Mans manetes de futur

“Mans manetes, mans manetes / toquen les dues i són petitetes / toquen les tes, lo babo no hi és / toquen les quatre, lo babo és en barca / toquen en cinc, lo babo és venint / toquen les sis, lo babo al passadís.” La cançó, feta a partir de tres cantarelles tradicionals per a criatures, es diu Tripijoc i és de Càlic, un grup de música d’arrel tradicional que, entre el 1981 i el 2003, va representar el ressorgiment de la cançó catalana a l’Alguer. Ahir, un dels seus fundadors, Claudio Gabriel Sanna, acompanyat de deu infants algueresos d’entre 7 i 11 anys i veus d’altres territoris de parla catalana com el valencià Pau Alabajos, la lleidatana Meritxell Gené o el barceloní Marc Serrats, director artístic del projecte juntament amb Sanna, van compartir al Teatre Cívic de la ciutat sarda l’estrena en concert de Mans manetes. L’Alguer: paraules, cançons i veus de minyons, un projecte de Plataforma per la Llengua que, aquesta setmana, s’ha vist traduït també en l’enviament de 10.000 exemplars d’un llibre disc a les escoles de la ciutat, on l’ensenyament de llengua catalana és pràcticament inexistent.

El concert, emmarcat dins la inauguració del Festival Barnasants i a escassos metres de la recentment clausurada Delegació de la Generalitat a l’Alguer, no únicament va nodrir-se de cançons populars d’arreu dels Països Catalans com La Pastoreta o en Joan Petit sinó que va representar també un reconeixement a la històrica cançó algueresa. De Pasqual Gallo (1922-1993), un prolífic autor a qui l’Alguer ha dedicat recentment una placeta, Serrats i Sanna en van cantar Lo Nassaiolo. De Pino Piras (1941-1989), cantautor i comediògraf autodidacte, es va recuperar una de les seves cançons amb temàtica irònicament religiosa: Sant Miquel humanitzat. D’Antonello Colledanchise, incansable difusor les cançons en alguerès a les escoles que ha dirigit, AriannaCocozza va cantar La monyica. I de Franco Cano, un altre cantautor estretament vinculat a la comunitat educativa de la ciutat, Sofia Cadoni, que amb set anys va convertir-se en la minyona més menuda a participar en l’espectacle, va cantar L’orquestra de la Pedrera: “Una guiterra vermella i groga / dos verderols i una corroga / onti sem nats no compta arrés / si cantem tots en alguerés.”

“La vostra esperança per al futur de la llengua algueresa!”, va dir, impetuós, Claudio Gabriel Sanna després que els minyons cantessin Anem anem anant, una cançó tradicional de la ciutat encara molt apreciada pel públic alguerès i que els músics van repetir en el bis. L’espectacle, amb dues funcions i entrades exhaurides, va tenir altres moments destacats, com quan Meritxell Gené va cantar La verema (un segon tema de Pasqual Gallo) i Les nenes maques (que Serrats, artífex de Cançonetes per la Bressola, un projecte similar en escoles de la Catalunya Nord, va proposar com a “possible himne de Catalunya”) o Pau Alabajos (encantat de compartir “parla... i guitarres”) va emocionar amb una adaptació de la Cançó de bressol, el poema amb què Vicent Andrés Estellés va abocar la tristesa per la seva filla de quatre mesos.

Especial, d’altra banda, va ser també la compareixença d’Àngel Maresca ‘lo barber’, que minuts després de tallar els cabells a uns quants clients a la seva barberia de l’Alguer vell, va cantar Los Barandons i La rateta poligueta. “Vosaltres el coneixeu de fa molts anys. Sap milions de cançons i les canta sempre”, va presentar-lo Serrats.

El concert va estar precedit per l’entrega, per part dels responsables de Plataforma per la Llengua (amb delegació algueresa des del 2013), d’un llibre disc al Síndic Mario Bruno, que es va interessar per la “situació a Catalunya” i va celebrar la nova ruta aèria entre Barcelona i l’Alguer a partir del 25 de març. Ja al Teatre Cívic, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua Mireia Plana va advertir que “les llengües sense estat cal que les defensin els seus parlants” i va prometre continuar treballant perquè “d’aquí a cent anys, aquestes cançons continuïn tan vives com la nostra parla”. Per la seva part, Pere Camps, director del Barnasants, va assenyalar que “aquestes cançons són les primeres que es canten quan s’és petit, les primeres que es relacionen amb la cultura d’un i les que t’acompanyen sempre en la trajectòria vital”. Camps, davant del públic alguerès, va lamentar també “els moments difícils” que viu Catalunya i va circumscriure l’acte d’ahir en una “reivindicació de la llibertat de la nostra gent”.

Mans manetes es podrà tornar a veure el 23 de març al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat amb la participació d’alguns músics que han participat en el llibre disc però que no van poder viatjar a Sardenya, com ara Joan Garriga, Raph Dumas o Sanjosex.