Cultura

FRANCESC LATORRE

AUTOR DEL LLIBRE 'COP DE TEATRE! ELS SECRETS D’ONZE ANYS EXPLICANT LA FÓRMULA 1 A TV3'

“Pilotant el cotxe d’Alonso vaig tenir sensació de claustrofòbia”

Periodista lleidatà de TV3 que recull un grapat d’anècdotes i experiències de tot el que envolta les retransmissions de la F1 després d’agafar 600 avions per seguir 200 grans premis.

El seu primer llibre?
Sí i molt content perquè ja anem per la segona edició, segons em diu l’editorial Fonoll.
Per què l’ha escrit?
Sento que tenia un deute amb l’audiència, perquè hi havia un retorn a les xarxes socials i pel carrer quan la gent et preguntava coses sobre els pilots, els famosos, els països, per anar a un gran premi,... Volia respondre a aquestes preguntes i curiositats que no s’expliquen per la televisió. També l’he escrit per satisfacció personal i pels meus fills, l’Arnau i l’Abril, i la meva dona, la Noemí, perquè sàpiguen per què els deixava tants dies.
Onze anys, agafar 600 avions per seguir 200 grans premis de Fórmula 1. Déu n’hi do!
Va ser fins al 2015, uns 200 dies l’any fora de casa i hem estat a tots els continents menys a l’Àfrica, que em queda pendent.
Ha pogut fer turisme?
Mentiria si digués que no, però també és veritat que he estat 11 vegades a Austràlia i només he vist un cangur. Teníem molta feina en pocs dies, però quan un circuit entrava a la Fórmula 1 aprofitàvem per fer un reportatge del país i a vegades esperant el vol de tornada també teníem temps de fer alguna visita.
Titula el llibre ‘Cop de Teatre!’ Crec que és com el seu segell de locutor?
Sempre m’ha agradat que els narradors, sobretot els d’esports, tinguin una marca pròpia, un segell que quan la gent l’escolta identifica el periodista i l’esport. Se’m va acudir aquesta expressió per descriure una situació que feia canviar una cursa o, fins i tot, un campionat, com un avançament espectacular o un accident. I ara tenia clar que seria el títol del llibre.
Com entra a l’equip de la F1?
Acabava d’aterrar a esports, ja que els feia falta gent per al 3/24 i va ser l’aleshores cap d’esports, el Pere Escobar, qui em va oferir entrar a l’equip perquè volien algú jove per donar un aire nou a les retransmissions. Jo no sabia res de la Fórmula 1, però els vaig dir que si feia falta l’endemà sabria la talla de calçotets dels pilots.
I fins i tot va haver de canviar la data del seu casament?
Els vaig dir, als caps, que em casava i resulta que la data coincidia amb el Gran Premi de França. Acabava de començar i no era qüestió d’anar canviant l’equip. La Noemí ho va entendre i vam canviar de dia.
Abans d’aquesta aventura vostè va treballar a Lleida?
Soc d’Aitona i la primera feina va ser al grup Segre, col·laborant al diari, però sobretot fent el peu de gespa a les retransmissions de la Unió Esportiva Lleida, que el Jordi Guardiola feia a Segre Ràdio. I, per cert, ara em fa molta il·lusió tornar a fer una retransmissió del Lleida. Serà per TV3 aquest diumenge.
Vostè és molt de futbol?
De sempre, i la Fórmula 1 ha estat un accident... d’11 anys!
I ara fa seguiment del Barça. Millor, pitjor o diferent?
La veritat és que com a periodista em sento menys realitzat. A la Fórmula 1 cada temporada parlàvem amb tots els pilots. També és veritat que a la F1 manen els patrocinadors i aquests obliguen a unes hores de pantalla, a entrevistes i a la promoció externa. Al futbol i al Barça, en dos anys només he pogut fer una sola entrevista, cara a cara, amb Sergi Roberto. Al futbol manen els jugadors i una piulada els dona més projecció que unes declaracions. Els clubs també prioritzen els seus propis mitjans. Ara bé, en l’àmbit familiar hi he sortit guanyant, perquè viatjo menys.
Crec que va arribar a conduir un monoplaça, no?
Va ser el 2008 al circuit francès Paul Ricard. En un acte promocional ens van deixar pilotar un Renault amb què Fernando Alonso va guanyar el campionat del 2005. Vam haver de passar una revisió mèdica, unes proves i fer unes voltes prèvies amb un vehicle de F2, on em van renyar per haver corregut massa. Al final vaig pilotar el monoplaça.
Quina sensació va tenir? I a quina velocitat va arribar?
Sensació de claustrofòbia. Vas gairebé estirat i tenia l’obsessió de no calar el cotxe, cosa que no va passar. I vaig arribar als 190 quilòmetres per hora, tot i que em pensava que anava a 280.
Millors i pitjors pilots en el tracte amb vostè?
El Mark Webber i Daniel Ricciardo són grans persones. No tenien mai un no per a ningú i et saludaven sempre. Amb Pedro Martínez de la Rosa i Marc Gené també he tingut una gran relació. Han estat uns mestres. I em sap greu per la seva situació actual, però el més difícil de relacionar-se i el més prepotent era Michael Schumacher.
I TV3? Sense drets de F1 i ara sense Champions?
Serà difícil competir. Haurem d’informar d’alguns esports amb què ens arribi d’agències i resums i reinventar-nos. I potser potenciar l’esport català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.