Un acte ‘revolucionari’ amb les armes de la cultura

“Avui és un dia gens normal. Les repercussions del 155 han fet que no sigui possible fer un acte tan revolucionari com un esmorzar popular.” Amb aquestes paraules, marcades per una trista ironia, l’alcaldessa Marta Madrenas va obrir ahir l’esmorzar literari que, per primera vegada, va organitzar l’Ajuntament de Girona amb motiu de la diada de Sant Jordi, en absència del seu convocant habitual, el delegat del govern de la Generalitat, destituït per l’esmentat article. Per tant, al final sí que va haver-hi esmorzar, en una normalitat aparent –amb els xuixos i part dels assistents habituals–, però l’escenari i part dels protagonistes institucionals van ser uns altres. No, no era un dia normal.

De fet, l’esmorzar va tenir una introducció 100% reivindicativa: convocats per l’editor Quim Curbet –que va prendre la iniciativa uns dies abans, quan ja s’intuïa que no es podria fer l’esmorzar organitzat des del 2008 per la Generalitat–, un bon grapat dels participants ja es van trobar abans a l’entrada dels serveis territorials de Cultura, on tradicionalment es feia l’esmorzar de Sant Jordi, per subratllar justament que aquesta no era una diada normal i fer-ho visible a través d’un manifest que van llegir l’exdirector territorial de Cultura i ara diputat, Francesc Ten, i els editors Marta Costa-Pau i Quim Curbet. “Tenim un país sense govern, controlat inquisitorialment des dels despatxos de Madrid, submergit en la grisor i la paràlisi de l’Estat. Les nostres institucions, decapitades. Les seves polítiques, congelades, denunciades i en perill. Tenim presos polítics i tenim polítics exiliats. Tenim una televisió pública amenaçada. Tenim conculcats els drets més fonamentals. La gent de la cultura flairem el perill, ens sabem en perill i amenaçats”, s’afirmava en aquest manifest, que acabava amb un clam de vida i resistència: “Per què hauríem de permetre que la grisor del 155 ens torni insípida i amorfa la diada de Sant Jordi? Som gent de la cultura, de la paraula, del paper. Som gent pacífica, com ho són els presos polítics, els exiliats, els rapers condemnats, els CDR, els votants de l’1 d’octubre.”

A aquesta gent pacífica –editors, escriptors i llibreters– es va dirigir l’alcaldessa de Girona, i els va dir que la gent del món de la cultura són “els imprescindibles” per crear un país nou, amb ciutadans crítics i lliures. Madrenas també va donar les gràcies a Curbet per “la iniciativa” que va tenir, pel seu “cop de puny”, i va acabar el seu breu discurs amb un “ànims a tothom”, per encoratjar els presents a anar a la Rambla i continuar la seva lluita personal, amb les armes de la cultura.