Cultura

Tradicions

Punt final a la commemoració del bicentenari de Pep Ventura a Figueres

En Pep de la tenora i molts més

Figueres tanca el bicentenari de Pep Ventura amb la presentació d’un llibre i un disc dedicats al sardanista, concerts i una ballada aquest migdia a la Rambla

Ahir, van fer el darrer recorregut pels racons històrics de la sardana a la ciutat

Figueres enfila la recta final de l’any gran del sardanisme, en què han compaginat la capitalitat de la sardana i el bicentenari del naixement d’una de les figures històriques, el seu fill adoptiu Pep Ventura, que clouen aquest cap de setmana amb diferents esdeveniments. Ahir a la tarda, abans de l’acte central del vespre, van oferir la darrera visita guiada En Pep de la tenora, una petita ruta que, des de la plaça de l’Escorxador, va recórrer diversos dels racons marcats pels compassos de la dansa que Ventura i molts altres figuerencs han conreat els darrers dos segles, des que, a mitjan segle XIX, es va començar a popularitzar la nova sardana llarga, un gènere que –com explicava la responsable de la ruta, Anna Garcia Casals–, inicialment, es va convertir en un “emblema del republicanisme federal”, pels anys de la Gloriosa. Però que a inicis del segle XX el conservadorisme català de la Lliga va adoptar com a dansa nacional.

L’itinerari prosseguia cap a a la plaça Tarradellas, on hi ha el bust de Llorenç Cairó dedicat a Ventura i el monument de Pelayo Martínez a la sardana. I el guió permet recordar detalls menys coneguts, com ara el fet que el músic, a banda de tocar la tenora, era clarinet solista i va aprofitar la influència de les companyies d’òpera que feien escala a l’antic teatre municipal –avui el Teatre Museu Dalí– per adaptar tonades clàssiques al compàs de la sardana, a més d’altres gèneres com ara “goigs, havaneres, valsos i polques”.

Abans del final de la ruta, a la casa del número 2 de la Rambla, on Ventura va passar els darrers anys de vida, la visita va repassar altres dels racons on s’han pogut documentar empremtes de la dansa: la casa natal de Dalí i la de la seva joventut, a la plaça de la Palmera, on García Lorca va descobrir la sardana, quadres amb referències del pintor en diferents èpoques, o d’altres artistes com ara Picasso, Miró, Casas i Ramon Pichot. L’empremta en textos de Pla, Max Jacob i el figuerenc Fages de Climent. O la feina artesanal del lutier especialitzat en tenores Joan Roca, amb un racó dedicat al Museu de l’Empordà. I un record final per a altres noms figuerencs de diferents èpoques, com ara Antoni Juncà, Enric i Jaume Soldevila, Teodor Jové i el fill de Ventura, Benet.

Reuneixen la Cobla de Cambra

L’acte principal de la cloenda es va fer al vespre, a l’auditori Caputxins, on van presentar l’exposició virtual Sardanes, el llibre Això no és una biografia de Pep Ventura, escrit per Anna Costal Fornells i publicat per l’editorial Gavarres, per encàrrec de la Confederació Sardanista de Catalunya amb motiu del bicentenari, i un concert per presentar el disc Pep Ventura. La música romàntica a Figueres, enregistrat per la Cobla de Cambra de Catalunya, amb la direcció de Jesús Ventura, l’assessorament d’Anna Costal i la producció de Josep Maria Serracant i David Casamitjana. La formació, no estable i integrada per prestigiosos músics de diverses orquestres, va interpretar 7 de les 14 peces. Avui, a l’auditori (18 h), la cobla Reus Jove i músics locals oferiran el concert Figueres en gala i al migdia, a la Rambla, la cobla Farners farà possible la ballada de cloenda del bicentenari. Pel que fa al tancament de la capitalitat de la sardana, tindrà lloc el dia 11 de març.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.