Retrat cobdiciós

Des de mesos abans de la seva estrena, la darrera pel·lícula del ja octogenari Ridley Scott, Todo el dinero del mundo, ha estat envoltada de polèmica a propòsit dels recents escàndols que han sacsejat Hollywood.

D’una banda, el director de Blade runner va decidir refer bona part del rodatge per eliminar totes les escenes que havia rodat un irreconeixible Kevin Spacey, en el paper del magnat J. Paul Getty. Després que Spacey fos acusat d’abusos sexuals per part de diversos homes, Scott no volia que la seva pel·lícula fos condemnada a l’ostracisme, i va substituir l’actor pel veterà Christopher Plummer, que va rodar el seu personatge en vuit dies; irònicament, Plummer va ser nominat als Globus d’Or i està nominat als Oscars.

D’altra banda, es va fer públic que, per aquests dies de rodatge extra, Mark Wahlberg havia cobrat un salari molt superior al de la seva companya de repartiment Michelle Williams, el personatge de la qual té molt més pes dramàtic; finalment, Wahlberg va donar aquests diners al fons Time’s Up, destinat a combatre les desigualtats de gènere.

Des d’avui es pot valorar Todo el dinero del mundo en termes estrictament cinematogràfics. Rodada amb la professionalitat que s’espera en el seu director, la pel·lícula és al mateix temps un thriller i un retrat –no mancat de sarcasme– de la cobdícia humana que reconstrueix el segrest real, esdevingut als anys setanta, de John Paul Getty III, el net de qui era considerat l’home més ric del món.