Cultura

GERARD VERDAGUER

HISTORIADOR I DIRECTOR DEL MUSEU DE LA TORNERIA DE LA VALL DEL GES

“Ara el producte més destacat de la torneria aquí és el tap de colònia”

Ha viscut el món de la torneria des d’infant i, com a historiador, va impulsar la creació del museu. N’explica amb passió l’evolució i com es fabricaven joguines, objectes de la llar i estris per a maquinària

Quina és la història del Museu de la Torneria?
Vam inaugurar el novembre del 2016, tot i que el 2013 ja vam començar a fer activitats amb un equip de voluntaris que varen ajudar a fer una exposició amb una museografia senzilla. Com que va agradar, el 2015 la Diputació ens va donar un gran cop de mà i el vam poder dur a terme amb una museografia amb cara i ulls que va culminar amb la inauguració. L’any següent va continuar amb la botiga que està a punt d’estrenar-se.
La passió per la torneria li ve de família?
De família em dic Verdaguer Reig. El meu pare era torner artesà i, per part de mare, van ser sis generacions de torners, des del 1830. Visc a la casa de can Reig, on hi havia el taller d’embarrat als baixos, i de petit la meva mare em deixava allà amb la bilorda i la pols. L’ofici l’he viscut, l’he practicat, però no soc torner.
Però en deu saber...
Puc tornejar, però devia ser ambidextre o esquerrà i feia servir la gúbia amb aquella mà, i el meu pare em renyava sovint perquè ho havia de fer amb la dreta. Jo el vaig engegar i aquí es va acabar la meva vocació. Vaig estudiar magisteri i després geografia i història i el 1985, treballant més de vint anys en la docència, vaig fer el primer projecte de museu, que no es va recuperar fins als anys noranta. Però els llocs proposats per fer-lo havien canviat o s’havien enderrocat. Quedava aquesta torneria Vidal, reconvertida en la fàbrica de pipes Iberpipsa, i es va fer una permuta el 1998. Amb diversos fons Feder es va fer la rehabilitació estructural el 2001, però s’havia de buscar el contingut: maquinària, objectes i documents.
Més compra o més donació?
Un 99% és donació. Recordo una compra o dues d’importants. Una va ser el fons de 14 màquines que havien estat de la torneria Pujal, de la competència de la torneria Vidal.
Quina resposta ha tingut el museu?
És bona, però Torelló no és gaire lluny de l’àrea metropolitana i ha de competir amb grans equipaments. Els grups que venen marxen contents i hi ha gent que s’emociona, que els ha evocat records de petits i molts sentiments. Aquesta receptivitat fa que el boca-orella funcioni. Estem dins el grup de 28 museus de la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica que explica territorialment la industrialització de Catalunya.
Què trobarà la gent al museu?
Disfrutarà veient la gran diversitat de peces que es fabriquen amb torneria, com ara ninots, coses útils i coses per a altres màquines. Moltes t’evoquen èpoques passades i modernes. El producte és llaminer. I veurà com arrenca des de l’edat mitjana i com s’ha modernitzat al segle XX amb la incorporació de l’electricitat, el vapor o els embarrats. No veuran el present de la torneria, tot i que l’expliquem, però sí que veuran com era un taller als anys cinquanta, seixanta, i s’imaginarà els del segle XIX.
La torneria és desconeguda?
Sí. A Catalunya la torneria ha sigut present en dos llocs: la Vall del Ges, amb Torelló, Sant Pere i Sant Vicenç, i les Guilleries i el Montseny, amb Arbúcies i Sant Hilari Sacalm. La gent d’aquest entorn ho coneix, però la gent jove cada cop menys. Sortint d’aquí hi ha molts pobles on hi ha torners, però es desconeix perquè és un ofici que no deixa de ser petit i les grans indústries han tingut un màxim de cent treballadors. La indústria dels taps de suro de l’Empordà tenia empreses amb 1.000 treballadors. La gent està acostumada a veure coses que són tornejades, però no ho associa. La fusteria i la torneria estan vinculades i avui, amb el control numèric i els robots, es poden fer dissenys i meravelles.
Encara hi ha torners artesans?
Aquí tenim una vintena d’empreses entre petites i mitjanes. Subsisteix el torner que et farà una girafa a pols de manera artesana, els que tenen controls numèrics i robots, i alguns que van amb tecnologies dels anys vuitanta, amb torns revòlver que fan comandes d’entre 5.000 i 20.000 peces. Ara el producte més destacat aquí és el tap de colònia. A la Vall del Ges hi ha el clúster de perfumeria amb empreses del metall, el plàstic i la fusta que fan els taps, també les boles de la loteria de Nadal i altres peces.
Què ha significat la torneria per al municipi?
A Sant Pere de Torelló als anys trenta era la primera activitat, la segona la pagesia i després la filatura. A Torelló, al segle XIX, en primer lloc hi havia la filatura i després la metal·lúrgia, i ara el sector potent és la metal·lúrgia i la torneria el tercer. Tenir 300 persones treballant a la torneria significa entre un 10 i un 20% de la població, que sobta comparat amb altres ciutats en què el percentatge és del 0,0001. Per això moltes cases durant el segle XX s’escalfaven amb el combustible dels tallers: bilorda i llenya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.