Cultura

cIÈNCIA

dAVID bUENO I tORRENS

Malalties properes

A tots ens agradaria estar sempre sans i viure molt, amb una bona qualitat de vida. Sans físicament i mental, és clar. Malauradament, però, els mateixos sistemes biològics que ens permeten estar vius i gaudir de la vida van perdent eficàcia i eficiència amb el pas del temps, i això fa que tard o d’hora moltes persones acabin manifestant malalties com ara el càncer i l’Alzheimer. Amb els coneixements biomèdics actuals, si una persona pogués viure teòricament de manera indefinida, tard o d’hora acabaria desenvolupant una malaltia neurodegenerativa o un procés tumoral. Sembla que no tinguem escapatòria. Per què es generen i què en sabem del seu desenvolupament? Podem posar-hi remei? En quin punt es troba la recerca científica en aquests camps? Les podrem defugir amb el temps? Aquest mes un proposo un parell de lectures que ens ajuden a endinsar-nos en el camp de la salut en dos casos molt concrets que, malauradament, ens poden afectar a tots.

Neurodegeneració

El cervell és un òrgan magnífic i sofisticadíssim. És la seu del pensament, els records, les emocions, els plaers i els desitjos. Funciona de manera exquisida la major part de les vegades, però a mesura que envellim es va deteriorant, com qualsevol altre òrgan. Una de les conseqüències més clares i colpidores són les malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer. Més d’un segle després que es diagnostiqués d’Alzheimer la primera pacient, la malaltia ha esdevingut epidèmica en les societats desenvolupades, atès que l’esperança de vida ha anat creixent ininterrompudament. Però els seus efectes continuen sent devastadors, tant per a les persones que la tenen com per a les del seu entorn.

El naufragi dels records, de Jaume Folch, explica, amb un llenguatge entenedor, molt proper i alhora rigorós, per què malalties com aquesta ens priven dels records, les emocions i els afectes. Per què les neurones del cervell d’algunes persones desapareixen de manera prematura? Podem fer alguna cosa per prevenir-ho? Com és que els mals d’aquest òrgan no es poden curar? Serem capaços d’aconseguir-ho? Quines són les claus de les teràpies futures? Folch, professor de bioquímica i biologia molecular a la Facultat de Medicina de la URV i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (Ciberbned), ens ofereix la visió d’un gran coneixedor del tema, carregat amb l’esperança que sorgeix de la recerca que desenvolupa.

Càncer

El càncer és una de les malalties més temudes. Tothom sap què implica, però sovint en desconeixem l’origen, els mecanismes i els processos que du associats. Per exemple, quants tipus diferents de càncer hi ha? Quan s’origina? Què passa dins una cèl·lula cancerosa? En què consisteixen la quimioteràpia i la radioteràpia? Quines noves teràpies s’estan desenvolupant per evitar-ne els efectes secundaris? És cert que hi ha remeis naturals contra el càncer? Afecta igual a tothom? Quan es pot dir que s’ha curat? Per respondre a aquestes i moltes altres preguntes, Daniel Closa i Salvador Macip ens ofereixen 100 preguntes sobre el càncer. Mites i realitats d’una malaltia que ens pot afectar a tots. Closa és doctor en biologia i investigador del CSIC a Barcelona. Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester, al Regne Unit, on investiga sobre el càncer i l’envelliment cel·lular. Ambdós són, a més, uns grans divulgadors i escriptors. Com diuen ells mateixos, és un llibre pensat perquè serveixi de referència tant per a malalts com per a familiars que vulguin saber-ne més.

El naufragi dels records
Jaume Folch
Editorial: UB Barcelona, 2018 Pàgines: 228 Preu: 16 euros
100 preguntes sobre el càncer
Daniel Closa i Salvador Macip
Editorial: Cossetània Valls, 2018 Pàgines: 224 Preu: 14 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parc de la Ciutadella reviu el Primer Festival Folk del maig del 68

El Tradicionàrius organitza el recital ’Veureu com dansa el pomer’ per commemorar els 50 anys del multitudinari concert a l’aire lliure que es va fer amb el franquisme encara vigent

 

Un àlbum de retrats del món

Barcelona
 
Crònica
música

Bany de nostàlgia

Barcelona
 

“Vaig passar de la sardana a la rumba”

Barcelona
 

Medusa Box no coneix límits

la bisbal d’empordà
 
Crítica
cinema

Llibertat concedida

 

Un curs a la UdG invita a llegir amb Ferraté

Girona
 

Creació a l’obrador

Quart
 
JORDI ALSINA
PROFESSOR DE CIÈNCIES SOCIALS I ANTROPÒLEG

“El sirtaki és una invenció per als turistes; a Grècia ningú no el balla”

argentona