Música

NOVETAT

GUILLEM VIDAL

Una dona adulta, nua i lliure

Judit Neddermann reflexiona sobre el pas a la vida adulta a ‘Nua‘, un disc inspirat també en Carl Sagan, Vilassar del Mar i les càrregues de l’1-O

“Mai no havia tocat temes que podien incomodar”
La cantant actuarà a Strenes i a Luz de Gas

“Em planto nua a les portes de la infància, la veig, li pregunto qui soc. Em diu que no ho sap, que no reconeix en els meus ulls els seus. I mentre parla es converteix en mi. S’obren les portes i em demana si ha de sortir. No contesto, però els seus peus acceleren cap a fora dins meu.” Aquests versos de Daniel Vidal-Barraquer li han servit a Judit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991) de leitmotiv per al seu tercer disc: Nua, un còctel de pop obert a les músiques del món cuinat amb la producció de Pau Figueres. “Parla, el poema, del pas cap a la vida adulta, de quan finalment agafes les regnes del que ets i inicies una nova etapa”, revela aquesta cantautora que, després de passar mitja vida involucrada en tota mena de projectes (Coetus, Quartet Brossa, Ferran Savall, Clara Peya, Guillem Roma o Gramophone Allstars en funcions de frontwoman), ha decidit centrar-se a fons en la seva carrera com a Judit Neddermann i prou. La idea que millor simbolitza aquest sentiment de dona “adulta i apoderada” Nedderman l’ha trobat en la nuesa, com queda més que reflectit, a més del poema de Vidal-Barraquer, en una portada realitzada per Noemí Elias. “No volia que fos un nu morbós, sinó tranquil i misteriós, que generés ganes de saber els motius pels quals em despullava, de saber què hi havia dins”, detalla Neddermann, que no s’ha estalviat, no obstant això, els comentaris dels que l’acusen d’utilitzar el seu cos com a reclam. “Tot ha estat decisió meva, tot ha sortit de mi, així que no se m’acut res més feminista que això. Ningú no m’ha animat a despullar-me per vendre més discos!”, defensa.

Nua, per tant, és un disc tan íntim com Un segon (2016), escrit i cantat per una dona a qui mai no li ha generat cap incomoditat compartir amb els oients “material sensible”. “M’he despullat en molts altres aspectes, més enllà de la portada”, assegura. “M’agradava, per exemple, aquesta idea de nuesa emocional. I, d’alguna manera, també m’he despullat en cançons de crítica política i social, ja que mai fins ara no havia estat prou atrevida per abordar temes que eren susceptibles de ser polèmics o d’incomodar algú.” Ubi Sunt, en aquesta línia, està inspirada pels atemptats de París, i No volem més cops és segurament una de les primeres cançons que es publiquen directament inspirades pel referèndum de l’1 d’octubre. “Vinc de fer dos discos en què buidava molt; especialment el segon, que era extremadament personal. Em vaig quedar en pau i, ara, en certa manera, he necessitat mirar cap enfora per situar-me, conscient que si només et mires a tu mai no tindràs perspectiva. He sentit, doncs, la responsabilitat de parlar del que no és just i utilitzar aquest altaveu, per molt petit que sigui, que els artistes tenim la sort de tenir. No volem més cops va néixer arran del cas d’Ester Quintana [la dona que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma en la manifestació de Barcelona de la vaga general de 14 de novembre de 2012], ja que tot allò em va deixar molt intranquil·la i em va portar a buscar un munt d’informació sobre la impunitat policial. Les estrofes de la cançó, però, no em van acabar de sortir fins a l’1-O, quan vaig escriure uns versos sobre la dignitat. Hi ha una dignitat impenetrable que és el que, per molta força que tingui l’altre, et fa quedar dempeus.” “I amb total impunitat colpegeu les nostres mans que estan amunt demanant que us atureu, i així pugui ressonar la nostra veu, no volem més cops”, canta Neddermann en la cançó.

Nua, però, és un disc en què hi conviuen també cançons inspirades en el calendari còsmic proposat pel científic Carl Sagan (en la qual la humanitat ocupa només els últims 21 segons), temes tradicionals ibèrics (El galgo viene), adaptacions de Fito Páez (Yo vengo a ofrecer mi corazón), una cançó “d’agraïment” a Vilassar de Mar (Vinc d’un poble) i, fins i tot, un tema, Vai vai vai, escrit i cantat per Neddermann en portuguès. “Em sento mot lliure, cantant en aquesta llengua. Als meus pares els encantava [el brasiler] Djavan, d’adolescent vaig quedar atrapada per la bossa nova i [la jove artista, també brasilera] Maria Gadú és tot un referent. La manera com agafen la cultura tradicional i la transformen constantment en les cançons és inspiradora.”

Una dona, per tant, adulta, nua i, com tot artista, buscant constantment la llibertat. “Allò que em fa minvar la pròpia llibertat és la pressió que m’imposo”, confessa tanmateix. “Voler ser molt bona cantant, molt bona líder, molt bona guitarrista... l’exigència acaba condicionant la meva llibertat, però quan aconsegueixo treure’m de sobre la pressió i disfrutar em sento veritablement lliure i expandida. És una cosa que arriba només en alguns moments, però que no em canso mai de busca.r”

Judit Neddermann presentarà Nua el 13 d’abril al Festival Strenes de Girona i el 4 de maig a Luz de Gas de Barcelona.

NUA
Judit Neddermann
Discogràfica: Satélite K


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA