Cultura

Novetats

David Castillo

’Barcelones’, un regal extra de Sant Jordi

L’Ajuntament recupera la crònica barcelonina d’un dels escriptors més brillants del XX

Costa situar-se quan et diuen que fa quinze anys de la desaparició de Manuel Vázquez Montalbán a Bangkok i trenta quan Miquel Horta i Xavier Folch, de l’aleshores jove editorial Empúries, ens va ensenyar aquell primer llibre del poeta i pare de Carvalho en català. Poc després fitxaria per l’Avui, on escriuria setmanalment fins a la seva mort, profetitzada en un poema. En aquesta ocasió ha estat l’editorial de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona qui ha assumit una reedició marca de la casa, amb unes il·lustracions de Pau Gasol Valls i textos complementaris dels nostres companys Quim Aranda i Mari Paz Balibrea, tots dos especialistes en l’obra de l’escriptor del Raval i que han mantingut la fidelitat a la seva obra.

Quan el va gestar, MVM va escriure: “M’he deixat dur per un seguit de falsedats insuficients: una falsa espontaneïtat, un automatisme de la memòria personal i culta que no és menys fals, i un demostrable esforç en el qual no insisteixo perquè no vull envair la parcel·la dels historiadors, científics socials que respecto i admiro. No és un llibre poètic ni històric, sinó una crònica documentada però subjectiva. És la crònica de la meva ciutat, però implicant-hi totes les ciutats possibles que conté, perquè la tesi prèvia i imprescindible d’aquest llibre és que, com tota obra de creació, Barcelona no és Barcelona, sinó Barcelones. La cultura ja ha codificat una Barcelona brillant i mesocràtica, que és la que surt als llibres. El protagonisme de fi de mil·lenni que inevitablement ha de tenir la Barcelona olímpica ha estat un esperó important, però no tant com un impuls, una voluntat íntima d’orientació.”

Aquí tenim un MVM total, que conté els millors ingredients de la seva prosa, l’experiència periodística i com a memorialista, i els tocs de poeta, que sempre va mantenir més enllà de la seva adscripció als novísimos. Tenim també un patriota de la ciutat, dels racons de la part baixa on es va formar i moltes de les anècdotes del barri, que no van sortir a les novel·les protagonitzades pel cèlebre Pepe Carvalho. En el seu pròleg entranyable, Quim Aranda afirma que “trenta anys després de la publicació d’aquella seva crònica de les moltes ciutats que se sobreposen en l’espai i en el temps, una damunt de l’altra, i que conflueixen en les coordenades GPS que anomenem Barcelona, estic convençut que continuaria dient el mateix: que tots els camins duen a la Rambla...” Què diria avui Manolo de la ciutat revoltada pels nacionalistes? De la ciutat envaïda massivament pels turistes? Aquí tenen les coordenades per descobrir-ho.

Títol
Text .


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.