Cultura

Del carrer de la Cera al Liceu

Carles Bosch presenta ‘Petitet’, sobre un gitano que vol interpretar rumba amb una orquestra simfònica

“En els documentals, el protagonista és la història i la història és la protagonista”, diu Carles Bosch. Després de prop de tres dècades dedicat a aquest gènere i de tenir moments d’èxit com ara la nominació a l’Oscar per Balseros (2002) i els premis Gaudí i Goya per Bicicleta, cullera, poma, Carles Bosch és un experimentat rastrejador de bones històries. Fa dos anys i escaig en va descobrir una al carrer de la Cera, al Raval de Barcelona, protagonitzada pel gitano Joan Ximénez Valentí, Petitet –sobrenom irònic, perquè és molt gran.

La història s’ha convertit en la pel·lícula documental Petitet, la primera producció catalana que inaugura el Docs Barcelona en 21 edicions. Ho farà demà, a les 19.30 h, a l’Aribau Multicines, i el 8 de juny s’estrenarà als cinemes.

Abans de morir la seva mare, Petitet li va prometre que algun dia retornaria la rumba catalana a dalt de tot, en un dels escenaris més importants: el Gran Teatre del Liceu. Per complir la promesa, haurà de reunir una vintena de músics gitanos, genials, però indisciplinats i que no han llegit mai una partitura, i aconseguir el miracle de posar-se d’acord amb l’orquestra simfònica. El repte té una dificultat afegida: Petitet, que és fill d’un palmero del Rei de la Rumba, Peret, i tocava els bongos amb grans músics del gènere, pateix miastènia greu, una malaltia de les anomenades rares, que es diagnostica només a una de cada 50.000 persones.

Altres màgies

Carles Bosch diu: “Per fer un documental m’he d’enamorar molt d’una història.” “No puc fer dues coses alhora i he d’estar molt convençut que allò es pot convertir en la meva vida.” En aquest sentit, considera que l’objectiu de portar la rumba al Liceu “era molt atractiu per a un documental, però també hi havia altres elements, altres màgies, més enllà de la promesa: també parla de perpetuar la memòria dels pares, de la música del barri i de la teva gent”.

Aficionat a la música, Carles Bosch coneixia Petitet des que tocava amb Gato Pérez, i va saber d’una peça audiovisual que havia fet David Vidal (coguionista del film) on ja apareix la promesa de Petitet a la mare de fer el concert al Liceu. “Vaig dir que aquí hi havia una pel·lícula i vam començar a rodar.” Tono Folguera, productor de la pel·lícula a través de Lastor Media, recorda que “Carles la va arrencar sense productora, amb precarietat de mitjans”. “Era una aventura incerta, però gràcies a l’efecte Bosch hi van entrar TV3, ICEC, ICAA i la Fundació Grífols.” Part del finançament es va aconseguir a través del Docs i d’un Verkami.Carles Bosch creu que “part de la força de la pel·lícula està en el final incert”, i per això demana a la premsa discreció, per mantenir certa tensió en l’espectador sobre si se’n sortirà o no. “Que no se sàpiga qui és l’assassí.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La catalana Rosalía triomfa als Grammy Llatins amb dos premis per ‘Malamente’

Barcelona
TERESA COLOM
ESCRIPTORA ANDORRANA

“És colpidora la nostra capacitat de sobreposar-nos al dolor”

les escaldes

Narcís Comadira, doctor ‘honoris causa’ de la UdG

girona
Drama / Biografia

Keira Knightley sedueix amb ‘Colette’

La poètica de l’objecte

Girona

Velázquez o com ser el millor

barcelona

Misèries del poder

girona

Por i fantasia per a un androide

BARCELONA
Drew Goddard
Director i guionista

“De la foscor dels 60 en va sorgir quelcom extraordinari”

Sant Sebastià