Cultura

Novetats internacionals

d.C

El premi Goncourt Sorpreses vitals Massacre a Corea Espionatge femení Haruki Murakami Jo Nesbø Irvin Yalom

Karen Cleveland ens ofereix a Tota la veritat (Columna, traducció de Jordi Boixadós), la història d’una dona que fa malabarismes per combinar la vida familiar –casada, mare de quatre nens– amb la feina com a analista de la CIA, seguint la pista d’una xarxa d’espies russos. Tot canvia el dia que descobreix que el seu marit no és qui ella es pensa sinó, justament, un espia dorment. El conflicte de la protagonista va més enllà del seu deure professional: tota la seva vida és una mentida? Ell l’estima de debò o la seva vida de parella és també una farsa? Podrà tornar a confiar en ell? I el més important: l’ha d’entregar? Una novel·la d’espionatge des d’una perspectiva femenina.

Després de la repercussió que va tenir La vegetariana, la sud-coreana Han Kang torna a publicar a Rata Actes humans (traducció d’Alba Cunill), en què es recrea un episodi oblidat de la història quan, al maig del 1980, a la ciutat de Gwangju, l’exèrcit va sufocar una revolta popular provocant milers de morts. Actes humans reviu aquells fets terribles a través de les experiències de set personatges diferents: la tortura, la por, l’angoixa de no trobar els desapareguts, el dol, el sentiment de culpa del supervivent, els malsons, les ferides, les seqüeles, els retrobaments... I el record dels morts, la seva veu i la seva llum. Tal com ens diu la mateixa autora, després de llegir molt va trobar la resposta, “escriure és preguntar”.

Periscopi torna a encertar-la en el seu catàleg amb el nou llibre de la periodista i narradora Susan Faludi, premi Pulitzer, que amb A la cambra fosca (traducció de Josep Alemany) ens obre els ulls amb una història singular. Ella guardava el record del seu pare, amb qui fa anys que no té contacte, com el d’un home masclista, distant i fins i tot agressiu. Però quan s’assabenta que als 76 anys s’ha sotmès a una operació de canvi de sexe decideix viatjar a Budapest per descobrir la seva veritable identitat. Durant les trobades que mantenen l’autora realitzarà una extraordinària investigació a partir de les diverses reencarnacions que ha viscut: fill, jueu hongarès, supervivent de l’Holocaust, emigrant, marit, fotògraf... Un deliri real!

A última hora entra el conte La noia de l’aniversari (Empúries, traducció d’Albert Nolla), d’Haruki Murakami i il·lustracions de Kat Menschik. El llorejat narrador japonès ens ofereix la història d’una noia que el dia del seu vintè aniversari coneix un senyor gran a qui li pot demanar un desig. Després de fer una copa de vi negre i d’un sopar, la decisió no serà pas senzilla. Aquí, la maquinària Murakami es posarà en funcionament amb tota la càrrega de misteri i sensualitat més enllà del conte de fades. No revelarem secrets, però el diàleg entre els dos és ben suggeridor. El conte es complementa amb un apunt final sobre el que fa al seu aniversari el mateix escriptor, que acaba amb la lectura de Jack London.

El músic i narrador noruec ens presenta a Macbeth (Proa, traducció de Jordi Boixadós) la història del líder del Grup Especial d’Intervenció de la policia d’una petita ciutat assetjada per la falta de feina, el crim organitzat i una potent droga distribuïda per un mafiós local anomenat Hècate. Aquest és el punt de partida de la relectura que Jo Nesbø fa del clàssic, on Macbeth i Banquo són policies del GEI a les ordres del Duncan, el Cap, Lady regenta un casino o les tres bruixes destil·len droga. De manera brillant, l’autor posa al dia una obra que tots coneixem i ens fa vibrar de nou, ja que manté l’essència de tragèdia però hi imprimeix el seu personal toc convertint-la en un thriller sanguinari amb petja literària.

L’esperada nova publicació d’una novel·la d’Irvin D. Yalom ens arriba de nou a través d’Edicions de 1984, que presenta el quart llibre del psiquiatre i narrador nord-americà, El dia que Nietzsche va plorar (en traducció de Griselda Garcia). Es tracta d’una novel·la històrica, ambientada en la Venècia del 1882 i amb personatges fonamentals com la cèlebre Lou Salomé, el filòsof Friedrich Nietzsche i Josef Breuer, un dels pares de la psicoanàlisi. El metge accepta psicoanalitzar Nietzsche, immers en un abisme psíquic amb tendència al suïcidi. A partir d’aquí, Yalom desplega tot l’arsenal dels seus recursos: la profunditat de les vivències rescatades apuntalades per la llibertat que atorga la novel·la i, també, la precisió en el coneixement de la filosofia i la psiquiatria. El que podria semblar una trama banal del tipus de novel·les que es publiquen entre nosaltres, esdevé un artefacte sobre els ressorts de la personalitat i l’autodestrucció, que l’escriptor desenvolupa amb destresa, sabent combinar l’erudició i l’amenitat. Sense ser una de les seves obres més reeixides, El dia que Nietzsche va plorar conté elements de la seva intensitat psicològica. Tard, però amb pas ferm, Yalom ha entrat en l’univers dels novel·listes jueus americans.

Un dels al·licients de la temporada és L’ordre del dia (Ed. 62, traducció de Jordi Martín), d’Eric Vuillard, últim premi Goncourt. Es tracta d’un exercici de no-ficció amb la llibertat que li dona la novel·la per interrogar-se, a través de diferents episodis, de la promiscuïtat de grans empreses amb el poder nacionalsocialista i les decisions que van portar els alemanys al desastre. Vuillard aconsegueix fer-nos entrar en tot un seguit de llegendes i veritats, immediates a l’annexió d’Àustria i la reunió el 1933, al Reigstag, dels amos de Siemens, Bayer, Opel, Telefunken i moltes altres, i la milionada de diners que van lliurar a Hitler. No cal dir res més del reciclatge d’aquestes empreses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.