiga. Pintura, escultura, literatura, l’historiador revisa en cada camp quines innovacions es van produir i com va ser acollit el Renaixement en altres punts d’Europa.

Sobre pintura antiga versa també Diálogos de Roma (Acantilado) de Francisco de Holanda (1517-1585), fill d’un artista flamenc que va viure a la cort de Joan II de Portugal. El llibre, on apareix, per exemple, Miquel Àngel, constitueix un tractat de pintura que va servir per difondre els valors de l’humanisme a la península Ibèrica en el segle XVI. A l’Holanda, però del segle XVII, viatja la filòsofa nord-americana Laura J. Snyder en el seu apassionant assaig El ojo del observador (Acantilado). Estudia la revolució de la mirada que va suposar la pintura de Vermeer en contraposició amb un coetani seu, però que no va conèixer, Antonie van Leeuwenhoek, que va descobrir un món microscòpic mirant a través d’una minúscula lent.

Per acabar, després de publicar La pintura catalana (2016), Quaderns Crema ha recuperat recentment L’escultura catalana d’Alexandre Cirici Pellicer (1914-1983), considerat una de les figures clau de la crítica d’art a Catalunya. Aquí estudia la producció escultòrica catalana des de la ceràmica i els sarcòfags dels assentaments grecollatins fins a mitjans del XX i ofereix un relat que s’ha convertit en tot un referent en la matèria.