“Tant m’ha marcat Nirvana com la Simfònica de Viena”

Per deixar enrere aire viciat i fer-ne entrar de net. És important fer l’esforç per desterrar aquelles coses que saps que no valen la pena.

Vaig escoltar un treball seu i, sense tenir-ne gaire informació, vaig notar que era ell qui havia de gravar-me el disc. Li vaig dir, quan el vaig conèixer, que no em preguntés les raons, perquè era una qüestió d’intuïció. És, per exemple, la mateixa intuïció que vaig tenir quan Pedro Almodóvar em va demanar per col·laborar.

A algú li pot semblar que he recuperat una part del meu passat, però per a mi sempre ha estat present. El primer disc que em vaig comprar, per exemple, no va ser pas de Mari Trini, sinó de Janis Joplin. I els meus primers texans me’ls vaig comprar –en una botiga de la Corunya, després de temps buscant-los!– perquè el bateria de Creedence Clearwater Revival en lluïa uns de magnífics a la contracoberta d’un disc. M’ha marcat tant veure la Simfònica de Viena interpretant Txaikovski com tots els concerts que he arribat a veure de Nirvana o AC/DC.

Sí, un col·lega, poc abans que ella morís [l’abril del 2009], em va dir que Mari Trini estava passant dificultats econòmiques. I vaig pensar: “Com és possible? Amb la quantitat de grans cançons que té!” Vam començar a impulsar un disc d’homenatge, però va morir al cap de poc temps. Des d’aleshores he tingut clar que em calia fer un gest cap a la seva memòria. Recordo quan vaig arribar a Madrid i coincidíem en programes de televisió. La seva parella era una dona i va ser alliçonador veure la naturalitat amb què duien la relació.

No tinc la capacitat de veure’m més enllà d’aquesta gira. Sé que mai no estaré allunyada de la música i, també, que si un dia a l’escenari noto que comença a fallar alguna cosa important, em dedicaré a altres coses, com per exemple a estudiar o tocar el piano. De Gréco m’impactava com podia cantar amb vuitanta anys Déshabillez-moi (Despulla’m) i fer que t’ho creguessis absolutament.

Sí, és imprescindible. Una de les satisfaccions d’anar complint anys, de fet, és la d’anar tenint més informació amb la qual fer les cançons creïbles. L’edat et dona més capacitat per posar-te en la pell d’allò que cantes. No cal, evidentment, tallar-se les venes per saber què pot significar tallar-se les venes, però l’edat et dona més pistes.

Feia sis mesos que gravava A contraluz [1991], provant una mateixa cançó amb quatre gèneres diferents, la qual cosa mai no he tornat a fer. Un amic em va fer escoltar el disc de Sau. La cançó em va semblar magnífica. Més tard, a casa, li vaig dir a en Pep [Sala] que m’agradaria fer-la i, després d’unes quantes setmanes immersa en el que significaven Sau i Boig per tu, vaig gravar-la. Vaig sentir moltíssim la pèrdua d’en Carles i he estat mantenint la relació amb la seva mare fins que va morir.