Cultura

L’obra de referència

L’editorial Cossetània Edicions ha publicat l’‘Enciclopèdia castellera’, un projecte que aglutina els autors més destacats del sector

Aquest 2018 i el 2019 s’anirà completant l’obra amb aspectes tècnics i antropològics

L’ any 2010 es van produir dos fets d’aquells que marquen un abans i un després en la història dels castells, tant des d’una perspectiva social com tècnica. D’una banda, la Unesco va declarar el fet casteller patrimoni immaterial de la Humanitat, una distinció que va suposar un salt qualitatiu indiscutible per al reconeixement social dels castells. D’altra banda, també en el 2010, per primera vegada una colla (Castellers de Vilafranca) va ser capaç de descarregar la torre de 8 neta, un castell que fins aleshores molts consideraven indescarregable...

Doncs bé, sota el títol Els castells entren al segle XXI, el període del 2010 al 2016 –la millor temporada de la història– és l’últim que abraça el segon dels dos primers volums de l’Enciclopèdia castellera, que l’editorial vallenca Cossetània Edicions ha tret al mercat. L’edició omple un buit en la cada vegada més extensa bibliografia dedicada als castells existent, però que no disposava encara d’un treball d’aquestes característiques actualitzat.

De fet, l’única obra conjunta de recopilació de dades i informació sobre castells que s’havia publicat fins ara era Món casteller, dirigit per Pere Català i Roca, i editat per Rafael Dalmau. Es va presentar en dos volums l’any 1981, un altre moment de tall, ja que fou l’any que la Colla Vella va descarregar el primer castell de 9 pisos del segle XX. És a dir, just a les portes de la Segona Època d’Or, o dit d’una altra manera, quan encara havia d’arribar el millor.

Cobrir un buit

“La dimensió que, en tots els sentits, ha experimentat el món casteller necessitava que, des del món editorial, s’afrontés el projecte d’una obra enciclopèdica dedicada als castells”, comentaven els responsables de Cossetània Edicions, Josep M. Olivé i Albert París, durant el primer acte de presentació de l’obra, que va tenir lloc a Barcelona. I afegien: “Es tracta d’un projecte ambiciós, que requereix molts esforços, però que paga la pena perquè el resultat és de molta qualitat.” En el mateix marc, el secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Quim Nin, va felicitar efusivament els autors i l’editorial per haver fet possible una obra d’aquestes característiques, que enriqueix qualitativament la producció d’obres dedicades als castells, “un símbol crucial i molt representatiu de la cultura catalana i de la manera de ser del nostre poble”.

Obra única

En aquest sentit, Enciclopèdia castellera, segons explica el director de l’edició, el lingüista i periodista casteller Xavier Botons, “engloba, ordena i actualitza tota la informació sobre els castells, en les diferents matèries i disciplines, amb l’objectiu d’esdevenir una obra de referència signada pels principals especialistes en cadascun dels diferents àmbits del fenomen casteller”. Els dos primers volums publicats estan dedicats a la historia dels castells. Així, el primer (272 pàgines i 136 il·lustracions) està firmat pels especialistes Jordi Bertran, Joan Bofarull, Xavier Brotons, Jordi Castañeda, Àlex Cervelló, Pere Ferrando i Xavier Güell, i centra l’anàlisi en els antecedents i orígens dels castells, la dita Primera Època d’Or (1851-1893); la Decadència; la Renaixença i la situació precària dels castells en la Guerra Civil.

La Segona Època d’Or

Pel que fa al segon (304 pàgines i 240 il·lustracions), és obra dels historiadors i periodistes castellers Alexandre Cervelló, Eloi Miralles, Josep Bargalló, Santi Terraza, Jordi Suriñac i Joan Beumala. El relat es reprèn l’any 1939 i culmina en la temporada 2016. Més en detall, aquest volum inicia el relat al final de la Guerra Civil espanyola i analitza un primer llarg període d’un cert estancament, fins al 1968, i un altre marcat per la recuperació dels folres i la vibrant pugna entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella (1969-1980).

El 1981 es produeix la recuperació dels castells de 9 que anticipa l’inici de la Segona Època d’Or, l’etapa d’excel·lència que encara es viu actualment i que té un punt d’inflexió clar en el 2 de 9 carregat pels Minyons de Terrassa. Del 2010 fins al 2016 es produeix l’etapa culminant, en què els castells inicien un creixement espectacular i continuat en tots els sentits, tant pel que fa a construccions com pel nombre de colles que neixen.

“L’edició d’aquesta enciclopèdia ens ha permès reunir els millors especialistes dels diferents àmbits del fet casteller, és a dir, les persones que més dominen cada tema perquè l’han estudiat a fons i/o l’han viscut en primera persona. De fet, aquest és el principal actiu de l’obra: l’aportació de qualitat dels seus col·laboradors”, conclou Brotons.

Més volums

Al llarg dels anys 2018 i 2019 està previst que es publiqui la resta de volums que completen l’obra, que tractaran temes de tècnica castellera, de la ciència aplicada als castells, una aproximació antropològica al fet casteller, estudis de sociologia i altres disciplines i tècniques, a més d’un volum dedicat a l’art i els castells.

Segons els editors, “si hi havia un moment oportú per publicar aquesta enciclopèdia era ara, quan els castells viuen el moment més àlgid d’una autèntica història d’èxit”. I és que cal tenir en compte que en els últims quinze anys l’interès per l’estudi dels castells, des d’àmbits diferents, ha augmentat de manera exponencial: “S’ha investigat i publicat molt, i, en la majoria de casos, amb rigor.” A la fi, els castells ja tenen la seva enciclopèdia.

2010
va ser l’any que la Unesco va declarar els castells patrimoni de la Humanitat i que es va descarregar el primer 2 de 8 net, que fins llavors es considerava impossible d’assolir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona