L’home de moda

Amb Christopher Nolan i James Gray –però més radical que ells– Paul Thomas Anderson és dels pocs directors nord-americans que es poden permetre de fer cinema d’autor dins els grans estudis d’un Hollywood abocat a les franquícies. L’autor de Boogie Nights, Magnolia, The master i Puro vicio estrena ara El hilo invisible, que està nominada a sis Oscar, entre els quals els de millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista.

Precisament, al marge de les seves moltes qualitats cinematogràfiques, l’estrena d’El hilo invisible està sent notícia també pel fet que el seu actor Daniel Day-Lewis –que ja havia treballat amb Anderson a la monumental Pozos de ambición, per la qual va guanyar un Oscar– ha anunciat que es retira de la professió i que aquesta serà la seva darrera interpretació cinematogràfica. Segons ha declarat l’actor britànic, “abans de fer la pel·lícula no sabia que deixaria d’actuar. Sé que Paul i jo vam riure molt abans de fer la pel·lícula. Després vam deixar de riure perquè tots dos estàvem aclaparats per una sensació de tristesa”.

I és que el perfeccionisme creatiu de Day-Lewis és comparable al del personatge que interpreta a El hilo invisible, Reynolds Woodcock. Inspirat en el la figura del basc Cristóbal Balenciaga, Woodcock és un modista londinenc de vida austera, maniàtic i obsessiu que vesteix la reialesa, estrelles de cinema i l’alta societat i que veu trontollar la seva vida quan s’enamora d’una noia que es converteix en la seva musa i amant.

Paul Thomas Anderson –que va escriure el guió d’El hilo invisible per a Day-Lewis– signa amb precisió d’orfebre un inquietant conte gòtic sobre la frontera entre la genialitat creativa i la humanitat i sobre la capacitat pertorbadora de l’amor. I, si un referent cinematogràfic ve al cap veient-la, és l’Alfred Hitchcock de pel·lícules com Sospecha i, sobretot, Rebeca; el mateix director ha reconegut que el personatge de la germana del protagonista –la també nominada Lesley Manville– s’inspira en la temible senyora Danvers.