Cultura

Ralf Köning

Dibuixant de còmic

“Sento nostàlgia de quan resistia més”

Ralf König (Soest, Alemanya, 1960) torna al Saló del Còmic –va ser guardonat ja el 1992– amb Pitopausia (La Cúpula), una història protagonitzada per Konrad i Paul, una parella gai que arriba a la cinquantena des de la decadència de la maduresa, en un retrat àcid i divertit. König, amb una creu tatuada al braç –record del primer amant– i una samarreta amb Snoopy, ens explica algunes claus del seu llibre.

Crida l’atenció el tema de l’andropausa dels protagonistes, però també la hipocondria dels que els envolten. Se sent així?
La imatge de l’andropausa com una malaltia que té remei a través de les hormones que els faran millorar és un tema que vaig començar a tractar en còmic el 2011. Mentre em documentava, em va produir un desfici tan gran que només a través de l’humor el vaig poder afrontar. De bon començament, cada cop que m’hi posava havia de recollir el material i retirar-me...
L’humor salva vides...
La gent que ha llegit aquestes històries ha trobat remeis terapèutics per la sornegueria, la sàtira i l’humor. Em va sorprendre.
En el col·lectiu gai d’aquí es va passar de la mobilització política i la defensa contra la sida fins als anys del Viagra i ara de les aplicacions de mòbil per lligar. Konrad i Paul serien d’aquest sector?
Bé, a Alemanya em pregunten si els homosexuals porten pitjor la vellesa que els heterosexuals. Sempre he tingut la sensació que l’home gai s’observa més a ell mateix, s’escolta més que l’heterosexual. Té més consciència del que li passa perquè els heterosexuals estan tan immersos en la família que no poden ocupar-se d’ells mateixos. Li acaba passant més tard. En relació amb la tragèdia que va significar la sida, recordo amics que van morir quan tenien 30 anys. Precisament mentre escrivia aquest llibre no em podia treure del cap aquella situació mentre explorava aquests drames quotidians banals dels personatges.
L’èxit dels antiretrovirals ha relaxat també la protecció en llocs tan permissius com Alemanya?
També estem actuant a la lleugera. Calia alliberar-se de la cotilla a la sexualitat que va promoure la defensa davant la malaltia, però convé mantenir-nos alerta. Calia treure’s les pors, però el perill és evident perquè els tractaments tenen contraindicacions i efectes secundaris.
Amb quin dels dos personatges s’identifica més?
Tots dos formen part de mi [riu]. A l’hivern m’assemblo més a Paul, l’introspectiu, que escolta música clàssica i llegeix. A l’estiu, quan arriba la calor, m’identifico més amb Konrad perquè m’agrada la festa, sortir, esplaiar-me.
El carnaval del llibre?
Sí. La tensió dels dos personatges que engloba Pitopausia. El carnaval a la ciutat on visc, Colònia, és un esdeveniment. L’he celebrat els últims vint anys en cos i ànima. Amb els amics mantenim els costums de fer l’animal, de disfressar-nos... Amb els anys ja no s’aguanta l’alcohol com abans, però alhora sento nostàlgia dels temps en què resistia més. Per aquest motiu, vaig fer que Paul revisqués el carnaval.
És un retrat autobiogràfic?
Sí, jo busco en mi mateix per construir personatges, no ho vull negar. Tinc encara moltes històries a contar del meu passat. El que és difícil és traspassar els personatges que he conegut a la ficció de la historieta sense que es reconeguin. Quan són molt peluts, els veig poc poètics [riu].



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.