Cultura

RAMON SICART

AUTOR DEL LLIBRE “3 D’OCTUBRE, 155 RAONS PER A UNA REPÚBLICA”

“Moltes pancartes del llibre podrien passar com una obra d’art”

Les pancartes que s’exhibeixen en les manifestacions són un mosaic sentimental que anima a reivindicar, a cantar i, a vegades, a riure. Ramon Sicart les compila en un llibre

Aquest dissabte 14 d’abril al vespre, a la Cumprativa de Llorenç del Penedès, es farà la presentació del llibre ‘3 d’octubre, 155 raons per a una República’. El llibre és un recull de fotografies de Ramon Sicart i els textos són d’Agustí Alcoberro. El que va passar després de l’1 d’octubre dona per a molt, també per fer-ne un llibre?
Totes les fotografies que surten en el llibre les vaig fer en un sol dia. Va ser el 3 d’octubre, en les dues manifestacions que van convocar-se a Barcelona, l’una al matí i l’altra a la tarda. De fotos de manifestacions n’he fet moltes al llarg dels anys, però en aquest cas em vaig fixar en el missatge que transmetien les pancartes que portava la gent. Era un missatge molt transversal. El text de cada pancarta donava pistes sobre la persona que l’havia fet i et permetia determinar que allà hi havia des de gent molt jove fins a persones de 70 anys.
La inspiració per fer una pancarta pot provenir de motius o sentiments diversos?
Em vaig dedicar a fer un buidatge dels missatges que havia retratat per intentar esbrinar d’on provenien aquelles frases que apareixien a les pancartes. Estirant el fil queda molt clar quines influències ha rebut cadascú. “Si votes un pallasso, tindràs un circ”, deia una. Podríem fer una diferenciació per apartats: el literari, el polític o el de la cultura popular. Hi ha frases de Mercè Rodoreda, de Gandhi, d’Isaac Asimov, de Desmond Tutu, o lemes que van sorgir de revoltes sud-americanes, com ara la revolució zapatista.
Com esbrina l’origen de cada proclama?
Avui en dia hi ha una eina molt recurrent i útil que es diu Google. Però és cert que a vegades amb Google no n’hi ha prou. Un cop teníem el llibre a impremta, li vaig enviar la prova a la meva filla, que té 19 anys. Ella em va revelar que algunes pancartes surten de lletres de grups de música actual. La filla de la meva companya també em va explicar l’origen d’una frase a la qual jo no trobava gaire sentit: “Votar, golpe de remo”; surt d’un capítol de la sèrie de dibuixos animats Els Simpson. Una altra que em va causar certa sorpresa és la que diu “El honor es mi divisa”, perquè aquest és el lema de la Guàrdia Civil.
Cada pancarta és un món, però hi ha un fil conductor?
N’hi ha molts, és un missatge molt transversal. A mi em sorprèn com s’incorporen nous lemes, a partir de la gent jove. Gent de 70 anys que ja havia lluitat amb el franquisme i que porta els seus lemes, conviu amb la gent jove, que se suma a les manifestacions. El clàssic “Que només els petons ens tapin la boca” o “No ens alimenten molles, volem el pa sencer” de l’Ovidi conviuen amb expressions noves, inspirades en la tecnologia, com “El rey ha salido del grupo”. Si no tens WatsApp no l’entens. Jo tinc 59 anys i n’hi havia una que em va despistar: “Abans prefereixo el petó d’un Dementor que tenir Mariano de president.” Jo pensava que un Dementor devia ser alguna manera de referir-se als dements i em van explicar que no, que és un personatge dels dolents de Harry Potter i que si et fa un petó et pren l’ànima.
N’hi ha en diferents idiomes?
Sobretot en català, però també n’hi ha en castellà i anglès. Vaig retratar totes les que podia. Fins i tot n’hi havia amb la bandera espanyola: “Soc catalana i espanyola però la violència no em representa.” Al principi del llibre hi ha la foto d’un xicot jove que porta una bandera d’Espanya i que mostra un “Stop violencia, democracia es votar”. Hi ha un sector de l’unionisme que no se sent representat amb el tracte que dona Espanya a Catalunya.
Totes són pancartes fetes per gent anònima, ha descartat les de les associacions i entitats oficials?
Al llibre n’hi ha alguna que es correspon a la capçalera de les manifestacions, però bàsicament són fotos de les pancartes que exhibeix la gent. El 99% de les fotos són de pancartes de gent anònima. M’interessava mostrar el missatge.
Hi té alguna mena de dèria amb això de retratar pancartes?
El 3 d’octubre vaig sortir amb la idea de fer fotos als cartells. En totes les manifestacions que hi ha hagut fins ara, si hi he pogut anar, sempre he fet fotos. El 20 de setembre vaig ser davant la conselleria d’Economia, el dia que suposadament vam ser tots sediciosos, i vaig fer fotos. Però aquell dia no hi havia pancartes. No crec que tingui una dèria amb les pancartes, però jo tinc una galeria d’art i sempre m’ha interessat el missatge que vol transmetre la gent. Moltes pancartes del llibre podrien passar com una obra d’art. Tenen contingut i estètica, compleixen una sèrie de requisits de l’art contemporani, que és el que m’atreu. Personalment, l’art decoratiu m’interessa menys. La meva intenció és deixar constància del que passa. Un gra de sorra més en la construcció de la República.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.