cultura
Joan Dausà
MÚSIC
“Em calia cantar sobre el que ens passa a tots”
De gira
Dausà actuarà el 25 maig a la plaça dels Somnis del Tibidabo. Aquest estiu, també se l’espera en cites com ara l’ETC de Tarragona, el Terramar de Sitges, el Cruïlla i el Cap Roig.
El retorn possiblement més esperat del pop català d’autor ja és una realitat. Joan Dausà (Sant Feliu de Llobregat, 1979) va publicar fa quinze dies Ara som gegants (Promo Arts Music) i, després d’un assaig general abans-d’ahir a Sant Celoni, el començarà a fer rodar avui a les escales de la catedral de Girona, com a cloenda del Festival Strenes. L’autor de Jo mai mai, On seràs demà? i les bandes sonores de Barcelona, nit d’estiu i Barcelona, nit d’hivern, que ha tornat a recórrer al seu tàndem de productors habitual, Fluren i Santos, actuarà acompanyat de tres dels músics amb qui ha gravat el disc: Núria Maynou, Dídac Fernández i el mateix Fluren Ferrer.
Fa dos anys i mig comentava que li calia aturar-se, descansar i pensar com es relacionava amb el món de la música. I doncs?
Sí, he fet tot això i he arribat a la conclusió que les cançons són un vehicle molt important en la meva vida per connectar amb la gent del meu entorn i, entre tots, poder seguir creixent i, per què no?, ser una mica més feliços. Vaig actuar dos cops al Palau de la Música i vaig fer bandes sonores que em van anar molt bé, però els quatre anys que van passar entre Jo mai mai [el seu primer disc] i la decisió d’aturar-me i reflexionar, d’alguna manera, van ser un joc, un tast. Em calia reflexionar a fons sobre si la música era realment allò que volia fer.
I ara ho té clar?
Sí, ara ja sé que les coses van seriosament. És com si hagués estat quatre o cinc anys coneixent-me amb una parella i, ara, finalment, hàgim decidit casar-nos [riu].
Ja aleshores insistia a donar a les seves cançons una dimensió més social i no tan individual. Ho ha aconseguit?
Sí, Ara som gegants pretenia precisament això. És un disc que parla de la persona i de la meva intimitat, però, també, d’una qüestió social i de superació col·lectiva. És un salt de la individualitat a la pluralitat. Parteix molt de les meves emocions, però també volia que s’hi veiés reflectida una consciència social, que també forma part de mi. Em calia cantar sobre allò que ens passa a tots, no només a mi. I sobre el que podem aconseguir tots plegats quan ens ho proposem.
En aquests anys de silenci, de fet, va escriure una cançó sobre els refugiats, ‘Com plora el mar’, i una altra sobre l’1 d’octubre, ‘No pots tancar-nos a tots’.
Sí, per una qüestió bàsicament d’incontinència [riu]. Vaig veure al Teatre Lliure un espectacle anomenat De Damasc a Idomeni que em va portar a parlar del drama els refugiats des del meu punt de vista. Pel que fa a la cançó sobre el procés, recordo estar en un parc natural dels EUA amb la meva parella durant el 20 de setembre [dia dels registres a la conselleria d’Economia] i estar connectats permanentment a internet. Quan poc després vam arribar en avió, va ser veure per la finestra el Piolín i posar-me l’endemà mateix a fer una cançó per buidar tot el que duia dins.
Que vol dir “ser gegant”?
Ser valent, superar les pors, trencar amb les dinàmiques negatives. A la portada del disc hi ha un nen a punt de saltar d’un trampolí, decidint en aquell instant ser gegant. És una actitud de vida. Ser gegant no és, però, una qüestió de ser gran, sinó de confiar en la vida. Sempre hi ha una lliçó al darrere, en tot.
A Catalunya, vam ser-ho, de gegants, l’1 d’octubre?
Sí, i tant. A vegades, crec que falta ser conscients d’allò que ens uneix i, en aquest sentit, l’1 d’octubre va ser important. Amb Franco, per exemple, tothom tenia clar contra què havia de lluitar. Ara, en canvi, els problemes son tan globals que se’ns fa difícil saber, per exemple, com lluitar exactament perquè no hi hagi refugiats ofegant-se al Mediterrani. En el cas de Catalunya, com a país, com a poble, vam identificar amb claredat una causa i això va desembocar en una lluita mai vista. Va ser profundament emocionant.
Hi ha qui, davant situacions així, utilitza l’art com a evasió.
Sí, però en el meu cas la música és un vehicle per parlar del que ens passa i sentim i, de retruc, créixer personalment. Seria incapaç d’utilitzar la música com a simple distracció del que passa al món.
La primera cançó del disc que va donar a conèixer es diu ‘La gran eufòria’.
Parla d’aquelles bombes amb què, de tant en tant, et sorprèn la vida, imprescindibles per recarregar les piles i continuar vivint. És necessari confiar que, per molts petits que siguin, existeixen els moments de felicitat absoluta. Hem de gaudir-los i esforçar-nos perquè continuïn apareixent.
És per a vostè una obligació, ser tan positiu?
Jo a la vida sempre vaig a guanyar el partit, però si, per alguna raó, el perdo, procuro aprendre’n i entendre que, potser, aquell partit tocava perdre’l. Tinc molt clar que l’optimisme genera optimisme.
‘Ara som gegants’ és el seu disc amb menys cançons, però, al mateix temps, el que dura més.
Sí, perquè he buscat generar paisatges, espais, intensitats. Jo mai mai era molt intimista. A On seràs demà?, en canvi, vam jugar a sonar més pop i, escoltant-lo, no em vaig sentir massa còmode, ja que es va perdre una mica l’essència de les cançons. Aquesta vegada, doncs, m’he imposat un retorn a l’essència, però també generar moments d’èpica, intensitat, lluminositat... Hi ha una cançó, Obriu-me el cap, que parla de l’Alzheimer, però volia que, per molt dures que fossin les cançons, fos un disc lluminós. Ara bé, és un disc que demana poder asseure’s al sofà i escoltar-lo amb atenció, sense estar pendent de si la pizza es crema o no.
No és demanar molt als oients d’avui dia que escoltin els discos al sofà sense estar pendents de res més?
Sí, i tant, però jo no hi vull renunciar [riu]. És com si exigíssim als directors de pel·lícules de cinema d’autor que fessin films de vint minutets i amb mitja part. No perquè la gent tendeixi cada vegada més a un consum ràpid hem de deixar de fer coses amb voluntat artística per ser gaudides amb calma.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.