La situació política a Catalunya, sense exposició a Visa pour l’Image de Perpinyà
El festival internacional de fotoperiodisme ha programat 25 mostres a diferents punts de la capital de la Catalunya Nord de l’1 al 16 de setembre
La trentena edició del Visa Pour l’Image de Perpinyà dedicarà dues exposicions a la crisi dels rohingyes, la minoria ètnica procedent de l’estat d’Arakan, a l’oest de Birmania, que fugen buscant refugi a Bangladesh. Els treballs seleccionats són de Paula Bronstein i Kevin Frayer. El festival internacional de fotoperiodisme també projectarà fotografies de les manifestacions independentistes i “contra l’independentisme” que s’han fet a Barcelona en els darrers mesos, tot i que no oferirà cap mostra específica perquè no han trobat cap treball amb la “qualitat suficient” per a fer-ho. El certamen ha programat 25 mostres a diferents punts de la ciutat de Perpinyà que es podran veure entre l’1 i el 16 de setembre. El director del certamen, Jean-François Leroy, ha explicat que aquest any han rebut uns 4.500 dossiers de gran qualitat i ha recordat el canvi que ha experimentat el festival des que es va iniciar l’any 1989.
El festival internacional de fotoperiodisme de Perpinyà ja escalfa motors per a la que serà la seva 30ena edició. El certamen, que se celebrarà de l’1 al 16 de setembre a diferents punts de la ciutat, commemora tres dècades d’existència des de la primera edició l’any 1989. El director del festival, Jean-François Leroy, ha explicat que des d’aleshores han canviat moltes coses. “Aquell any no hi havia ni telèfons mòbils”, ha dit a tall d’anècdota.
Per celebrar-ho, el Visa oferirà el que millor sap fer: mostrar al món algunes de les millors imatges que posen llum i taquígrafs a alguns dels drames mundials més actuals. L’edició d’enguany ha programat 25 mostres amb fotografies seleccionades entre els 4.500 treballs que han rebut.
Entre elles, destaquen dues exposicions sobre la crisi dels rohingyes, una minoria ètnica musulmana de Birmania, que fuig del seu país buscant refugi a Bangladesh per escapar dels atacs que pateix. Es tracta dels treballs dels Paula Bronstein i Kevin Frayer, de Getty Images, que han retratat aquest drama en dos reportatges que mostren el “viatge desesperat” que aquest col·lectiu ha emprès. “Des del 2017 fins ara, més de 500.000 homes, dones i nens han hagut de marxar buscant refugi a Bangladesh”, ha explica Leroy.
El festival també comptarà amb una exposició d’una sèrie de fotografies coproduïdes pel diari Le Monde de Samuel Bollendorff sobre la contaminació a diversos indrets del món com el Brasil o el Japó. El certamen també oferirà una mostra sobre els problemes sanitaris que provoca el fet que prop de 950 milions de persones es vegin obligades a fer les seves defecacions en espais oberts sense les mínimes condicions higièniques. Les instantànies escollides són d’ Andrea Bruce. Sobre Bolívia i les mines de Potosí, el festival oferirà una exposició de Miquel Dewever-Plana sota el títol ’Bolivia: per tot l’or de Potosí’.
El certamen també dedicarà exposicions a la dissolució de les FARC a Colòmbia, un reportatge sobre l’exmembre de l’IRA, Bobby Sands, un sobre la sobreexplotació agroalimentària o un altre sobre els “hostatges” de Johannesbourg, a Sud Àfrica, que retrata el drama de milions de treballadors africans immigrants que es refugien en aquest país esperant una vida millor que no arriba.
La situació política a Catalunya, sense exposició
La programació d’enguany també inclou tot un seguit d’activitats complementàries, com ara xerrades, tallers i l’atorgament de premis a professionals, així com projeccions sobre temes d’actualitat. En aquest sentit, Leroy ha explicat que es projectaran fotografies –tot i que no ha concretat quantes- sobre les manifestacions que s’han produït a Barcelona en els darrers mesos a favor i en contra del procés independentista. Preguntat sobre perquè no s’ha dedicat cap exposició a aquesta situació, el director del festival s’ha limitat a dir que no han trobat cap treball de prou qualitat que expliqués “què ha fet que els catalans reivindiquin més autonomia i més independència”.
