Cinema

Sis creadores que filmen el seu entorn Mirades al món proper

Una nova generació de directores catalanes nascudes als vuitanta i principi dels noranta s’obre pas en els festivals internacionals i ha triomfat en els Gaudí i els Goya

Pel·lícules com ara Estiu 1993, Júlia Ist, Amb el vent, Trinta Lumes o Los deseheredados tenen diverses coses en comú: han estat seleccionades en festivals internacionals, han estat dirigides per cineastes catalanes nascudes als anys vuitanta o a principi dels norana i tracten de realitats que els són properes o de les seves arrels. Podem parlar d’una generació? I d’un boom de cineastes catalanes?

Són preguntes difícils de respondre. Però hem parlat amb algunes d’elles i amb altres veus del sector i coincideixen que alguna cosa està passant. Meritxell Colell, que acaba de presentar Amb el vent a la Berlinale, reflexiona: “És cert que s’ha donat la coincidència que hem tret pel·lícules alhora i han tingut visibilitat en els festivals. Crec que està passant alguna cosa realment interessant a escala generacional, no només de dones.” Segons la directora, tenen “consciència de generació, que vetlla també per ser un col·lectiu i així tenir més força per seguir creant”. “Sempre ha estat difícil fer cinema –hi afegeix– són temps difícils, i ara encara ho són més, i el fet de compartir projectes i poder-nos ajudar, fa més viable la sostenibilitat, el seguir creient en el que fem i sentir-nos recolzades.”

Trets comuns

Laura Ferrés, directora del curt Los desheredados, guardonat en el Festival de Canes, els Gaudí i els Goya, ho veu de manera semblant: “Anem coincidint i sí que tinc la sensació que tenim trets en comú, pel tipus de pel·lícules que fem i per la manera de fer-les: són històries molt properes, algunes barregen documental i ficció, estan fetes amb equips petits i molt familiars...”

Elena Martín hi està d’acord: “Coincidim en les històries. No sé si és perquè moltes són primeres pel·lícules, i potser hi ha una reacció d’explicar primer les coses que tens a prop”, opina la directora de Júlia ist i actriu d’Amb el vent i Les amigues de l’Àgata, un film codirigit el 2015 per Laia Alabart, Alba Cros, Marta Verheyen i Laura Rius que encaixen perfectament en els paràmetres d’aquesta generació. “Estem començant, ja veurem què acabem fent –diu també Elena Martín–. Jo que sóc més jove que elles tinc la sensació d’acompanyament, de compartir processos, i no de competir”. Diana Toucedo, cineasta gallega establerta a Catalunya des de fa anys, també ha estat en la recent Berlinale amb Trinta lumes. Diu que aquestes noves directores creuen en “un cinema que privilegia un món més sensible, i dona prioritat a les emocions, més que a les accions”.

Cinema en curs

A part dels noms esmentats, hi ha altres cineastes nascudes o establertes a Catalunya que es poden incloure en aquesta generació: Leticia Dolera, Nely Reguera, Celia Rico, Alba Cros, Laia Alabart, Laura Rius, Marta Verheyen, Elena Trapé, Carolina Estudillo... Meritxell Colell subratlla que moltes col·laboren amb l’associació A Bao A Qu, que porta la creació cinematogràfica a les escoles i els instituts públics. Uns 22.000 alumnes passen cada any per tots els projectes de l’associació. “Resulta que moltes de nosaltres formem part d’un projecte pedagògic que es diu Cinema en curs que parla del col·lectiu i reflexiona sobre com entenem el cinema i com trobar camins per crear des de la diversitat.”

Carla Simón, Nely Reguera, Alba Cros, Celia Rico i Meritxell Colell són algunes de les professores d’aquest projecte. Laia Colell, germana de la Meritxell i codirectora de Cinema en Curs, reconeix que “hi ha un sentiment molt fort de comunitat” entre els qui hi participen i també “un component generacional, perquè tot aquest equip de persones més o menys està entre els 28 i els 40 anys, treballen i pensen molt junts, i entre ells hi ha una col·laboració molt gran”. Núria Aidelman, codirectora també de Cinema en Curs, creu que “pensar junts com desenvolupar els processos de creació per a nens i joves els genera una reflexió com a cineastes, els planteja constantment preguntes sobre què és crear”.

Lluny de la normalitat

La productora Míriam Porté, presidenta de l’associació de cineastes de Catalunya Dones Visuals, creu que tampoc s’ha de caure en l’eufòria de pensar que la igualtat de gènere ha arribat al cinema. “No ens emocionem perquè hi hagi dues dones nominades als Goya o als Gaudí. Aquestes coses no canvien fàcilment, s’han de veure en perspectiva.” No treu mèrit a l’èxit d’algunes cineastes: “És rellevant el relatiu èxit que estan tenint, els premis que han guanyat per la poca participació de productores, directores i guionistes que hi havia. Però crec que és més cridaner del que és la realitat. En els Gaudí, les candidatures de directores eren el 20%”.Una proporció molt allunyada de la que hi ha a les escoles: “Entre els estudiants de cinema i comunicació audiovisual a escoles i universitats, hi ha un 64% de noies. En realitat, la traducció d’aquesta xifra a la indústria i el món professional és molt contraposada, està entorn al 16%. Pot ser que estigui millorant, però crida més l’atenció del que realment és. Quan tenim dues directores, ja diem quantes directores hi ha, tenim unes ulleres que fan que multipliquem la percepció de presència femenina.” I conclou: “Com que a les dones els costa tant arribar a l’èxit, ho fan en millors condicions, amb obres millors que les dels homes.”

