cultura

Crònica

La cultura, l’única arma

El festival Cultura contra la Repressió va reunir milers de persones en l’aniversari de Cuixart

“No renunciarem mai a ser feliços, a viure la vida amb plenitud, amb la joia de pensar i anhelar un futur millor i més just per a tothom. Hem decidit que la nostra principal i única arma serà la cultura.” Són les paraules, en boca d’amics, veïns i familiars, que Jordi Cuixart va fer arribar ahir a les milers de persones que van participar en el festival Cultura contra la Repressió a Santa Perpètua de Mogoda, municipi natal del president d’Òmnium Cultural. Un festival fet el dia que Cuixart, empresonat des de fa més de sis mesos a Soto del Real, feia 43 anys i en el qual, des de les onze del matí fins a les nou del vespre, músics, humoristes, escriptors, actors, activistes i castellers van clamar en defensa de la seva llibertat i de la de tots els presos i exiliats. El festival va començar amb les actuacions de bandes i grups d’animació de Santa Perpètua (Belluga, Brassband i Pinkponi, algunes de les quals vinculades a Cuixart) i va acabar amb els dirigents d’Òmnium (entitat organitzadora de l’acte), l’Assemblea Nacional, l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià fent pinya a l’escenari amb els pares, germanes i dona de Cuixart.

Les primeres actuacions al parc de la Ribera van ser les de Marina Rossell, Animal, el Quartet Mèlt, Gemma Humet, Sara Terraza i l’ex-Obrint Pas Xavi Sarrià, entremig de les quals es van escoltar missatges enviats en vídeo per exiliats com ara el president Puigdemont (“la cultura és un instrument fonamental per a la democràcia, i quan està en perill, com ara, és un salvavides”) o el conseller Toni Comín, que, emocionat, va recordar com Cuixart, “en el moment de prendre la decisió més difícil que aquest país ha hagut de prendre durant molt de temps”, va enviar un únic missatge: “Jo, des de la presó, no vull ser moneda de canvi.” “Aquest país estarà en deute amb tu per sempre més”, va reblar Comín.

El televisiu Peyu, ja a la tarda. no va estar-se de fer broma sobre tots i cadascun dels Borbons i, després de demanar permís “a les senyores grans”, també sobre Pujol. Una estona més tard, els radiofònics Òscars feien bufar al personal un pastís amb 43 espelmes tot esperonant Cuixart a “presentar-se” a la seva pròxima festa. Gerard Quintana i Josep Thió, les dues ànimes de Sopa de Cabra, van interpretar després èxits com ara Camins i El far del sud. “Quan vam trobar en Siset dormint la mona a la vora del Ter ja no es creia res”, va dir Quintana abans de cantar L’Empordà. “No es creia aquesta democràcia que amagava aquest postfranquisme que ara es treu la careta.”

Roba Estesa van recordar les preses i exiliades amb una encesa adaptació de La presó de Lleida i l’escriptora Bel Olid va afirmar que, si tenir una carota de Cuixart era terrorisme, ella es declarava, “ara i aquí”, una “terrorista”.

Moment colpidor, també, el que van compartir les tres germanes de Salvador Puig Antich, que van lamentar que, en aquests dies, “tot s’hi valgui”. “La premsa tergiversa, la Guàrdia Civil assenyala, els jutges prevariquen i aquestes boques pretesament d’esquerres callen tal com van callar durant el judici a en Salvador”, van denunciar.

Olid, just després, va presentar Brams com un grup que tenia unes lletres la meitat de les quals eren susceptibles, en els temps que corren, d’enviar-los de pet a la presó. Però Titot mai no callarà i, després d’una punyent versió de Vull per demà, va instar el públic a tenir ben clar que, més enllà de la solidaritat, només la República farà lliures els presos.

Itaca Band, des de la veïna Montcada, va encendre el públic més jove del festival i, a continuació, l’actor David Selvas, veí de Santa Perpètua, va advertir que, a la presó no únicament hi havia “un Cuixart”, sinó també “uns Ollé, Del Valle, Sáez, Massip, Vinyals, Humet, Oliver, Matas, Mayral, Navarro o Costafreda [entre altres noms de la colla que aquest cronista no va estar a temps d’anotar] que havien compartit un tros de poble amb en Jordi”.

Gossos, tot seguit, van tenir un record pels rapers Valtonyc i Pablo Hassél, i una de les filles de Jordi Turull, acompanyada d’altres familiars de presos, va agrair les mostres de suport rebudes en actes com el d’ahir. La Companyia Elèctrica Dharma, començant el concert amb Contra el fusell, un somriure i rematant la feina amb la bateria d’èxits habitual, va recordar que els carrers són el “bressol de la utopia”. I, abans de cedir l’espai a Els Catarres, el petit dels germans Fortuny va formular una advertència que aquest país va tornar a demostrar ahir tenir ben clara: “Continuarem ballant i dansant fins que els presos estiguin al carrer.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia