Cultura

CULTURA

Brossa sense Joan Brossa

Una instal·lació visual i sonora del duet Cabosanroque evoca el món brossià

Després de passar pel festival de teatre Temporada Alta de Girona i pel Teatre Nacional de Catalunya, la contundent instal·lació visual i sonora No em va fer Joan Brossa, del duet d’artistes sonors Cabosanroque, ha desembarcat ara al bell mig del claustre Max Cahner de l’Arts Santa Mònica de Barcelona per demostrar que es pot evocar el món brossià sense haver d’exposar la forma de la lletra A, ni barrets de copa, ni jocs de cartes.

En canvi, en la instal·lació de Cabosanroque, duet format per Laia Torrents i Roger Aixut, enmig de la foscor de l’espai, hi ha una acumulació de cintes mètriques, màquines d’escriure, gots d’aigua, fum i teles vaporoses, en un magma desordenat i hipotèticament caòtic, que sembla tenir poc a veure amb els clars i nets poemes visuals de Brossa. Els artistes, de fet, defineixen la peça d’“orgia objectual”.

L’espectador ha de ser actiu a l’hora de visitar No em va fer Joan Brossa, tenir la paciència de presenciar tota la seqüència de sons i canvis en la il·luminació per tenir tota l’experiència immersiva que proposa l’obra. “L’experiència no pot ser mesurada amb el coneixement racional”, diu el duet.

Paisatge poètic

Més que en la poesia, l’obra es basa en la interpretació dels paisatges dins la prosa i el so de la paraula de la poesia escènica de Brossa, que el poeta va desenvolupar entre els anys quaranta i cinquanta, tractada de manera que el so de la paraula és més important que el seu significat.  Els objectes estan dins de la instal·lació descontextualitzats, i creen sons, músiques i imatges “massa diversos i contradictoris per ser reduïts en un sol significat”.

L’artista Perejaume, gran amic de Brossa, encara que no siguin evidents a primera vista, veu concomitàncies entre la peça de Cabosanroque i la de Brossa. “Hi ha la presència de la màgia blanca i de la màgia negra, el món de les aparicions i les desaparicions, per exemple”, diu l’artista.

Laia Torrents explica que l’obra “transitable” té molts nivells de lectura. Per exemple, assegura que hi ha un punt de vista lúdic que es pot entendre sense conèixer l’obra de Brossa i també “moltes altres capes de lectura”.

Després de passar per l’Arts Santa Mònica, la instal·lació, que també s’ha vist a Madrid i a Girona, anirà a Berlín al maig. La instal·lació està emmarcada dins l’Epicentre Brossa 2017 i és una producció en col·laboració amb Temporada Alta, el Teatre Nacional de Catalunya i la Fundació Lluís Coromina.

Cabosanroque. No em va fer Joan Brossa.

arts santa mònica, fins al 18/3



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.