Carla Simón

Una corrua iniciada amb el pas d’‘Estiu 1993’ per la Berlinale

“M’agrada parlar de mons que conec”, explicava Carla Simón (Barcelona, 1986) a aquest diari just després de guanyar els Gaudí amb Estiu 1993. Ara fa un any, el premi a la millor òpera prima de la Berlinale va disparar la carrera internacional d’aquest film intimista, sensible i emotiu sobre una nena de sis anys adoptada pels seus oncles després de quedar òrfena. La directora, que va estudiar comunicació audiovisual a la UAB, ha protagonitzat amb aquesta història d’inspiració autobiogràfica un dels debuts més espectaculars del cinema català.

Meritxell Colell

Un debut mirant cap a les arrels que ha traspassat fronteres

“Amb el vent neix d’un impuls molt documental. Sentia la necessitat de retratar el poble de la meva família materna i un estil de vida que havia vist quan era petita i que està desapareixent.” Meritxell Colell (Barcelona, 1983) ha mirat cap a les arrels, cap a les dones de la seva família i cap a les vivències personals buscant inspiració per al seu primer llargmetratge, que ha estat presentat a la recent Berlinale. Amb el vent viatja des de Buenos Aires a un poblet de Burgos i parla de “la quotidianitat i com a través seu un es pot retrobar a si mateix”.

Elena Martín

Actriu i directora amb talent, inquieta i polifacètica

Actriu, guionista, directora i fundadora de la companyia teatral Els Malnascuts, Elena Martín (Barcelona, 1992) va anar a classes d’interpretació des dels 13 anys i va estudiar comunicació audiovisual a la Pompeu Fabra. “Júlia Ist és el meu primer treball; abans no havia dirigit res propi més enllà d’algun videoclip amb amics –explica–. Va començar sent el treball de final de carrera, amb altres estudiants, i després d’entregar-lo, hi hem seguit fent feina durant tres anys i mig. I així ha sortit el projecte.” Rodat a Berlín i basat en les seves experiències d’estudiant d’Erasmus, va tenir una gran rebuda en festivals com ara el D’A o el de Màlaga. Com a actriu, ha treballat en films com ara Les amigues d’Àgata i Amb el vent.

Leticia Dolera

Els requisits d’una intèrpret i directora atípica

Amb més de 50 papers en 18 anys de carrera d’actriu, coneguda per pel·lícules com ara [Rec]³: Génesis o Los últimos días, Leticia Dolera (Barcelona, 1981) va debutar com a guionista i directora el 2015 amb Requisits per ser una persona normal. Ella mateixa protagonitzava aquesta comèdia que parla d’una sensació que ella mateixa ha tingut en diferents moments de la seva vida: “sentir que no encaixava, o que no complia els requisits per ser en un lloc determinat”, explicava en aquestes mateixes pàgines. “Vull cridar ben alt que la normalitat no existeix”, exclama. Acaba de publicar Morder la manzana, un llibre de reflexions sobre el feminisme editat per Planeta amb el subtítol La revolución será feminista o no será.

Laura Ferrés

Un curtmetratge de recorregut llarg i carregat de premis

Laura Ferrés volia rodar alguna cosa amb la seva família. “Quan el meu pare va dir que tancava l’empresa arran de la crisi, em vaig proposar acompanyar-lo en aquest procés”, explica. En va sortir Los deseheredados, el seu segon curtmetratge, que va ser l’únic representant estatal al darrer Festival de Canes i va rebre el premi al millor curt de la secció Setmana de la Crítica. “Ja hem estat en més de 30 festivals, vam estar nominats als premis del Cinema Europeu i vam guanyar el Gaudí i el Goya”, recorda la cineasta. Ara, escriu el guió del seu primer llargmetratge en un taller de la Setmana de la Crítica de Canes. Nascuda a Barcelona el 1989, es va graduar en direcció de cinema a l’ESCAC el 2011. El curt El perro flaco, el seu projecte de final de carrera, es va estrenar a la Seminci de Valladolid i ja va fer una carrera llarga per festivals.

Diana Toucedo

Explorar amb la càmera un passat que encara perviu

Diana Toucedo és nascuda el 1982 a Rendondela, una ciutat al costat de Vigo, i ha estudiat cinema a Catalunya: es va graduar en muntatge a l’ESCAC (2007) i va fer un màster de teoria cinematogràfica a la UPF (2010). Trinta lumes, el seu primer llargmetratge, s’ha presentat fa poc a la Berlinale. “Feia anys que era a Barcelona i havia dirigit diversos curts –ens explica en un català perfecte–. Volia indagar en temes que m’interessaven molt: el retorn als orígens, l’herència cultural i familiar...” El 2013, va començar a rodar el llargmetratge en un poblet a la zona d’O Courel, entre Lugo, Ourense i Lleó. “Allà hi ha un món que ja no existeix, una Galícia del passat, però que encara el portem a dins. Volia parlar de certs mites que tenim integrats i segueixen vius avui en dia.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA