Segona vida per a ‘El segador’

Un dels misteris més grans al voltant de Joan Miró és la desaparició d’una de les seves obres més monumentals i emblemàtiques, El segador, també anomenada Pagès català en revolta, que el pintor va crear in situ, enfilat dalt d’una estreta bastida, al pavelló de la República de l’Exposició Universal de París del 1937. L’obra va competir en espectacularitat i compromís politicosocial amb l’altra gran estrella artística del pavelló, el Guernica de Picasso.

Però si el Guernica lluïa un blanc i negre de film dels anys trenta, El segador era una obra colorista al més pur estil mironià. Segons va explicar el mateix pintor molt anys després, en l’obra, de 5,50 metres d’alçada per 3,65 metres d’amplada, predominaven el vermell, el blanc, el negre, el verd, el groc i el blau. Malauradament, com que l’obra va desaparèixer molt poc després de l’exposició, només en queden testimonis de com era en fotos en blanc i negre.

I precisament aquesta versió de l’obra, en una reproducció fotogràfica, és la que s’acaba d’instal·lar en la rèplica del Pavelló de la República, a Barcelona, seu actual del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La instal·lació de la reproducció s’ha pogut fer gràcies a l’acord de donació a la UB per part de la Successió Miró i la galeria Mayoral, que va reproduir l’obra amb motiu de la mostra Artistes revolucionaris. que es va poder veure fa poc més d’un any.

El segador estava formada per sis panells d’un aglomerat per a revestiments interiors anomenat celotex. Closa l’Exposició Universal, les peces desmuntades es van esfumar. L’obra havia de ser enviada al Ministeri de Belles Arts a València i allà potser va ser destruïda perquè la peça estava en molt males condicions. Una altra hipòtesi és que el tren en què viatjava fos víctima d’algun assalt. L’arquitecte del pavelló, Josep-Lluís Sert, també havia dit que potser l’obra no va sortir mai de París i que es va “perdre” dins l’ambaixada espanyola.

Aquesta instal·lació enceta un camí per anar reunint progressivament, encara que sigui en facsímils i reproduccions, les obres d’art que es van reunir a l’Exposició de París del 1937. Entre les obres que es pretén reproduir estaria, per exemple, la Font de Mercuri, d’Alexander Calder.