“Els titelles catalans passen un bon moment i són arreu del món”

Ens fa molta il·lusió i ens carrega d’energia per seguir treballant en l’ofici de titellaire. El dia a dia és fer feina de formigueta i quan et notifiquen un premi, a l’oficina, ens posem a ballar. El Nacional de Cultura ni ens l’oloràvem ni ens l’havíem plantejat. Resulta que sense saber-ho estàvem jugant la Champions i l’hem guanyada. Ens fa moltíssima il·lusió, perquè demostra el bon camí i el reconeixement a una llarguíssima trajectòria, encetada per la Julieta Agustí i el Joan Andreu Vallvé, els fundadors del Centre de Titelles.

El centre és també companyia artística, que produeix espectacles. També organitzem el cicle Joc al Ninot. Aquest darrer el celebrem a l’hivern des de fa 22 edicions. Durant sis diumenges, oferim espectacles de qualitat, normalment de companyies catalanes, tot i que també se n’han programat de fora. La voluntat és introduir els més jovenets, de 2 i 3 anys, en els espectacles de titelles.

Els premis ens reafirmen a tot l’equip, que és petitíssim. Som sols quatre persones a l’oficina, que portem la companyia i l’organització de la fira, però l’energia no ens l’acaba ningú. Sempre tenim un peu aquí, per al que convingui, del Joan Andreu Vallvé. L’equip artístic són els titellaires que enviem amunt i avall amb els set o vuit espectacles que tenim en catàleg. El premi ens referma en la nostra aposta pel creixement de qualitat, més que en quantitat. Evidentment, de vegades ens falten mans.

Sí, però també sentim de vegades que treballem en les condicions que no són les més idònies. Seguim les notícies i sabem com està el món, la ciutat i el país... La nostra reivindicació va més enllà de si estem més o menys contents de les aportacions que fan: és pel poc marge per treballar i gestionar el que fem. Som a menys de dos mesos de la fira i la convocatòria d’ajuts de la Generalitat encara no s’ha publicat, i això passa cada any. Tot i que ens han transmès tranquil·litat, nosaltres assumim un risc en el tancament d’espectacles i activitats paral·leles sense tenir un pressupost tancat. El suport de l’Ajuntament de Lleida és la subvenció a la fira i l’espai on tenim la seu, a l’antic convent de Santa Teresa.

Hi haurà 101 actuacions de 26 companyies. Seguim amb el mateix esquelet d’altres anys: un terç són companyies catalanes, un altre terç de la resta de l’Estat i la resta, internacionals. També el seguim en l’àmbit dels programadors. Volem que les companyies tinguin al davant un bon cartell de programadors que possibilitin a les companyies obrir-se mercat. Apostem per trencar barreres i estem convidant professionals de festivals a Àsia i les Amèriques. Enguany ja tenim programadors confirmats d’Europa, Àsia, Israel, Jordània, els Estats Units i el Canadà. Durant uns anys companyies internacionals havien fet l’espectacle inaugural. Com a novetat, enguany anirà a càrrec d’una companyia de Múrcia, Onírica Mecánica, amb una adaptació molt valenta del conte Alícia al país de les meravelles. És un espectacle de gran format, amb un llenguatge contemporani, noves tecnologies, projeccions...

Sí, es troba en un molt bon estat de salut. Des de fa uns anys, hi ha moltíssimes companyies que creen espectacles d’alta qualitat, creativitat, i es veuen en festivals internacionals. A qualsevol programació fàcilment trobaràs una companyia lleidatana i catalana.

El teatre de titelles és un art ancestral i al cent per cent transfronterer. Pots viatjar arreu del món i sempre el trobaràs, arrelat de diferents formes. Té la capacitat de beure de la tradició i s’ha nodrit de disciplines com ara la dansa i el circ, ampliant-ne el ventall creatiu. És molt més que teatre destinat sols al públic infantil.

Posar-la al mapa dels circuits culturals. No sols als d’arts escèniques, sinó que la gent de fora reconegui que Lleida és un focus d’activitat cultural. La fira aporta un granet de sorra i concentra molta activitat durant els tres dies. Els darrers anys, els carrers, teatres i hotels de Lleida han estat plens.