Sintonia mediterrània

Es van conèixer a Madrid fa gairebé trenta anys, però amb l’excepció d’una jam compartida l’estiu de l’any passat a Andorra, mai no havien actuat plegats. Són Chano Domínguez, pianista gadità que, després de viure molts anys a Catalunya, en fa quatre que resideix als Estats Units, i Paolo Fresu, un “indomable poeta del so” –com l’han arribat a anomenar– que, provinent d’un petit poble de l’illa de Sardenya, fa temps que s’ha erigit entre els grans trompetistes del jazz europeu. “En Paolo organitza un festival a Sardenya i m’hi ha convidat molts cops a actuar, però, fins que no va sortir l’oportunitat de compartir escenari amb ell a Andorra, mai no havíem pensat en la possibilitat de fer res plegats”, assegura Domínguez, figura cabdal del flamenco jazz i col·laborador d’Enrique Morente, Jorge Pardo, Carles Benavent, Paco de Lucía, Joe Lovano i Herbie Hancock.

Avui, a la Nova Jazz Cava de Terrassa i en el marc del 37è Festival de Jazz, Fresu i Domínguez estrenaran un espectacle que, a través dels estàndards, cerca de connectar la genètica mediterrània de tots dos. “És evident que els músics de la Mediterrània tenim una manera semblant de tocar”, assenyala. “Entenem els ritmes populars de manera semblant.” Chano, que no actua a Terrassa d’ençà que, fa dotze anys, va presentar-hi el seu celebrat New Flamenco Sound, destaca la “gran llibertat rítmica i harmònica” que li proporciona el duo amb Fresu. “Tant a ell com a mi ens encanta aquest format; serà una trobada plena de sorpreses.”