Cultura

Sampere en anglès

Francis Boutle Publishers ha publicat llibres de Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Màrius Sampere i el ‘Josafat’ de Prudenci Bertrana

Sam Abrams ha presentat una acurada edició en anglès de ‘L’esfera insomne’, un dels últims llibres del veterà poeta català, un dels clàssics vius de la nostra literatura

Segons Abrams, ‘L’esfera insomne’ “és el poema més ambiciós de la carrera de Sampere”

No és habitual que els traductors puguin traduir amb eficàcia i de manera professional cap a dues llengües en els dos sentits. Sempre n’hi ha una que se’n ressent. El cas de D. Sam Abrams és l’excepció. Nascut a Virgínia el 1952, es va instal·lar a Sant Cugat a començament dels setanta i ha estat un pont entre cultures. Aquest Sant Jordi presenta una traducció a l’anglès de L’esfera insomne (Unsleeping sphere), de Màrius Sampere, després d’haver traduït nombroses autors anglosaxons al català. També és notícia per l’edició de L’evangeli del vent (Adesiara), d’Agustí Bartra.

El visito a la parada del carrer Consell de Cent amb rambla de Catalunya que ha contractat Clive Boutle, l’editor londinenc de Francis Boutle Publishers, especialitzat en literatura occitana, gallega i catalana. Sobre la taula fan goig els exemplars en anglès d’obres de Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal o el Josafat de Prudenci Bertrana, a més de l’esmentat Sampere. A primera hora del matí, encara hi ha tranquil·litat al carrer. L’editor sembla confiat en la cita i es mostra orgullós del seu catàleg. Francis Boutle Publishers és una editorial unipersonal nascuda el 1998 interessada en art, història i feminisme, amb la idea de donar una visió complementària als relats oficials. Abrams ens diu que dins d’aquesta orientació hi ha la incorporació de les “llengües minoritzades”. Clive Boutle, que havia editat en la llengua de Cornualla, un dels idiomes submergits de la Gran Bretanya, ens diu que la literatura catalana, com la gallega i l’occitana, “són senyores literatures que mereixen ser més conegudes. Hi ha grans cultures i grans llengües que són petites, però no menys importants que les grans i les oficials”. Clive explica que ens hem de promocionar amb el suport de les tecnologies.

L’esfera insomne, publicat per Labreu en català, és un poema llarg modern en 28 fragments o seccions, l’únic poema llarg modern de la carrera de Màrius Sampere. Va guanyar el prestigiós premi Lletra d’Or el 2016. Segons Abrams, “el poema representa el cim de la carrera poètica de Màrius Sampere, que entre 1968 i 2018, ha publicat vora de quaranta reculls de poemes. El poema L’esfera insomne s’ha de situar en la tradició del poema llarg modern, que va arrencar en la poesia anglo-nord-americana i ha donat figures de la magnitud de William Blake, T.S. Eliot, Wallace Stevens, William Carlos Williams, Gary Snyder, Allen Ginsberg, John Ashbery... És en aquesta tradició que escriu Màrius Sampere el seu L’esfera insomne”.

Content de la recepció que està tenint el llibre i de la promoció de l’obra d’un autor tan important com Màrius Sampere, especifica que L’esfera insomne “és el poema més ambiciós de la carrera de Màrius Sampere i és una mena de síntesi de tota la seva obra anterior. És un poema profund, crític, divertit, radical, contradictori, conflictiu, de celebració, humà... I toca tots els temes de la condició humana que Sampere considera fonamentals: la vida, la mort, l’eternitat, el temps, la fi del món, la consciència moral, la identitat, l’amor, la cosmologia, la metafísica, Déu, la política, la violència, la justícia, la injustícia, la veritat, la mentida, el relativisme, el misteri, el llenguatge, la literatura... També és un poema molt coral a nivell tonal. Des del punt de vista formal és una mostra més de l’excel·lent verslliurisme de Màrius Sampere, que n’és un mestre.”

Aprofitem l’entrevista per preguntar a Sam Abrams sobre l’edició de L’evangeli del vent, d’Agustí Bartra, que acaba d’aparèixer a Adesiara i que en un país normal hauria de ser un esdeveniment, tant per la qualitat de l’obra com per la recuperació d’un text danyat per la censura i que mai s’havia vist íntegre. Mentre s’adonava que el nou mapa mundial que afavoria Franco després de la Segona Guerra Mundial, Bartra va resumir en aquest llibre algunes de les seves preocupacions: “Escrit entre França, la República Dominicana, Mèxic i els Estats Units, L’evangeli del vent és el llibre més desconegut del poeta, tot i que constitueix una baula fonamental de la seva producció poètica. Hi resseguim el periple vital d’un home angoixat pels records de la guerra, desconcertat per la incertesa del futur i encoratjat per un present trepidant i prometedor. Víctima d’un món trasbalsat, el poeta lluita obstinadament per trobar el seu lloc i confirmar la seva veu, i desplega en aquest llibre majestuós, per primer cop, totes les possibilitats artístiques del que havia de ser la seva obra futura. Plenament vigent, L’evangeli del vent ens permet descobrir la fita inicial d’una rica trajectòria que marcà la tradició catalana.”

En aquest sentit, Abrams –que fa dècades que reivindica la figura de Bartra– remarca que L’evangeli del vent és en realitat una primera edició pels defectes de l’edició mexicana del 1956 i la censurada aquí del 1971: “El que he fet és publicar el llibre tal com el volia Bartra. La censura va tombar molts poemes i quan es va reeditar el 1985 dins una nova edició d’obra completa, tampoc se seguien les coordenades de l’autor. És un dels grans poemaris del conjunt de la literatura catalana moderna.”

Presentació avui a l’Institut Ramon Llull
Aquesta tarda a les 19 h es presenta la traducció del llibre de Màrius Sampere a l’anglès a la seu de l’Institut Ramon Llull, de Diagonal 373


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parc de la Ciutadella reviu el Primer Festival Folk del maig del 68

El Tradicionàrius organitza el recital ’Veureu com dansa el pomer’ per commemorar els 50 anys del multitudinari concert a l’aire lliure que es va fer amb el franquisme encara vigent

 

Un àlbum de retrats del món

Barcelona
 
Crònica
música

Bany de nostàlgia

Barcelona
 

“Vaig passar de la sardana a la rumba”

Barcelona
 

Medusa Box no coneix límits

la bisbal d’empordà
 
Crítica
cinema

Llibertat concedida

 

Un curs a la UdG invita a llegir amb Ferraté

Girona
 

Creació a l’obrador

Quart
 
JORDI ALSINA
PROFESSOR DE CIÈNCIES SOCIALS I ANTROPÒLEG

“El sirtaki és una invenció per als turistes; a Grècia ningú no el balla”

argentona