Els Palol versegen a la xarxa

Una de les iniciatives paral·leles que haurà deixat el festival Mot de literatura és la creació d’un recurs web per difondre el fons documental de l’historiador i escriptor Pere de Palol i Poch (Girona, 1860-1936) i el seu fill, el poeta i dramaturg Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885-1965), que es conserva a l’Arxiu Municipal de Girona. El llegat dels Palol el formen els originals dels seus escrits, principalment poemes, i documentació de caràcter personal i familiar, entre la qual destaca la correspondència rebuda pel fill, Miquel de Palol. El recurs que ha activat l’arxiu de la ciutat, a www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_palol_presentacio.php , conté una breu descripció del fons, una selecció de manuscrits dels poemes de pare i fill i un enllaç al catàleg complet dels documents inclosos en el llegat. L’objectiu, com en altres recursos relacionats amb la ciutat de Girona que periòdicament difon l’arxiu, és estimular l’aprofundiment en l’estudi de la vida i l’obra de personalitats rellevants de la cultura aprofitant aquests dipòsit documentals, potser no prou coneguts ni explorats pels investigadors.

El cas de Pere de Palol i Poch és un exemple clar dels buits historiogràfics que encara s’han d’omplir. Poeta, historiador i periodista, va ser un dels membres distingits de la Renaixença a Girona. Bibliotecari de l’Asociación Literaria de Gerona i vinculat, des de 1893, al Certamen Literario, que la generació del seu fill acabaria liquidant i substituint-lo pels Jocs Florals, va ser també l’impulsor de les primeres excavacions de la cova de les Goges de Sant Julià de Ramis, el 1889, i probablement el responsable que aquesta passió es transmetés al seu net, l’arqueòleg Pere de Palol i Salellas. “Semblava personificar tot el romanticisme de la seva època”, escriuria Miquel de Palol sobre el seu progenitor, amb qui va compartir sobretot el compromís irrenunciable amb la llengua catalana, fins al punt que una figura aparentment anacrònica com aquest prohom del XIX seria recuperada per Rafael Masó el 1906 dins la programació del protonoucentista Saló Gerió, on va estrenar un oratori que la premsa de l’època, potser desconcertada, atribuiria al seu fill Miquel.

Miquel de Palol, molt més estudiat que el seu pare, sobretot per Esther Fabrellas i Iolanda Vila, va ser un dels intel·lectuals més destacats del modernisme gironí, dins una línia simbolista i decadentista que l’aproximaria a un dels artistes més interessants del seu temps, Ismael Smith, amic també del D’Annunzià Josep Tharrats i els vincles del qual amb el nucli gironí encara s’han d’establir. A banda dels originals dels seus poemes, les narracions infantils, les peces de teatre i de les memòries Girona i jo, l’Arxiu de Girona en conserva més d’un centenar de cartes poc aprofitades de remitents com ara Joan Maragall, Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Miquel Llor, Antoni Rovira i Virgili, Xavier Monsalvatje o Gabriel Alomar. La consulta del recurs que ara es posa a disposició dels ciutadans és, doncs, quasi més un deure que una oportunitat.