cultura

CIÈNCIA & ROLL

David Bueno i Torrens

Geometria simètrica

Una de les arts lingüístiques que em criden molt l’atenció és la capacitat de fer palíndroms, com el famós “Català a l’atac”. És més simètric “L’art som: mostra’l”, atenent als símbols lingüístics que utilitza, com la posició dels apòstrofs i la situació central dels dos punts. La capacitat que un mot o una frase tingui exactament el mateix significat tant si el llegim d’esquerra a dreta com de dreta a esquerra dota els palíndroms d’una simetria gairebé geomètrica irresistible. Simetria, ordre i bellesa són tres conceptes que sovint es relacionen. Tota simetria porta implícit un ordre i l’ordre és, segons Aristòtil i sant Agustí, un dels constituents de la bellesa.

Sigui com sigui, l’art ha explorat a bastament el tema de les simetries a través, per exemple, de les composicions geomètriques, tant figuratives com abstractes. La geometria, al seu torn, és una branca indispensable de la matemàtica. Estudia i descriu les propietats de les figures en totes les dimensions possibles.  Altres ciències es nodreixen d’aquestes descripcions geomètriques, com la cristal·lografia geològica, la física, la química i àdhuc la biologia, a través, per exemple, de les reveladores composicions fractals.

Com a ciència, la geometria, i per tant l’estudi de les simetries, és possiblement una de les més antigues, si atenem els tractats que es conserven de la cultura babilònica i, molt més enrere encara, a la disposició dels megàlits prehistòrics. Les simetries, per tant, són inherents al pensament humà, i formen un pont entre la llengua, l’art, la filosofia i la ciència.

Un dels indrets on més fàcilment podem observar simetries és a les viles i ciutats, en la disposició dels edificis, els elements decoratius, els enrajolats, etcètera. Hi ha qui es dedica a cercar-les i interpretar-les, com el catedràtic emèrit de cristal·lografia de la UB Miquel Àngel Cuevas, la doctora en urbanisme Melisa Pasoa i el director del departament d’Urbanisme i Organització Territorial de la UPC, Estanislao Roca. Han examinat les simetries de Barcelona des de tots els angles: com a eina per construir la ciutat, com a projecte urbà i d’espai públic, en els espais més emblemàtics i també en els detalls aparentment més minúsculs, com els panots de terra, les fonts per beure aigua o els elements d’il·luminació. Del seu treball ha sorgit un llibre que, tant per a Aristòtil com per a sant Agustí, possiblement portaria a la bellesa: Simetries de Barcelona (Edicions UB).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona