Mahler minuciós

Entre l'onada de nous músics que s'estan endinsant en la interpretació de les obres de Gustav Mahler, Jonathan Nott i l'Orquestra Simfònica de Bamberg ocupen un lloc destacat, com demostra el premi internacional d'enregistraments Toblacher Komponierhäuschen per la Simfonia núm. 9. En el primer dels concerts d'Ibercamera a Girona, la formació alemanya va programar com a obra central la primera de les simfonies de Gustav Mahler, l'anomenada Tità. Tant Nott com la Simfònica de Bamberg van mostrar una gran compenetració, que es va notar en cada gest i en cada demanda que el director feia als músics, i que va tenir com a resultat una microscòpica i minuciosa execució del detallisme de la partitura, com va quedar palès des de l'inici de la simfonia, amb el sempre màgic pianissimo, que va ser recreat amb molta cura i en un tempo accentuadament langsam («a poc a poc»), amb les fanfàrries de les trompetes, que van resultar autènticament sehr weiter Entfernung («molt en la llunyania»). Nott va saber donar contingut i continuïtat al discurs mahlerià, trobant entre les diferents parts de l'obra un balanç idoni entre la serenitat i la delicadesa d'alguns passatges i l'energia vital dels altres. En la primera part Nott va fer una lectura cristal·lina de l'Idil·li de Sígfrid, de Richard Wagner i, tot i que a primer cop d'ull (d'oïda) podria semblar freda, sobretot acostumats a sentir versions excessivament romàntiques, va saber extreure l'encant d'aquesta partitura. En el Concert per a trompa i orquestra núm. 2, de Richard Strauss, la Simfònica de Bamberg i Nott van saber embolcallar perfectament la gran interpretació del trompa alemany Christoph Ess.