Antiretòric i essencial

La saliva dels morts (Proa), el darrer poemari d’Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970), amb el qual va guanyar el Miquel de Palol dels Premis Literaris de Girona 2017, acaba amb un poema titulat Epíleg que diu així: “Tots els originals / seran destruïts.” Aquests versos, que podrien haver estat extrets de les bases d’un premi literari, mostren la visió de Garcia Elena sobre una poesia omnipresent, que es pot trobar literalment en qualsevol lloc.

El poeta gironí Lluís Lucero va presentar dijous La saliva dels morts a la Fundació Valvi de Girona, en una conversa fluïda amb l’autor, home de formació científica que tot just va publicar l’any passat els seus primers poemaris, Tòtem ordre i Silur d’amagatotis, premiats respectivament amb el Vicent Andrés Estellés de Burjassot i el Màrius Torres de Lleida. “Tots tres llibres són lectures interessants, però molt diferents. A La saliva dels morts ha deixat una mica de banda la ironia i el sarcasme dels llibres anteriors”, diu Lucero. Garcia Elena és un autor “molt antiretòric, que va a l’essència”, i en aquest recull de poemes “una mica fosc” fa una certa autoanàlisi, combinada amb reflexions sobre la mort i el pas del temps, el procés de creació i la crítica de certs comportaments socials. Com a guanyador del Palol, Garcia Elena participarà el setembre vinent a la Nit de Poetes de Girona.