Musicals, al Condal

Cop de valentia i ambició de Focus. Amb la direcció de Daniel Anglès creen Onyric, una marca amb la qual es gestionarà el Teatre Condal i es planteja oferir projectes musicals, si cal, en escenaris de més aforament. De moment, es pot dir que les 690 localitats del Condal, a partir del setembre, tindran el musical com a element comú denominador.

Focus té quatre teatres a Barcelona. Fins ara, en tres hi havia una direcció artística, però el Condal sempre quedava al marge. Ara, a més del Romea (dirigit per Carles Canut), la Villarroel (Tania Brenlle) i el Goya (Josep Maria Pou), el Condal passa a tenir director, que, a més, es guanya el favor de poder programar espectacles fora de la seva sala (si les necessitats del musical ho requereixen). Daniel Martínez, president del grup Focus, adverteix que la creació d’Onyric (igual com programar les sales amb cartells tancats ja des del setembre) permet garantir una programació d’espectacles. Una cosa que altres exhibidores no poden fer perquè no hi ha prou espectacles de mitjà i gran format que puguin interessar. De fet, l’aventura del musical també es preveu per la possibilitat de compartir costos de producció amb La Latina de Madrid (també una sala sota l’esfera de Focus). Un exemple d’aquest traspàs de peces serà l’arribada de 24 hores de la vida d’una dona. Després de l’èxit a Madrid, l’actriu Sílvia Marsó ha acceptat el repte de traduir-lo al català i programar-lo al mes de novembre al Condal.

El Condal, juntament amb el Victòria (que acull les propostes de Dagoll Dagom, un dels socis del 3xtr3s, que gestiona la sala), vol reivindicar el Paral·lel com a zona de musicals. De fet, el mateix Barts i Apolo procuren programar-ne amb assiduïtat. Però Daniel Anglès aspira a fer una revolució en el concepte de programació de la sala. Perquè, al costat de la programació convencional (tot i que des d’aquest escenari es planteja proposar nova entrada d’autoria, d’intèrprets i compositors), l’antic bar es transformarà en un club amb un petit escenari per a actuacions de one man show (es propiciarà que, per exemple, els membres del repartiment preparin xous específics per als diumenges al vespre). Serà una programació que anirà canviant contínuament i tant pot ser en relació amb el que hi hagi a la cartellera convencional com en programes paral·lels. També serà una finestra per acollir, amb agilitat, petites propostes que complementin el cartell.

Altres canvis de pes. Els dilluns sí que hi haurà funció. La nit de descans del Condal serà els dimarts. Daniel Anglès vol ser una esponja pel que fa a oportunitats. Per exemple, vol acollir les gires de primeres figures del musical (com el concert de Kerry Ellis, amb més de vint anys de carrera, que prepara una gira a Anglaterra i es desplaçarà a Barcelona el 8 d’octubre). O obrir la Funció Relax, pensat per integrar un públic que no pot assistir a sessions amb la foscor de la sala i sorollosos canvis musicals, en la línia de donar suport a Apropa Cultura. El director assegura, com si fos un mantra, que “els somnis tenen música”. Entén que el musical és una disciplina d’entrada per a molt públic a l’espectacle. I per això crea abonaments i tipus d’accions pensades per als espectadors més fidels, amb l’oportunitat d’assistir a assajos o la creació de classes magistrals per a interessats a conèixer més el gènere. Anglès no admet que el musical el limiti: considera que el projecta a un món nou, en què hi pot haver excepcions com ara Il·lusions del Mag Lari, tot i que diu, qui sap si de broma, que en Lari està fent classes de música per introduir dues cançons al seu xou!.