La rumba té molt de poder

Amb 250 temes enregistrats, 50 dels quals són èxits, Peret va ser el gran impulsor de la rumba catalana, l’home que la va popularitzar a escala planetària. No és estrany que Sabor de Gràcia, un dels grans referents actuals del gènere, li hagi dedicat un doble àlbum amb versions de 23 temes seus, que es titula Sabor a Peret (Discmedi). Tampoc és estrany que la figura del rei de la rumba, mort fa tres anys i mig, fos omnipresent abans-d’ahir a la sala Luz de Gas: al repertori, però també en les imatges projectades a la pantalla, en el record dels assistents que omplien la sala –i que se sabien els temes més populars de memòria– i en la figura de Dani Pubill, el seu net, que va interpretar El mig amic al costat de Sicus Carbonell, l’ànima de Sabor de Gràcia.

Noms coneguts de la rumba i de la cultura van assistir al concert de presentació a Barcelona del doble àlbum Sabor a Peret, que forma part del festival Guitar Bcn 2018. Sicus, acompanyat per nou músics i dues balladores, va començar puntualment la vetllada amb un enregistrament de Peret que deixava pas al tema Yo soy la rumba, seguit de Que disparen flores i Saboreando. El líder de Sabor de Gràcia va interpretar sol amb la guitarra La vuelta del gitano en un moment més pausat abans d’atacar Hawaiano i d’alternar temes menys coneguts amb grans hits de Peret com Borriquito, Una lágrima (amb una pintoresca coreografia de Ramonet, del carrer de la Cera), Lo mato i l’aclamat El muerto vivo, que protagonitza un videoclip d’aquest disc.

Sicus diu que no es pot competir amb Peret. És possible. En tot cas, ell, ben acompanyat per una banda que equilibra tècnica musical, ofici i passió, va oferir unes excel·lents interpretacions dels seus temes. Sicus també va fer evident el seu carisma: es va mostrar agraït amb el públic (potser s’hi trobava a faltar més jovent), afectuós amb els artistes assistents (els va dedicar Canta y sé feliz, amb què va representar Espanya a Eurovisió el 1974), divertit (“fa una hora i mitja que cantem, després diuen que els gitanos no treballem”) i reivindicatiu (“aquesta cançons formen part del nostre país i de la història de la nostra música”). En un dels instants culminants del concert, quan cantava Gitana hechicera als bisos, va substituir el “Barcelona té molt poder” per “Catalunya té molt poder”. Potser això està encara per demostrar. Però dijous es va fer evident que la rumba sí que en té molt, de poder.