“Badalona encara ens reserva moltes sorpreses per excavar”

Va ser una sorpresa i n’estic molt orgullosa. Soc de Badalona, me l’estimo i he treballat per la ciutat tota la vida. Crec que és un reconeixement a la tasca que ha fet molta gent. Em sento representant d’un grup nombrós que durant molts anys hem lluitat per preservar el patrimoni de Badalona.

Mai. He fet moltes intervencions en congressos i conferències parlant de la ciutat romana i del patrimoni de Badalona. Un pregó és un discurs molt diferent d’una conferència, més distès, i ha de parlar de temes a la ciutat. Tinc clar el que diré al pregó i l’estic polint.

Quan estudiava batxillerat em vaig decantar per les lletres i tenia clar que em volia dedicar a la història antiga. Quan feia primer de filosofia i lletres vaig entrar en contacte amb el Museu de Badalona i vaig començar a col·laborar amb les excavacions de forma activa des de l’any 1972, en terrenys particulars. En aquell moment la protecció del patrimoni arqueològic era una quimera. Recordo l’any 1976 les obres d’obertura del carrer Pujol, a Dalt la Vila; hi anàvem a la nit, quan plegaven els treballadors, i amb els nostres cotxes fèiem llums per poder fer croquis de les parets que trobàvem i recollir fragments de ceràmiques per tenir una mica de constància del que hi havia allà. Per sort, amb els primers ajuntaments democràtics això va canviar: el patrimoni es va començar a valorar.

Durant la carrera hi havia algunes dones, però a l’hora de dedicar-se professionalment a l’arqueologia érem poques. Això ha canviat molt i ara hi ha moltes dones arqueòlogues, però també és cert que els responsables de les empreses d’arqueologia normalment són homes. Al llarg de la meva vida professional he treballat fonamentalment amb promotors, constructors i responsables del Departament d’Urbanisme i és un món d’homes. He de reconèixer que mai he tingut cap problema en aquest sentit, sempre m’he sentit tractada com una professional. Ho he d’agrair a tota la gent que he anat coneixent al llarg de la meva trajectòria, des que l’any 1977 vaig començar a treballar al museu.

Abans que el nucli antic de Badalona fos declarat bé cultural d’interès nacional, em trucava gent per informar-me de les obres que es feien. Va costar perquè la gent veia els arqueòlegs com un element distorsionador, tot i que sempre intentem oferir solucions que no facin paralitzar les obres i que permetin agilitzar els tràmits.

Els veïns de Dalt la Vila es queixen quan els toca directament. És cert que han tingut moltes mancances al barri i els ha semblat que els esforços esmerçats en patrimoni arqueològic s’haurien d’haver destinat a altres coses, però sempre hem mirat de fer-los entendre que els recursos que s’han aconseguit per a la ciutat romana no els haurien donat per a altres coses. De vegades, en patrimoni valorem menys el que tenim a casa que el que veiem a fora.

Crec que s’ha intentat, però la proximitat amb Barcelona ho dificulta i ens resta turistes.

Evidentment penso que no perquè soc part implicada, però des de l’administració local s’han fet esforços per abocar-hi recursos, tot i que és difícil amb un pressupost reduït i moltes necessitats socials que entenc que s’han de prioritzar. Pel que fa a la Generalitat, ha faltat un pla del món romà ambiciós. És un tema complex perquè no es pot acontentar a tothom i cadascú valora el que té. També hi ha el tema del mecenatge. Aquí no ens n’hem acabat de sortir perquè les grans empreses han prioritzat Barcelona.

Trobar el teatre romà, perquè només coneixíem el de Tàrraco a tota la província romana. La troballa ens va permetre fer una gran difusió de la ciutat.

Sí, hi ha molta part pendent d’excavar. Badalona encara ens reserva moltes sorpreses.

Quan em vaig jubilar vaig comentar al museu que volia continuar fent recerca adscrita al museu. No es deixa mai de ser arqueòleg i mentre pugui seguiré fent coses per difondre el patrimoni badaloní.