Cultura

MIREIA G. MOHEDANO

PRESIDENTA DE LA COLLA CASTELLERS XIQUETS DE TARRAGONA

“Som una colla castellera, tenim unes necessitats peculiars”

Les esquerdes no només afecten l’Amfiteatre de Tarragona. El local dels Xiquets ha hagut de ser desallotjat per seguretat. La conseqüència: camises ratllades assajant al carrer

Els Xiquets de Tarragona fa un mes que tenen el local tancat. Les esquerdes aparegudes a l’edifici del carrer Santa Anna fan que, per motius de seguretat, la colla castellera hagi de buscar un emplaçament alternatiu per assajar. “És un tema de ciutat, no només dels Xiquets, i les quatre colles han d’estar en les millors condicions”, ha assegurat l’Ajuntament. De moment, sense tenir un sostre definitiu, han utilitzat el Palau de Congressos, fins que la incompatibilitat amb les necessitats d’espai els ha obligat a buscar altres llocs i, fins i tot, a assajar al carrer. Hi ha alguna solució a la vista?
Tenim el compromís de l’alcalde per poder assajar en un pati obert de l’Ajuntament. En teoria, d’aquí a un parell de setmanes hi hem de poder ser. Confiem que els terminis es compleixin, serà l’única manera de salvar la temporada. Evidentment, no deixa de ser una solució provisional perquè el pati de l’Ajuntament no compleix les necessitats que nosaltres tenim. I no parlo només de l’espai per assajar; ens cal un local i una oficina per poder tirar endavant els temes d’administració.
L’acord amb l’Ajuntament inclou la Casa Canals?
Sí, l’opció que se’ns planteja és la menys dolenta. Però malgrat que puguem fer-hi les nostres reunions i gestionar algunes de les necessitats del soci casteller, ens cal un espai social, un espai per a la convivència i per poder-hi realitzar les activitats per a la canalla. Més enllà dels aspectes de gestió de la colla, hi ha els temes de la dinàmica de grup. Hem treballat molt per fer pinya, i sense un local social estem limitats.
Ara per ara, la solució més immediata i factible és aquesta?
Havíem parlat d’altres espais, però hi ha detalls que no encaixen amb el que la colla necessita. La Casa de la Festa, per exemple, no té prou alçada. La Tabacalera no té llum. De moment, fins que no sapiguem els resultats de l’anàlisi estructural al nostre local, aquesta és la solució que hem trobat, i ens toca adaptar-nos-hi. Lamentar-nos serveix de ben poca cosa.
Fins quan ha de durar aquest exili provisional?
És de suposar que estarem com a mínim tot l’any en aquesta situació, perquè les obres que calen als espais alternatius no es poden fer d’un dia per l’altre.
L’Ajuntament ja ha fet saber que ressituar-los “no és tècnicament fàcil”.
Sí, en som conscients. Som una colla castellera, tenim unes necessitats peculiars.
L’inici de la temporada castellera ja és a la cantonada, any de Concurs de Castells... Segurament no hi deu haver cap moment que sigui bo, però l’obligació d’haver d’abandonar el local ha arribat en el pitjor moment possible?
Això tindrà unes conseqüències i una repercussió al llarg de la temporada. Si això hagués passat a finals de temporada o quan encara queda marge per preparar l’any, pots fer una previsió, tens més marge per reaccionar i buscar solucions. Però ara, a l’arrencada, és just quan més necessitat tenim del nostre espai, cal fer proves amb les noves incorporacions, amb la canalla. Tot això requereix tranquil·litat i estabilitat. Ha entrat canalla nova i es troben que un dia l’assaig es fa en un lloc, el següent en un altre lloc diferent, i l’altre es fa al carrer. Des de la colla estem fent tots els esforços possibles perquè ens afecti el mínim possible, però la infraestructura que ens suposa haver d’anar a assajar a fora és inimaginable. Saps què suposa no tenir ni aigua per beure a l’abast? Tenim molt clar que tot i que les condicions siguin desfavorables, fem tot l’esforç que podem perquè el casteller ho noti tan poc com sigui possible. Esperem que aquest esforç l’Ajuntament també el faci.
No hi ha possibilitat que les obres al local de la colla es facin amb immediatesa i la solució es resolgui a curt termini?
De moment ens fem a la idea què serà complicat i llarg. Molt difícilment podrem tornar al local sense que s’hi hagi fet una gran actuació. Aquest és un problema que s’arrossega de molts anys. S’hauria pogut actuar abans? Segurament que sí. Però la colla no és la propietària de local, és l’Ajuntament qui ho ha de fer. Ara ens trobem que fins que no estigui l’anàlisi estructural, no sabrem quina actuació cal dur-hi a terme. Per fer l’anàlisi estructural s’han de fer forats, treure falsos sostres i molt d’enrenou.
Han rebut la solidaritat d’altres colles? S’han ofert per deixar els seu local als Xiquets?
Sí, hi ha hagut bona predisposició de les colles. Hem parlat amb la Jove i amb el Serrallo, però finalment hem decidit prioritzar l’opció de tenir un lloc estable. Tenir un lloc que no estigui condicionat a les necessitats de ningú altre i que ens permeti convocar la gent sempre al mateix lloc. Les persones necessitem rutines.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.