Cultura

Albert Jané

Autor de Calidoscopi informal

“La llengua s’empobreix”

Hi ha gent que per treure profit de la llengua la traeix, jo sempre he procurat servir-la

L’autor es feia poques il·lusions de publicar-lo. Però Joan Ferrer Costa, de la Fundació Coromines, va ensumar que estava davant d’una obra excepcional i va impulsar la publicació de Calidoscopi informal amb el segell gironí de la Ela Geminada. Aquest volum veritablement voluminós que alguns comparen amb l’Ulisses de Joyce per l’alenada homèrica, aporta una altra mirada al lingüista i traductor Albert Jané, pare de tants llibres fonamentals de gramàtica i durant anys director de la revista Cavall Fort, i descobreix la seva faceta de narrador voraç i mag de la llengua, perquè, ben bé, la fa anar per on vol. Jané assumeix influències de la literatura surrealista i té com a referent Rabelais, per “la incontinència verbal”.

Com neix el ‘Calidoscopi’?
El vaig escriure fa uns vuit anys. La majoria de les coses que he escrit en la meva vida han estat per encàrrec i aquí m’hi he esplaiat sense pensar en el lector. He fet molta cosa de gramàtica, de llengua, diccionaris... i això demana molt de rigor, en canvi aquí he dit el que m’ha semblat. El títol original era L’aplec del Remei, però els companys de Girona em van suggerir que no reflectia prou bé el contingut del llibre, i em va semblar encertat canviar-lo.
“La gent parla per parlar”, diu un dels personatges. Això és el que volia retratar?
Representa que és un aplec, la gent es troba i diuen les seves coses, els homes i dones es miren i naturalment el desig hi intervé, per això hi ha una certa càrrega eròtica. Després hi ha un narrador que va dient tot d’històries relacionades amb la llengua. Sempre he estat molt lligat a la llengua i m’ha agradat desplegar totes les possibilitats, que són moltes. Hi ha gent que per treure profit de la llengua per raons d’expressivitat o semblants, la traeix, jo sempre he procurat servir-la. Em sembla que els recursos propis i genuïns de la llengua són prou considerables perquè un es pugui esplaiar sense haver-la de trair.
El narrador diu “la gramàtica, avui tan sacsejada pels nous corrents lingüístics”.
Abans intentàvem donar normes per expressar-se i escriure amb tota correcció, però ara hi ha uns nous corrents lingüístics i la gramàtica se’n ressent. És inevitable, però és un corrent en el qual no m’hi he trobat mai. Ara sí, perquè intervinc en la Gramàtica de l’Institut [IEC] i com és lògic se sent influïda per aquests corrents. La llengua és un mitjà de comunicació, però és alguna cosa més: reflecteix l’esperit d’un poble, i serveix no només per comunicar-se, sinó per recrear-se en ella mateixa.
En aquest llibre trobem paràgrafs en què juxtaposa directament noms de persones, topònims... com els ha construït?
L’onomàstica m’agrada molt. Aquí hi ha noms reals i inventats, perquè la llengua permet crear noms fantasiosos, imaginatius i que siguin un reflex de l’essència de la llengua. Em feia llistes per assegurar-me que no em repetia, però alguna inconseqüència hi pot haver.
Juga amb la sonoritat de les paraules, amb una abundància d’al·literacions i és poesia.
En el llibre hi ha molts fragments versificats. Hi ha una sèrie de quartetes que són hendecasíl·labs rigorosos que estan escrits com si fos prosa. Els editors van introduir una barra vertical per separar cada vers, i hi vaig estar d’acord.
Apareixen un bon grapat de figures retòriques de la literatura, refranys i frases fetes, algunes inventades... com s’inspira?
En el llibre hi ha moltes experiències i imaginació, crec que un s’ha d’inventar el llenguatge, i respecte a les frases fetes, critico aquesta actitud estesa entre la gent que les usa incorrectament i diu “això és la mare del Tano” quan en realitat vol dir “això és la mare dels ous”. O de vegades només parla amb exclamacions o diuen l’adverbi i no l’adjectiu: “És molt...”, “Una mica...” Acaba la frase! La qualitat de la llengua ha baixat. Hi ha escriptors que la dominen, però en general s’està empobrint.
En el llibre carrega contra les traduccions de La Cua de Palla.
En aquesta sèrie hi havia molts exemples d’errors i l’he estudiada bastant des del punt de vista lingüístic. Són incorrectes per artificioses, per falta de coneixement de recursos lingüístics. Cal escurar a fons els recursos propis de la llengua i veure allò que és artificiós, perquè sovint l’artifici prové de la incorrecció i de purismes innecessaris.
En el llibre apareixen diversos personatges. Se sent identificat amb algun d’ells?
No m’identifico amb cap; intento que sigui una cosa plural i diversa. Podria veure el reflex d’algú conegut, però en principi intento mostrar la varietat del gran col·lectiu humà. Hi ha una certa crítica de l’esoterisme, de la mística oriental que s’ha posat de moda i que respecto, però en alguns casos exageren una mica i em serveix de matèria narrativa.
I aquest col·lectiu feminista que vol feminitzar la llengua?
Unes senyores van fer unes gestions a la direcció general de Política Lingüística perquè volien canviar la gramàtica i que es digués que el masculí es forma traient una a del femení. Això és un fet real i per sort no va prosperar perquè era un disbarat com una casa de pagès i aquesta és la base d’aquestes narracions. Sempre faig crítiques però en to menor i sense voler molestar a ningú.
Què n’opina, del procés?
Ho visc una mica angoixat, va arribar un moment en què ens fèiem moltes il·lusions però ara la situació és delicada, i m’expresso amb vehemència contra els polítics espanyols que permeten aquesta situació, i desitjaria que el president Puigdemont tornés de l’exili i assumís plenament la presidència de la Generalitat. És un president digníssim i és el que hem votat majoritàriament.
Té més escrits al calaix?
Continuo escrivint i de fet tinc molta cosa inèdita, contes, relats, que no sé si mai veuran la llum.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
PREMIS DE L’aCADÈMIA DEL cINEMA cATALÀ

‘Les distàncies’ agafa avantatge als Gaudí

Barcelona

Pemi Fortuny interpretarà dues cançons del nou disc dels Lax’n’Busto, ‘Polièdric’

Barcelona

L’Atlàntida, per a Lluís Pasqual

barcelona

La salut del llibre

barcelona

El sireni més vell

Girona

Xarxa de residències artístiques, al Ramon Llull

Barcelona

Relat d’un malson

BARCELONA

L’ocell tranquil alça el vol

Girona

La Xina oblida el seu passat

Girona