Cultura

NATÀLIA LLORETA

CODIRECTORA D’EMBARRAT, EL FESTIVAL DE CREACIÓ CONTEMPORÀNIA DE TÀRREGA

“Aquest Embarrat és també un crit contra el silenci de la censura”

A l’exposició ‘La Gran Màquina’, les obres de 22 artistes reflexionen sobre el silenci. El festival amplia l’oferta infantil, consolida les arrels locals i comença a ser conegut a Catalunya

Les antigues naus de la fàbrica Trepat de Tàrrega seran el marc, entre el 25 i el 27 de maig, del festival d’art contemporani Embarrat. S’exposaran 22 obres de les 240 propostes rebudes, seleccionades pel codirector del festival, Jesús Vilamajó. L’Embarrat organitza activitats paral·leles com ara les de l’espai infantil, els concerts i visites guiades a l’exposició central. Enguany l’Embarrat arriba a la cinquena edició, organitzat per l’Ajuntament de Tàrrega, el Museu Trepat, l’IEI i el Centre d’Art La Panera. Viuen l’aniversari com un punt i a part o és la consolidació d’un model?
Encara és un work in progress. Estem evolucionant des de la primera edició, perquè hem inventat moltes coses, i tenim pocs referents. Cada edició fem alguns assajos de què funciona i què no en la programació, com muntem l’espai... Estem contents d’arribar al cinquè Embarrat, i potser el punt bo és que des de la ciutat han sorgit iniciatives per proposar a l’Embarrat: han calgut cinc anys, però hi hem arribat.
Aquest arrelament a la ciutat en què es tradueix enguany?
Sobretot en la proposta que es farà a la Nau18. Els alumnes de tercer de primària de l’escola Pia fa mesos que treballen sobre què és el silenci i l’art. El resultat d’aquestes reflexions es mostrarà en una exposició. El festival també comptarà amb la iniciativa dels periodistes i comunicadors locals, nascuda a partir d’una fotografia del periodista Aleix Cruz, de Ràdio Tàrrega, arran de la censura de l’exposició sobre els presos polítics a Arco. Es tracta d’una exposició de vint fotografies amb les cares pixelades, i també es farà una taula rodona.
L’any passat van estrenar la zona infantil, amb l’objectiu d’atraure públic familiar. Quines novetats presenta?
També neix amb el propòsit d’acostar la ciutat a l’Embarrat. De fet, volíem fer-ho des del primer any i el 2017 va anar molt bé. Si atreus els nens, venen les famílies i la gent veu que no som tan estranys els creadors d’art contemporani [riu]... Enguany l’allarguem un dia, fins diumenge al matí. Entre les activitats, hi ha un escape room del silenci, un taller de confecció de mandales, el joc de construcció lliure La Gran Molècula, del Centre Solaç, i el col·lectiu targarí Crazy Hands farà una instal·lació sobre la contaminació dels mars. Igualment, la col·laboració amb Fira Tàrrega permetrà oferir un assaig obert de la companyia Emília Gargot amb l’espectacle La terra de molts noms.
Enguany, el silenci és el protagonista de l’exposició central. És un concepte amb múltiples lectures. Com s’aborda?
Hi ha de tot: l’absència de so purament física, el silenci que ens connecta amb la natura, però també el concepte de “silenciat”. Val a dir que vam escollir el tema el setembre passat, però a partir de la situació política esdevinguda després de l’octubre ha adquirit aquest doble valor. Tenim obres que fan referència a la censura, a les fosses comunes, al silenci de la Guerra Civil i de la postguerra, molt vinculades a la història del país. I també n’hi ha d’invitadores, que reflexionen sobre la necessitat del silenci com a espai de recerca interior, meditació i salut.
Temen a la censura?
No, però d’altra banda no sé fins a quin punt fem autocensura. Potser sense ser-ne conscients, hi ha coses a les quals diem que no. Pel que fa a la censura externa, crec que no en patirem, però ja es veurà perquè les susceptibilitats són a l’aire. Precisament, aquest Embarrat és també un crit contra el silenci de la censura.
Els concerts de música electrònica i alternativa són un dels pilars del festival. Els caps de cartell són Seward. Qui són?
És un col·lectiu d’acció sonora i música experimental. Són grans músics tots ells de diferents instruments: des de sintetitzadors fins a banjos i la veu com a instrument. Són virtuosos que es reuneixen per tocar plegats. Acaben de gravar disc als Estats Units, We prefer to, i vindran a fer una performance musical com a concert de cloenda.
El crític Frederic Montornés és el comissari independent de l’edició d’enguany. Què aporta la figura a l’Embarrat?
És una forma que l’exposició de La Gran Màquina no s’estanqui per un tipus sol de comissariat Dona una perspectiva fresca, sana i deixa al festival l’empremta dels successius comissaris. Montornés és un gran activista de les arts plàstiques, i un crític independent i rigorós.
També els dona visibilitat. Són ja reconeguts a Catalunya?
L’Embarrat és un esdeveniment amb una singularitat que li atorga, de partida, l’antiga fàbrica amb les seves eines intactes. No trobem referents similars. Hi ha espais d’art enfocats a l’exposició, però sense el vessant comunitari. Comencem a ser coneguts a Catalunya i crec que fem marca d’art contemporani de país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Mercader
President de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres

“Mantenir la independència ha estat clau”

barcelona

Calonge promou un museu a l’aire lliure amb ceps autòctons

calonge i sant antoni
BRUNO MONTANÉ KREBS
POETA I EDITOR

“La poesia és el forat negre on la llengua posa les seves possibilitats”

barcelona

Els grans 40 de la 22

girona

De la foscor a la llum

Girona
Pròxim capítol: 84. La vila agraïda (Monument a Cabrinetty, Puigcerdà)

El bressol recuperat

RIPOLL
Crònica
Festival de pallassos de Cornellà

Artistes a l’abisme

Cornellà de Llobregat
Crítica
cinema

La recerca d’un equilibri

Els banderers de Girona anuncien l’inici de Fires

Girona