“El silenci de l’entorn aïlla la persona que està sent assetjada”

No ens centrem en la persona que pateix l’assetjament ni tampoc en qui el realitza de manera directa, sinó que volem mostrar la perspectiva d’un personatge que ho veu des del rol d’observador. Està veient com assetgen una companya de classe i pot pensar que allò no és cosa seva. Creiem que si aquesta persona observadora es plantés contra l’assetjador, ajudaria la víctima.

Sí, exacte. El que descompensa la balança en perjudici de la víctima és la complicitat de l’entorn amb l’abusador. El silenci de l’entorn aïlla la persona que està sent assetjada. Hem parlat amb persones que han patit bullying i quan expliquen la seva experiència ens refereixen que fora de l’escola sí que tenen amigues però que, aquestes mateixes amigues, dins de classe simulen no ser-ho per no quedar fora del grup de les acceptades. Això desgasta la víctima.

I no només que no li riguin les gràcies, sinó que, en comptes de no fer res, tenir el valor de defensar la persona que està patint l’assetjament. Plantar-se davant de l’assetjador i fer-li veure que allò que està fent no és correcte i que, a més, no hi ha cap motiu perquè ho continuï fent.

El ventall de possibilitats és molt divers. Hi ha gent que pateix assetjament i si et fixes en les circumstàncies que l’envolten no trobes res que pugui ser susceptible de provocar-li assetjament. D’altres vegades n’hi ha prou amb ser el nou que arriba a la classe, ser gras o ser pèl-roig. El que sí que hem vist amb més freqüència és que les víctimes d’assetjament escolar solen ser persones no violentes. La seva reacció sol ser deixar passar les coses, no tornar-s’hi, davant un atac. Això fa que l’agressió sigui contínua.

No crec que hi hagi un consell vàlid per a totes les situacions d’assetjament perquè cada cas és diferent. Sí que és veritat que prendre’n consciència pot ser un factor important. Que les víctimes s’adonin que allò no es pot deixar passar, que no cal treure-li ferro. Un pas determinant és saber-ho reconèixer, saber identificar que estàs patint assetjament. Si s’és capaç de fer aquest clic, pot resultar més fàcil d’afrontar.

En certa manera tornem a ser allà a mateix, no es pot fer un perfil tipus. Per norma general, sol ser gent que acostuma a tenir problemes a títol personal i que necessita l’aprovació dels altres, sentir-se líder. No tots els assetjadors són així, n’hi ha que simplement s’ho passen bé.

Passa en tots els nivells de l’àmbit escolar, fins i tot es donen casos de bullying en l’àmbit universitari, malgrat que llavors ja és una altra cosa i no té sentit parlar d’assetjament escolar. La franja més sensible és la preadolescència i l’adolescència.

Hi ha pares que li treuen ferro, que no volen reconèixer que el seu fill està patint assetjament. Si al fill li fan bullying és el perdedor de la classe i, precisament, hauria de ser just al contrari: donar-li tot el suport possible perquè se’n surti. Pel que fa als pares dels assetjadors, una reacció comuna és dir: “No, no, el meu fill no ho fa, això, deu haver estat una disputa puntual, coses de nens.”

Hem volgut ser molt transparents amb això. Tenim tres objectius diferents, tres escenaris possibles. El primer és aconseguir 6.000 euros, sense aquests diners no arrenquem, no ens hi podem ni posar. Ja tenim més del 50% recaptat. Un segon objectiu és assolir 12.000 euros. Ens permetria fer un rodatge més òptim, tenir millor imatge cinematogràfica o anar a més festivals. El tercer objectiu és arribar als 20.000 euros. Mai cap curt ha recaptat tants diners a Verkami i ens permetria disposar del material idoni, assumir despeses i fins i tot poder disposar d’un actor mediàtic.