Catarres en elèctric

Els Catarres, a còpia d’èxits reiterats i una connexió periòdicament renovada amb milers de joves del país, han aconseguit que Jennifer, aquella “choni de Castefa” que, ja fa set anys, s’enamorava d’un noi “més català que les anxoves de l’Escala”, hagi deixat de definir-los. Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells, després d’un any sabàtic en què pràcticament ni s’han vist les cares i han aprofitat per viatjar per Sud-àfrica o les Filipines, tornen al primer pla de l’actualitat musical catalana amb el seu quart disc, Tots els meus principis (Música Global), en el qual Cruells canvia el contrabaix per un baix elèctric, Vergés toca un ampli ventall de sintetitzadors i Riera –que, en els concerts, també emprarà unes quantes màquines– desa la guitarra acústica i se’n penja una d’elèctrica. “En l’última gira [la del seu tercer disc, Big Bang (2015), que els va dur a fer un centenar i mig de concerts en llocs tan remots com la Xina i Corea] ja vam fer un concert així a Bikini”, recorda Cruells. “Tenia ganes de moure’m més per l’escenari i tenir més interacció. El contrabaix em tenia una mica esclavitzada”, confessa. El fet, també, que en grans festivals o multitudinàries festes majors, a altes hores de la matinada, no sempre és fàcil sonar potent amb una guitarra acústica, un contrabaix i un acordió, va empènyer el trio d’Aiguafreda i Centelles a fer un canvi de rumb. “Una guitarra o un baix elèctric, i també els sintetitzadors, t’obren un ventall infinit de sons i textures. Teníem ganes de sonar diferents, perquè, al capdavall, les cançons que pots crear amb un contrabaix, un acordió i una guitarra acústica tenen una sonoritat que, per molt canvis d’acords que facis, et duran sempre al mateix lloc”, admet Riera, per qui “l’essència de la banda està en les lletres i en la veu de l’Èric i la Roser”: “Si no toques això, podem mutar de mil maneres diferents.”

L’utilització de noves eines s’ha traduït en el seu treball més “nostàlgic i retrospectiu”, allunyat dels aires d’estiu que bufaven a Postals (2013), el disc amb el qual van evidenciar que la seva història aniria molt més enllà de Jennifer. “És un disc que parla dels principis com a valors, però també dels principis com a començaments de les coses, d’aquelles primeres experiències, com ara un petó, un enamorament, una ruptura o un viatge, que et defineixen i, d’alguna manera, et marquen el camí”, explica Vergés. Conceptes, aquests, reflectits en cançons com Fins que arribi l’alba –el videoclip de la qual ja supera el milió de visualitzacions a YouTube– i que Els Catarres van concebre la tardor passada. “Vam compondre el disc al voltant de l’1 d’octubre i van ser uns dies molts difícils, i de fet continuen sent-ho”, recorda Vergés. “És impossible escriure segons quines cançons quan, literalment, t’estan fotent hòsties”, hi afegeix. “Vam suspendre un munt d’assajos per anar-nos a manifestar”, rebla Riera. “L’estat d’ànim se’n va ressentir.” Tot i que el grup va “dubtar” sobre la possibilitat d’afegir al disc cançons sobre l’1 d’octubre, finalment no ho va fer. “Vam concloure que, de cançons reivindicatives, nosaltres ja en teníem: El setge, Seguirem lluitant... Són cançons que utilitzarem fins que sigui necessari.”

Els Catarres, que van enregistrar el disc al gener, estrenaran banda completa (hi destaquen Pep Terricabras a la bateria i David Rossell, músic de Brams i Dept, a més de productor dels seus discos) en una gira que començarà el 6 d’abril en el Cruïlla de Primavera (Poble Espanyol). El disc que presentaran, Tots els meus principis, està disponible des de divendres passat en plataformes digitals i, a partir del dia 23, es podrà adquirir en format físic. Cadascuna de les 10.000 còpies que hi ha en circulació s’il·lustra amb una fotografia del grup única per a cada portada, de manera que s’aconsegueix que hi hagi tantes fotografies diferents com discos fabricats.