Cultura

JOAQUIM FOLCH

ARQUEÒLEG DELS SERVEIS TERRITORIALS DE CULTURA DE LA GENERALITAT

“Mai sabrem tot el patrimoni que es va destruir durant el franquisme“

Serà l’encarregat d’obrir amb Gemma Hernàndez el I Simposi d’Arqueologia Laietana, a Teià, amb el balanç de la gestió de l’arqueologia de la prehistòria i l’antiguitat al Maresme i al Vallès Oriental

Faran un balanç de gestió del 2000 al 2017. Disset anys donen per a molt?
Són molts i hi ha hagut una gran activitat encetada entre els anys 1980 i 2000, quan es van tornar a posar en marxa sistemes de protecció, recerca, gestió, prevenció i foment del patrimoni. Ara, en aquesta segona fase, hem posat en pràctica moltes coses pel que fa a protecció. El 2008 es va actualitzar completament l’inventari arqueològic del Maresme des de la Generalitat. És una eina fonamental perquè els ajuntaments puguin adaptar i millorar els seus inventaris i convertir-los en instruments de protecció.
Com s’ha avançat en aquests disset anys?
Fem el control de les grans obres públiques. En el cas del Maresme, s’ha fet un control arqueològic de l’estesa de cable de banda ampla de fibra òptica. Hem fet diverses declaracions de bé cultural d’interès nacional, que és la màxima categoria de protecció, en restes com el Dolmen de la Roca d’en Toni, a Vilassar de Dalt; l’edifici romà de Can Ferrerons, a Premià de Mar, i l’aqüeducte romà de Pineda de Mar.
La protecció és màxima?
El patrimoni arqueològic és molt extens i sempre faltaran jaciments per conèixer, però sí que es pot dir que s’ha millorat moltíssim. Els inventaris estan molt actualitzats, però encara queda feina per fer.
Es coneix prou el patrimoni?
S’ha fet molta feina liderada pels municipis i els museus locals. A més de fer exposicions i publicacions, també s’han museïtzat jaciments. Són actuacions complicades i amb una despesa econòmica important, però els ajuntaments s’han esforçat a triar jaciments que puguin ser visibles, restaurar-los i adequar-los. Ens manca la tradició d’altres països europeus on hi ha un coneixement molt generalitzat, però l’interès hi és. Amb les noves tecnologies, la difusió per les xarxes socials és molt més fàcil. De fet, les jornades de difusió de la Laietània en què s’inscriu el simposi, en són un exemple clar.
Les jornades arriben a la vuitena edició. Com és la resposta?
Al Maresme hi ha un públic interessat pel patrimoni arqueològic cada cop més nombrós. Es nota en la resposta quan hi ha jornades de portes obertes.
El simposi es fa al centre arqueològic de Vallmora, a Teià. Quina és la importància d’aquest element patrimonial?
És un dels exemples d’una actuació reeixida. Una operació urbanística va posar al descobert unes restes arqueològiques d’un interès excepcional i la reacció immediata de l’Ajuntament de Teià amb la Generalitat va aconseguir salvar i recuperar el jaciment. És un exemple únic per saber com es feia el vi en època romana.
Hi ha altres jaciments equiparables al Maresme?
Per exemple l’edifici octogonal de Can Ferrerons, una troballa arqueològica excepcional d’època romana on l’Ajuntament de Premià de Mar va actuar ràpidament i va adquirir el jaciment per poder-lo adequar. Ara, gràcies a fons europeus, està en projecte ampliar l’excavació. Un altre exemple molt reeixit és el jaciment ibèric de la Cadira del Bisbe, a Premià de Dalt, on s’han fet obres d’adequació, s’ha restaurat i s’ha senyalitzat. És l’únic jaciment ibèric habilitat per a la visita al Maresme.
S’haurien de destinar més recursos a patrimoni?
La conservació, la restauració i la museïtzació són actuacions amb un cost important. Caldrien més recursos, però estem en uns temps complicats. Tot i això tenim casos realitzats i altres en projecte.
Quins són els projectes més ambiciosos pendents?
Destacaria els treballs que es fan a Cabrera de Mar, a les termes de ca l’Arnau, a can Modolell i al poblat ibèric de Burriac, un cas complex perquè està fragmentat en moltes propietats. A l’aqüeducte romà de Pineda de Mar hi ha molta feina per fer. També al poblat ibèric de Céllecs, a Òrrius. Un altre jaciment on s’han fet intervencions és la via romana de Parpers, a Argentona. Són operacions on s’ha de parlar amb els propietaris, arribar a acords i buscar inversions que no poden venir d’una sola institució. Són temes que estan en l’agenda de les administracions i en el futur tindrem molts més jaciments visitables al Maresme.
Quant patrimoni s’ha perdut?
Durant el franquisme no es va fer cap llei de patrimoni. N’hi havia una d’anterior, però no estava pensada per a les grans obres públiques dels seixanta i setanta. El que se salvava de ser trinxat era perquè historiadors i museus locals anaven a parlar amb els que feien les obres i demanaven permís per excavar. No sabrem mai tot el que es va destruir amb infraestructures com l’autopista del Maresme. I no només amb les grans obres públiques... Per sort això ara ja no passa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Festival de Sant Sebastià

Robar i robar

sant Sebastià

La Porta de l’Infern, oberta de nou

Joan Miquel Oliver
Músic

“Tinc la sensació de ser un nen i estar descobrint el món”

BARCELONA

Contra l’abús de poder

bARCELONA

Damià Escuder, l’utòpic

Girona

Un país de llegendes

girona
Pròxim capítol:80. La verge segrestada (Santuari de Núria, Queralbs)

La vila saquejada

PALAFRUGELL
Crítica
teatre

De línia clara

Sarrià obrirà la vil·la romana del Pla de l’Horta al públic

SARRIÀ DE TER