Música

NOVETAT

GUILLEM VIDAL

Ferran Palau, la força del silenci

El músic d’Esparreguera s’inspira en l’atmosfera de ‘Twin Peaks’ i la ‘tridimensionalitat’ de Jordi Matas per al seu tercer disc en solitari: ‘Blanc’

“Vam buscar un so blanc, ingràvid, vaporós”
“Més que les històries, m’interessen els silencis”

Es fa difícil, ara que un i altre estrenen disc, parlar de Ferran Palau sense fer-ho també d’El Petit de Cal Eril i parlar d’El Petit de Cal Eril sense fer-ho de Ferran Palau. “La nostra manera d’entendre la música és idèntica”, assegura Palau, que tindrà l’Eril en funcions de bateria en els seus pròxims concerts. “El vaig veure tocar fa molts anys, la primera vegada que va actuar al Pop Arb, i tot que no el coneixia de res, la connexió va ser immediata. Vaig anar de seguida a preguntar-li com era possible que encara no haguéssim fet res junts”, recorda Palau, que comparteix amb El Petit de Cal Eril la creació d’aquest “pop metafísic” en què, un i altre, circumscriuen els seus dos nous treballs. “Definir el pop metafísic... no és metafísic”, assenyala, però. “Així com la religió dona respostes a coses que no tenen resposta, el pop metafísic abraça la no-resposta...”.

El tercer disc en solitari de Ferran Palau –ànima, amb la seva parella, Louise Sansom, dels imprevisibles i enigmàtics Anímic– s’anomena Blanc (Halley Records) i és un dels discos més plàcids, lents i balsàmics que s’han fet darrerament a Catalunya. Cançons que sembla que flotin en el no-res i que Palau (Esparreguera, 1983) ha gestat a quatre mans amb un altre metafísic declarat: el guitarrista de Seward, bateria d’El Petit de Cal Eril i cosí seu, Jordi Matas, amb qui Palau, set anys més jove, manté ben vigent la connexió que va establir quan, en l’adolescència, li va començar a impartir “classes de guitarra sense solfeig, amb temes de Nirvana i Green Day”. “Tenim una forma de treballar increïblement intuïtiva”, revela Palau, que ja va comptar amb Matas quan, l’any 2012, va fer L’aigua del rierol (amb Amniòtic, la discogràfica de Pau Vallvé) i, tres anys després, ja amb Halley Records, Santa Ferida, així com altres projectes al capdavant d’Anímic. “Sabem que, d’alguna manera, hem trobat un rotllo que ens identifica”, admet amb orgull.

Amb l’única excepció de les veus que Louise Sansom afegeix a Res –un tema amb certa influència del hip-hop una música a la qual tant Palau com l’Eril recorren assíduament–, tot el que sona a Blanc és obra d’aquests dos cosins d’Esparreguera. I el que hi sona és una música “vaporosa, blanca, ingràvida” –adjectiva Palau després de rumiar-ho una estona– en què guitarres i teclats s’acaben confonent. “En Matas sap plasmar una visió de la música tridimensional”, li valora. “És capaç d’imaginar-se una cançó com una esfera...”.

Una de les millors cançons de Blanc es diu Flor espinada i comença amb una guitarra que recorda la del Wicked game de Chris Isaak, utilitzada per David Lynch en una sèrie, Twin Peaks, de la qual Palau –que, de petit, se li “encongia el cor” amb la sintonia d’Angelo Badalamenti– es manifesta fervent admirador. “És una sèrie que encaixa plenament en aquesta idea metafísica”, subratlla ben convençut. “La nova temporada, per exemple, l’he disfrutat moltíssim sense entendre res de res. I no he fet tampoc cap esforç per entendre-la perquè el fil de la història, de fet, no m’importa gens ni mica. M’interessa més l’atmosfera, la força dels silencis, decisions extravagants com la de convertir la branca d’un arbre en un dels personatges. I això és precisament el que busco quan faig cançons. M’interessa escriure’n sense saber què estic dient, fins al punt que si m’adono que allò que escric s’està fent massa evident, m’autocensuro.”

Sorprèn, d’altra banda, que venint d’un grup, Anímic, al qual se li ha atribuït sovint ser “un grup fosc”, Ferran Palau –que, últimament, es mostra fascinat pr un desconegut cantautor canadenc, Andy Shauf– jugui ara amb la idea de blancor. “La manera que té la Louise de parlar de les misèries té poc a veure amb la meva manera d’escriure”, considera. “I és per això que ens hem adonat que era convenient separar certes coses. Ella sap parlar de coses fosques amb una potència extraordinària i interpel·lant directament els agressors, però la meva energia és una altra.”

Vulnerabilitat a l’escenari

Si a la portada de Santa Ferida Palau apareixia d’esquena, a Blanc ho fa amb els ulls tapats. Signe de vulnerabilitat? “Sempre he tingut molt clar que, en la música, m’exposo i em despullo emocionalment, tot i que no tinc una veu extraordinària, no sóc tampoc un gran intèrpret, i això, més que en un problema, pot ser que s’acabi convertint en una virtut. A l’escenari m’he arribat a sentir molt vulnerable, humiliat fins i tot, però al mateix temps molt poderós. Quan, per exemple, allargues els silencis, notes en el públic una tensió tan brutal com la tralla més forta que et puguis imaginar.”

Ferran Palau actuarà el 9 de març al Festival de Músiques Disperses de Lleida i, el 22, ho farà amb El Petit de Cal Eril a la Sala Apolo de Barcelona, en el marc del Curtcircuit.

BLANC
Ferran Palau
Discogràfica: Halley Records


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

patrimoni

La Sagrada Família escalarà l’any que ve els 172’5 metres

Barcelona
cultura

El festival Premià del Mal reunirà escriptors de novel·la negra i criminòlegs

premià de mar
Lluís Riera
Novel·lista

“Volia escriure un ‘thriller’ negre i cru ambientat a la Catalunya interior”

Barcelona
MÚSICA

Músics d’Els Pets, Umpah-Pah, Sopa de Cabra i Lax’n’Busto homenatjaran Marc Grau

barcelona
CRÒNICA

Lucia Fumero enamora a Vic amb el seu ‘Folklore’

art

Sala Dalmau, 45 anys i com el primer dia

barcelona
còmic

El Manga Barcelona celebra 30 edicions amb un cartell de Naoki Urasawa

barcelona
ÒPERA

Ollé aixeca l’òpera de Xostakóvitx com a ‘thriller’ per empoderar la dona

BARCELONA
música

Ramoncín i Marky Ramone actuaran a La Mirona, que obrirà el curs amb el segon Mirorock

salt