Cultura

Crònica

La Nit del Museus

Una nit que fa perdre la por

Per què la Nit dels Museus té tanta acceptació? Segurament hi influeix el fet que l’entrada és de franc. Que és una alternativa de cap de setmana. I que els museus perden la seva rigidesa i es permeten explicar el seu discurs d’una manera molt més lúdica. Així ho van fer ahir al vespre al Macba. Van organitzar, comissariada per Francesc Ruiz, La revolta del còmic, una proposta consistent en la presentació d’una llibreria, d’una editorial i un festival. Tots relacionats amb el món del còmic autoeditat.

Podria semblar un gest del museu per donar color a una diada que els agradi o no han de celebrar. Però el cas és que el sarau que hi havia muntat ahir tenia el seu sentit. Sobretot si tenim en compte que una de les exposicions que es poden veure aquests dies està dedicada a Oscar Masotta, un dels primers teòrics del còmic i per extensió de la cultura popular nascuda a partir de finals dels cinquanta. Jo mateix el vaig llegir fa més de trenta anys, perquè pocs pensadors s’atrevien a donar una dimensió de rellevància artística al còmic.

I imaginant un pont entre aquest autor i l’actual creació es trobava ahir el sentit de Revolta del còmic, que va posar en relleu com, cada cop més, còmic i art formen part del mateix nucli i el que ahir podia ser una mera anècdota de freqüència anual hauria de ser la normalitat del funcionament i del contingut del museu. Ruiz deia: “Estem al museu, però fora de les sales, per tant encara no estem dins.” Sí, però el pas està fet i a més aportant complicitats amb altres activitats com la música i les xerrades que es van fer sobre aquesta nova intersecció de la historieta i l’art. I es fa des d’una òptica molt crítica i rupturista, ja que les edicions que es podien veure han estat fetes pels mateixos artistes o per petites editorials que tenen com a actiu més gran potenciar l’esperit de creació.

Ahir el Macba respirava complicitat amb l’art, connexió de disciplines diferents i participació. La mateixa flaire que de ben segur es respirava a la majoria de museus que van celebrar la seva nit golfa. Aleshores, perquè encara hi ha tant dèficit de visitants als museus si exceptuem algunes exposicions. No valdria la pena traspassar alguns d’aquests factors positius de la Nit dels Museus al dia a dia dels museus? Si ahir els museus es van omplir no és només perquè les portes estaven obertes sinó perquè el format de relació era diferent. Ahir, el visitant hi entrava com si ho fes a casa seva. I aquest és el tema pendent d’aquest país: perdre la por als museus i apropar-nos-hi com ahir. Com si llegíssim un tebeo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una nova imatge per a Santa Caterina

torroella de montgrí

La realitat de la mort?

barcelona
Lluís Cabrera
FUNDADOR I PRESIDENT DEL TALLER DE MÚSICS

“Rosalía feia posar les piles als professors”

barcelona

Felicitat a ‘Ardara’

Barcelona

Una capella per al vi

Cantallops
Gran Bellocchio
Crítica
cinema

Gran Bellocchio

MÚSICA

La primera nadala de l’any a Olot

FREDDY PALMERO
PINTOR

“En els retrats barrejo pintura clàssica, còmic i «rock and roll»”

Barcelona

Cap a El Dorado

Barcelona