Cultura

JORDI PORQUERAS

PRESIDENT DEL COR DE CARAMELLES RAMON SENDRA

“La tradició de les caramelles es va perdent perquè als joves els costa”

Aquest vila-secà de llarga tradició familiar caramellaire lamenta el poc relleu generacional en els cors i fa una crida a la gent jove per mantenir les cantades

Quan va néixer el Cor de Caramelles de Vila-seca?
Ha funcionat tota la vida. Jo vaig començar a formar-ne part quan tenia 5 o 6 anys però el meu pare, els tiets... sempre han estat al grup i ni recordaven el seu naixement; els més grans l’han vist sempre, el grup de caramelles de Vila-seca.
Què són les caramelles?
Tot i el seu origen religiós, són cançons dedicades a les noies del poble, a les dones, a les estimades. Són cançons amb missatges d’amor. El dissabte de Pasqua es canten sota el balcó de les dones. Però lamentablement cada vegada hi ha menys joves que hi vulguin participar, en les cantades de caramelles.
No hi ha relleu generacional al grup?
Li costa molt, a la gent jove. No sé si és per vergonya, per droperia..., no ho sé. Resulta que anem tot l’any amb la senyera i el nom de Catalunya a la boca, però a l’hora de seguir una tradició com aquesta no s’hi enganxen. Costa molt que els joves s’hi apuntin. I això que només sortim a actuar un dia a l’any. Intentem fer crides als joves però, si no ho senten molt, no s’hi sumen. Abans formàvem el grup més de cinquanta cantaires i ara som poc més d’una vintena. Des d’aquí vull animar els joves vila-secans a apuntar-se al grup. La majoria dels jovenets ara només estan per les noves tecnologies i els mòbils, i no es decanten per tradicions com aquesta.
Es va perdent la tradició de les caramelles a Vila-seca i, en general, a tot el Camp de Tarragona?
Cada vegada costa més de mantenir. A Vila-seca sí que es va perdent la tradició perquè cada cop costa més d’estirar la gent a prendre part del grup. Però també és cert que fa molts anys que fem activitats amb el grup, i a moltes ciutats de l’entorn també es manté aquesta tradició. A Reus hi ha tres o quatre grups; a Tarragona, també... Fa molts anys participàvem en una trobada important que se celebrava a Sant Julià de Vilatorta [Osona]. Ara tenim problemes perquè els joves regenerin el grup. El més jove del nostre grup és el meu nebot, que té 14 anys, i hi és més que res per la tradició familiar, perquè hi ha cinc o sis membres de la família que estem al grup.
La mitjana d’edat és alta, doncs?
Deu ser de prop de 50 anys. El més gran és el meu pare, que té 77 anys. Ara ja hem començat els assajos, dos dies a la setmana, al Conservatori de Música de Vila-seca.
Qui era Ramon Sendra, que dona nom al grup?
Era un antic director del grup de caramelles i un gran caramellaire. Va morir fa més de vint anys i aleshores el cor va quedar mig aturat. Però després jo vaig anar recopilant cançons i conjuntament amb altres caramellaires el vam voler tornar a impulsar.
El grup només actua el dissabte de Pasqua?
Sí, només actuem el dissabte de Pasqua, a més de participar puntualment en alguna trobada que es faci en municipis de l’entorn. Tradicionalment es cantaven després de la missa del dissabte de Pasqua, quan la religió diu que Jesús va ressuscitar; en aquell moment ja es podia cantar. Actualment, però, també volem fer arribar les caramelles a la residència Vila-seca. Comencen a la residència i després fem un petit recorregut pels carrers i places del municipi, fins a arribar a la plaça de l’Església, on hi ha la cantada després de la missa pasqual. També anem a cantar a les cases on ens demanen que anem. Enguany volem renovar una mica el repertori amb cançons noves, i també volem ampliar els assajos durant tot l’any, perquè així costi menys l’actuació de Pasqua.
Quines cançons hi introduiran com a novetat?
Entre d’altres, el Cant de Pasqua, Abril florit i altres cançons que parlen de la primavera, les flors, les dones..., cançons molt meloses. També hi ha diferents tipus de melodies: hi ha masurques, sardanes, jotes, valsos jota... Un any fins i tot van adaptar a caramelles una cançó de rock. El repertori és molt divers.
El cor està format només per homes?
Sí, perquè la tradició diu que és l’home qui va a cantar a les dones, i per tant elles no hi poden cantar. Tots els cantaires som homes.
No és només veu, sinó que també hi ha instruments?
Sí, toquem amb guitarra, pandereta, trompeta, una tuba, saxo..., i fa dos o tres anys també vam introduir-hi l’ukelele.
És poc habitual l’ukelele en un grup de caramelles?
Sí, però com que la bandúrria, que era l’instrument més habitual, avui dia no la sabia tocar gairebé ningú del grup, vam considerar que el so de l’ukelele és bastant semblant, i vam decidir incloure-l’hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Festival de Sant Sebastià

Robar i robar

sant Sebastià

La Porta de l’Infern, oberta de nou

Joan Miquel Oliver
Músic

“Tinc la sensació de ser un nen i estar descobrint el món”

BARCELONA

Contra l’abús de poder

bARCELONA

Damià Escuder, l’utòpic

Girona

Un país de llegendes

girona
Pròxim capítol:80. La verge segrestada (Santuari de Núria, Queralbs)

La vila saquejada

PALAFRUGELL
Crítica
teatre

De línia clara

Sarrià obrirà la vil·la romana del Pla de l’Horta al públic

SARRIÀ DE TER