Cultura

Crítica

La desaparició d’un nen

Revelat intensament a primers d’aquest segle amb El retorn, un film ple de misteri, el director rus Andrey Zvyagintsev semblava naufragar en un lloc incert i plumbi fins que va emergir l’any 2014 amb Leviatan, en què, demostrant una gran força visual, aborda la corrupció russa (i, amb una vocació universal, la indefensió davant de l’abús de poder, a vegades emparat per l’ús de la llei) a partir d’un home que s’enfronta contra un alcalde que vol arrabassar-li la seva propietat vora el mar. Mantenint una altíssima solidesa formal amb Sin amor, Zvyagintsev continua explorant en la degradació i corrupció humanes aportant una visió desoladora de la Rússia contemporània a través d’uns personatges incapaços de relacionar-se amb un afecte sincer i desinteressat. És així que el títol del film s’acorda amb allò que mostra.

La mirada de Zvyagintsev és duríssima, però és possible sentir una certa desafecció davant de la manera amb què es rabeja en la misèria moral humana. Durant molts de minuts pot arribar a cansar el fet de sentir una mena de fàstic davant de personatges als quals no se’ls concedeix res que els dignifiqui mínimament. Fins que, en fer-se absent, fem atenció a un nen. És un nen mal estimat per uns pares mal separats que, de sobte, desapareix i origina una recerca per llocs inhòspits que Zvyagintsev filma d’una manera poderosa en una hora final que atrapa i commou mentre se’ns fa pensar que a Rússia ha desaparegut la xarxa pública.

Sin amor
Director: Andrey Zvyagintsev. Int.: Maryana Spivak, Aleksey Rozin, Matvey Novikov
Rússia, 2017


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.